El TAU Castelló va ser víctima dels seus dolents dos primers quarts (especialment el primer) i va sucumbir davant el Càceres Patrimoni de la Humanitat. Els de la Plana van despertar després del descans, però quan dones tant de marge al rival, encara que després estrenyes les dents, moltes vegades et quedes sense temps suficient, i així li va ocórrer als deixebles de Juan Antonio Orenga.
Els extremenys van començar com un vendaval (especialment l’ala-pivot Bercy), ja que en minut i mig van endossar un parcial de 0-7 a un TAU Castelló bastant adormit, per la qual cosa el tècnic de la Plana va haver de demanar el seu primer temps mort. Després de la pausa, van espavilar alguna cosa els locals, però poc, per la qual cosa continuaven manant els extremenys en el marcador. Corrien quan podien; i quan no, la seua veterà base Dani Rodríguez dirigia els atacs amb temprança. Una vegada més esglai res més començar. Als de la Plana els faltava intensitat defensiva, amb el que el seu rival anotava amb facilitat, amb el que va arribar al final del primer quart amb una alta puntuació, ni més ni menys que 31 punts, per tan sols 13 del combinat amfitrió. Tocava remar i molt.
El combinat amfitrió va provar la defensa en zona, que va donar una mica de millor resultat, i van començar a arribar els triples per als castellonencs de forma més assídua, encara que seguia el problema de l’escassa aportació dels interiors del TAU. El bon inici de quart dels locals es va anar esvaint, els visitants li van enxampar el truc a la defensa en zona i la cosa es va posar realment espinosa quan l’avantatge cacereña va aconseguir els 20 punts (29-49, min. 19). Al descans, el resultat parcial (33-51) no convidava molt a l’optimisme.
Res més reprendre’s el xoc, es va veure que la intensitat dels amfitrions havia pujat al nivell que requeria la cita, en aquesta ocasió en individual. Més val tard que mai. Al Càceres li costava més rebre la pilota, la defensa dels bloquejos era més agressiva i es barallaven més les pilotes. Així les coses, els visitants a la fi es van veure en la necessitat de demanar un temps mort per a intentar canviar la decoració (42-55, min. 24). Passava el temps, però el desavantatge no baixava dels 10 punts. LA defensa castellonenca estava sent molt bona, de fet va deixar al seu adversari en només 10 punts en el tercer quart, però l’anotació castellonenca era escassa també, per la qual cosa s’encarava l’últim quart amb una difícil missió per davant (48-61).
Dues canastres seguides i dos posteriors tirs lliures convertits per Stutz van fer que el TAU s’acostara (54-61, min. 32). No obstant això, encara que les sensacions siguen bones i al rival li coste molt anotar, en bàsquet una remuntada no es consumisca fins que et poses per davant; i els de la Plana no ho aconseguien. Això sí, eren a prop, però no remataven la faena i el temps s’anava esgotant (59-66 a 2.34 del final). L’esperança va arribar després d’una jugada de 3+1 d’un inspirat Óscar Alvarado (65-68), però dos rebots ofensius posteriors del Càceres van ser un pitxer d’aigua freda. Es va intentar fins al final, però quan el combinat amfitrió va entrar en prima i els cacereños van poder anotar des dels tirs lliures, la trobada va quedar decantat cap als visitants. Va faltar poc, però es va arribar tard.
