Este dissabte en el FC Jove Español vs Atlético Saguntino un jugador afrontarà de forma molt especial aquest encontre, i és que Ángel Cobo torna a la que va ser la seua “casa” durant molts anys. Li preguntàrem al futbolista alacantí ara en el club dels “romans” per com viu les hores prèvies a aquest partit, i quins records té dels anys a Sant Vicent del Raspeig.
«ha estat un plaer pertànyer a aquest club i ser un dels capitans de l’equip, gràcies a Déu aquest esport deixa moltes amistats i allà deixí un vestuari ple d’amics»
P. Este dissabte tornes a Sant Vicent del Raspeig. Supose que serà especial per a tu. Com ho afrontes?
R. La veritat és que per a mi és un partit bastant especial, tornar a la que va ser casa meua durant molts anys i vestint la samarreta d’un altre equip se’m farà estrany, però tinc moltes ganes d’anar allí a jugar i emportar-nos els 3 punts.
P. Eres d’Alacant, Com van ser els teus inicis en el Jove? Com recordes els teus primers entrenaments i partits allí?
R. Els meus inicis en el Jove Español van ser des de ben xicotet ja que sent benjamí de primer any ja vaig entrar al club quan encara es jugava en camps de sorra, encara tinc molts records de quan era xicotet i vaig començar a jugar allí a la ciutat esportiva de Sant Vicent del Raspeig.
P. Quan un jugador ha estat tants anys en un club, tu has estat capità, sap millor que ningú aquelles persones que pocs coneixem i fan gran un club per tot el que aporten. Quina persona em destacaries del club que segur estaràs desitjant retrobar-te dissabte?
R. La veritat és que ha estat un plaer pertànyer a aquest club i ser un dels capitans de l’equip, gràcies a Déu aquest esport deixa moltes amistats i allà deixí un vestuari ple d’amics. Tinc moltíssims companys als quals els tinc un carinyo especial i si m’haig de posar a nomenar a tots els companys que he tingut allí i que em llevo bé no acabe mai. També els cossos tècnics que han passat per allí, comptant delegats i utilleros, però sobretot la fisio que hem tingut aquests anys enrere allí que es diu Cecilia Briones. Ella és una de les millors persones que he pogut creuar en la meua vida, tant dins del vestuari com fora del vestuari, m’ha ajudat molt tant en l’àmbit personal com en l’àmbit professional i s’agraeix creuar-se amb persones així en la teua vida.
«em quedaria amb el dia del Play-off a Tercera Divisió quan vaig marcar el gol que encarrilava l’eliminatòria davant del Torrent»
P. Un record en especial del Jove? Un partit o un moment que guardes un gran record i que mai oblidaràs?
R. Tinc diversos records especials vestint la samarreta del Jove, però si he d’escollir algun record em quedaria amb el dia del Play-off a Tercera Divisió quan vaig marcar el gol que encarrilava l’eliminatòria davant del Torrent. Marcar un gol en un partit tan especial i amb el camp ple és una sensació única. També em quedo amb el moment que vam jugar contra el Sabadell en Copa. Aquell va ser un partit molt especial ja que estàvem jugant contra un dels cocos de Segona B i un històric, i aguantar contra un equip així i jugar-li de tu a tu diu molt de l’equip. Després el veure arribar a la tanda de penals amb dos jugadors menys, i a sobre guanyar la tanda de penals, i passar de ronda va ser un moment molt especial. Agrair aquell dia a l’afició que es va bolcar a tope amb l’equip en el moment que més els necessitàvem.
P. I tornes amb l’Atlético Saguntino on estàs de moment comptant amb molts minuts. Com va la teua adaptació al teu nou club?
R. La veritat és que estic molt content d’estar a l’Atlético Saguntino. Quan vam parlar Rubén (Director esportiu) i jo a l’estiu i m’explicà el projecte que hi havia este any allí a Sagunt no m’ho vaig pensar dues vegades. Ací tenim un projecte guanyador i molt ambiciós, i la veritat és que des del primer dia que vaig arribar ací tot han estat facilitats. Este és un club molt familiar i proper i qualsevol cosa que necessites sempre estan amb les portes obertes tant el President Juanma, com el Director Esportiu Rubén, i l’inversor Eduardo. I després el vestuari que hi ha este any és un vestuari envejable i sa. Ací hem fet una pinya en este vestuari gegant i això a l’hora de competir es nota molt. La gent dona suport i ningú posa males cares per res, anem tots a una i només així es poden complir els objectius marcats, crec que venir ací és una de les millors decisions que he pres en la meua vida.
«El mister a dalt ens deixa molta llibertat a l’hora de jugar, i açò ens afavoreix perquè tenim jugadors per fer este tipus de joc»
P. Per últim, Com arriba l’Atlético Saguntino al partit? Què us demana el nou entrenador Vicente Mir que heu de focalitzar en el vostre joc?
R. La veritat és que a casa no acabem d’arrencar com hauríem de però l’equip arriba amb bona dinàmica al partit ja que només hem perdut un partit i els nostres números fora de casa la veritat és que són molt bons i això els equips ho saben que fora de casa som un equip molt fort. El míster Vicente Mir és un entrenador que li agrada jugar molt la pilota i tenir la possessió i el control del joc, i tenir un equip atrevit. Ell a dalt ens deixa molta llibertat a l’hora de jugar i esta forma ens afavoreix perquè tenim jugadors per fer este tipus de joc, i la veritat és que la gent està molt contenta i anem tots a una a per un mateix objectiu.