El clàssic Paris Dakar ha donat pas en els últims temps a diferents escenaris i, per tant, canvis de recorregut. Sanchis fa, des de la seua experiència, una breu anàlisi de les tres últimes edicions i com el disseny d’una mena de recorregut o un altre pot anar en benefici o en perjudici de determinades marques participants.
En 2018 va ser un itinerari a través de tres països, amb la qual cosa no es perdia l’esperit del ral·li, hi havia canvis de paisatges i escenaris a través de Bolívia, el Perú i l’Argentina. En 2019 ja es va passar a un país únic, el Perú, on van destacar les altes temperatures i molta exigència tècnica per la gran quantitat de dunes.
“EN 2018 ES VAN VISITAR TRES PAÏSOS LA QUAL COSA DONAVA VARIETAT DE RECORREGUT”
Aquest 2020, canvi de continent, de nou país únic com *Arabía Saudita, amb molt de fred per moments, abundant pedra, dunes en el segon tram de carrera i una cosa de la qual es queixen els pilots, poca exigència tècnica quant a navegació i etapes massa llargues en quilometratge. Aqueix tipus de recorregut prima la velocitat i per tant augmenta el risc.
“EL RECORREGUT POT FER QUE UNES MARQUES ES BENEFICIEN RESPECTE A UNES ALTRES”
Aquests canvis de recorregut i l’exigència del mateix resulta determinant, Sanchis ens explica perquè unes marques o uns vehicles es poden beneficiar més o menys i fins i tot tindre un ral·li fet a mida per a poder guanyar-lo.
