Els devem molt. Fa dos anys una gran part de nosaltres ens quedàrem a casa, jugant a videojocs, llegint, veient sèries, aprofitant les hores per aprendre noves receptes, per formar-se estudiant, preocupats per com treballar tancats a casa, per què anava a succeir… mentres ells, els treballadors sanitaris es jugaven les seues vides per les de tots nosaltres.
Fa dos anys informàvem aquests dies a Golsmedia sobre una publicació de Héctor Beltrán (29 anys, d’Elx) a les xarxes socials. Ell és jugador del FB Redován (Preferent G V alacantina) i celador de l’Hospital de Torrevieja, ell aquests dies de finals de març de 2020 passava “el meu pitjor torn”. I ho compartia amb aquest missatge que recordem:
Fa ara dos anys Héctor Beltrán expressava «l’esgotament, agòbia, estrés, un poc de por»… després del seu «pitjor torn» a l’Hospital de Torrevieja on treballa de celador
“Esgotament, agòbia, estrés, un poc de por… però al mateix temps, te n’adones que al teu costat hi ha un equipàs de professionals, del qual molts d’ells es converteixen en la teua segona família i veus com t’ajuden, et somriuen, t’entenen, etc. que són detalls que a el millor altres dies no values tant i en aquest moment et fan un món, i tots aquests sentiments dolents passen a un segon pla. El que esteu demostrant ara, que és el que porteu fent molt de temps, no s’oblidarà mai. ¡Sou increïbles companys! I recordeu que per molt llarga que siga la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols. ¡Molt ànim a tots, heroes i heroïnes! Per molt que diga això crec que mai es podrà entendre eixa sensació al 100 % a no ser que sigues un d’ells, però després del meu pitjor torn en dos anys, que va ser el d’ahir, volia compartir-ho.”
Dos anys després hem volgut tornar a contactar amb Héctor per recordar, no podem oblidar el que els sanitaris van fer en especial per tots nosaltres aquells dies, i finalment mesos. Li preguntàrem per aquells durs moments, i també per la seua Redován que somia amb classificar-se per a la Promoció d’ascens (ara mateix és un dels dos millors tercers dels cinc grups de Preferent, i tindrien així bitllet per al Play-off per l’ascens).
R. Tercera temporada al Redován després del teu any al CD Thader… Com ha estat la teua trajectòria?
Aquesta és la meua tercera temporada al Redován després de passar un any al Thader de Rojales amb Rico, així que és la meua quarta temporada consecutiva amb el míster. El club ja és com la meua segona casa, és un club molt familiar en el qual ens tracten com si fórem professionals, sempre compleixen tot el que et prometen i hi ha un ambient molt bo. Previ a eixe bon any a Rojales vaig estar a la UD Ilicitana durant set anys, des que vaig eixir de juvenils al Torrellano. Aquesta etapa va ser molt bonica perquè vam començar en segona regional i ho vam aconseguir pujar a preferent en cinc anys i molts companys d’aquella època són encara molt amics.
«la mateixa mascareta la conservàvem com si fos or perquè no sabíem si l’endemà tindríem, Escassejava tot tipus de material, no hi havia protocols així que havíem d’improvisar cada situació»
R. Fa just dos anys per aquesta data publicaves a les xarxes socials un text on expressaves el que senties treballant com a celador en un hospital just després d’explotar els contagis de Covid i començar amb el confinament: “Esgotament, agòbia, estrés, un poc de por… però al mateix temps, te n’adones que al teu costat hi ha un equipàs de professionals, del qual molts d’ells es converteixen en la teua segona família… després del meu pitjor torn en dos anys, que va ser el d’ahir, volia compartir-ho”. Com recordes aquells dies ara, dos anys després?
Ara que ha passat tant de temps i ja convivim amb la pandèmia, recorde aquells primers dies amb molt caos, ja que va ser una situació que va canviar les nostres vides d’una manera molt radical i en un període de temps mínim. No sabíem bé a què ens enfrontàvem i ho vivíem tots amb molt de por. Un record que tinc és quan vaig baixar a la planta covid i vaig veure totes les portes de les habitacions tancades, cubs d’aïllament a la porta de cada habitació, silenci i una sensació molt estranya, ja que en esa planta estàvem acostumats a que hi haguera molt moviment d’acompanyants i pacients, va ser algo que em va impactar molt. Un altre record que tinc és que havíem de reutilitzar les mascaretes quirúrgiques i la mateixa mascareta la conservàvem com si fos or perquè no sabíem si l’endemà tindríem. Escassejava tot tipus de material, no hi havia protocols així que havíem d’improvisar cada situació. En definitiva, anàvem desbordats i els torns ens esgotaven molt físicament i psicològicament.
P. De lo bo, i encara més en lo dolent, s’aprèn, Què vas aprendre tu aquells dies?
R. Una de les coses que més es valorava era el treball en equip, el veure als teus companys units, ajudant en tot el que es podia. Malgrat la situació límit en la qual ens trobàvem, tots vam arrimar l’esquena per a que el treball eixira endavant i a la vista està que es va realitzar i es continua realitzant bastant bé. Una altra cosa que també em crida l’atenció és la capacitat d’adaptació que tenim les persones als grans canvis. Recorde que al principi tot era caos i ningú pensava que aguantaríem eixa situació per molt de temps. I al final et n’adones que som capaços d’adaptar-nos, normalitzar-ho i conviure amb ell. Per a nosaltres ara és la nostra forma normal de treballar.
P. Com ha estat compaginar el treballar a la sanitat i el competir en el futbol aquests dos anys?
R. Pues en aquest aspecte no ha canviat molt. He pogut compaginar-ho com ho feia anteriorment, perquè quan va començar la pandèmia, que van ser les situacions més complicades a l’hospital, es va suspendre la lliga i fins a agost de 2020, si no recorde malament, no tornàrem una altra vegada als camps. Posteriorment en els pics de Covid també es va suspendre durant algunes setmanes, per tant allí no he tingut cap problema més enllà de perdre’t algun entrenament, vas a jugar partits just després de fer la nit a l’hospital, però també tens la facilitat de fer canvis amb els teus companys al treballar a torns. Com he dit anteriorment et acabes adaptant a totes les circumstàncies.
P. Parlem del Redován, tercer, que amb els vostres punts ara mateix aconseguiríeu plaça de promoció, al aconseguir el bitllet a la promoció els dos «millors» tercers. Allí esteu amb el Thader i CFI Alacant. Com afronteu el final de lliga? Quines possibilitats creieu que teniu de disputar la promoció?
R. El final de lliga l’afrontem amb molta il·lusió i confiança, encara que sabem que va a ser difícil perquè aquest grup 5 és molt competitiu i s’ha vist que amb qualsevol rival pots perdre punts. Hem de enfocar cada partit com una final, sabent que estem en una situació privilegiada per la qual molts equips firmarien estar al nostre lloc a aquestes alçades de la temporada i si ens trobem allí és perquè estem fent les coses bé. Sabem que el Thader i l’Alacant són dos equips forts, però nosaltres també som conscients de la qualitat del nostre equip. Així que seguirem treballant per aconseguir-ho per cadascun de nosaltres, pel club que porta tres temporades tocant la promoció i apostant fort pel equip, i per donar una alegria als aficionats que ens segueixen en cada partit.
«L’equip vol veure el Duana ple com en les grans ocasions, perquè ara els necessitem més que mai»
P. Quins punts fortes destaques del teu equip per estar en eixa zona tan alta de la classificació?
R. El que més destaque és que tots anem en la mateixa direcció i el vestidor és una autèntica família. És un vestidor en el qual hi ha un ambient immillorable i tots s’aconsegueixen adaptar ràpidament. També sabem que hi ha molta competència a l’equip i això provoca que l’equip puga elevar el nivell, ja que hi ha una plantilla en la qual qualsevol dels jugadors pot ser titular. Som un equip que ens agrada portar el pes del partit, intentant fer un futbol vistós proposant amb la pilota, però quan no podem desenvolupar eixe joc ens adaptem ràpidament i ens posem el mono de treball, on també ens sentim còmodes al ser molt intensos.
P. Com et trobes aquesta temporada?
R. Durant la primera volta em vaig trobar molt bé, però em vaig lesionar en el primer partit de la segona volta i vaig estar un mes fora dels terrenys de joc, vaig tornar contra el Novelda UD i en una jugada desafortunada em vaig fer un esquinç del lligament lateral intern del genoll i he estat altres tres partits sense competir. Ara, aprofitant el paró de la setmana passada de la copa, ja estic pràcticament recuperat i estic desitjant afrontar la recta final de la lliga ajudant als meus companys a aconseguir l’objectiu.
P. Un missatge als aficionats al futbol de la zona perquè vagen a animar al Redován en el final de la lliga?
R. Jo els animo a que vengen a veure’ns perquè l’afició és molt important per a nosaltres, l’afició és part de l’equip. No s’imaginen el que es nota des dins del camp el suport i la calidesa de l’afició del Duana i això repercuteix també en el joc. L’equip vol veure el Duana ple com en les grans ocasions, perquè ara els necessitem més que mai.