Quan es saludaven els jugadors del Patacona CF i Crevillente Deportivo abans de jugar-se tota una temporada en 90 minuts (al final van ser 120 més els penals) ell era dels pocs a qui se li veia somriure. Altres reflectien la tensió d’aquest partidàs en la seva cara, ell transmetia confiança plena en el seu equip, i unes enormes ganes de viure i gaudir d’aquest partit.
Va lluitar per cada pilota, es va estirar tot el que va poder, en aquestes pilotes dirigides a ell pels seus companys en transicions ràpides durant el partit, on corria i intentava sorprendre un veterà Edu García, porter del conjunt alacantí. I en algunes pauses del partit lleventava els braços, buscava aquesta connexió amb una grada que en els últims minuts l’anava a empentar cap a aquest èxit, se sentia des d’aquell fons el “que sí, jo… que anem a ascendir”.
“Nit de Reis no, nit de Patacona”
I Gerardo Reyes va llançar el penal decisiu, va anotar el gol de l’ascens, encara que poc després de deixar empremta en la història del Patacona CF ell ens ho deixava clar en declaracions a Golsmedia, este èxit no té un nom, té molts, els de tota la plantilla del Patacona CF:
P. ¿Nit de Reis?
R. Nit de Reis no, nit de Patacona, no nit de Reis, nit de Patacona.
¿Què has pensat abans de llançar el penal?
R. Que la iba a meter, era gol o gol. Sé que esta entrevista no se puede ver en imágenes lo que yo ahora veo, pero lo describo, veo mucha gente feliz. Volia que les llàgrimes no fossin de tristesa, que fossin de felicitat.
Durant el partit buscaves la connexió amb la grada, lleventaves els braços per demanar aquell crit de la vostra afició…
R. És que són molt importants. Quan et fallen les cames el sentir com la gent t’anima, com et crida, aquest “anem” que tu ho escoltes de gent arribada de fora, doncs tu ho escoltes i et dona per fer aquella carrera per una pilota.
És molt difícil posar-se en una Promoció, és molt molt difícil ascendir. ¿Què ha tingut aquest equip per haver-ho aconseguit?
R. Humilitat, sacrifici i treball.
¿A qui li dediques aquest moment de gran felicitat?
R. A la meva dona, a la meva filla, a tota aquella gent que m’estima i a tota Patacona.
