Un dels nominats a Millor Porter de la Segona B Grup 3 en els Premis Golsmedia és Marcos Pérez, el guardià de la UE Costa Brava. Ell ha estat el referent, el «salvador» sota pals, de la UE Llagostera en els seus èxits esportius els últims anys amb aquest meritori ascens a Primera RFEF davant rivals molt potents en l’econòmic, i amb una gran cirera al damunt de la temporada 2020-21 arribant a ser Campions de la Copa Federació.
Aprofitem la seua nominació amb José Juan (CD Alcoyano) i Germán Parreño (UD Ibiza) en els Premis Golsmedia 2021 per conèixer més a un dels porters que més protagonistes ha estat i és en el futbol de bronze. Ja fa molt que ha superat els 300 partits i s’acosta als 400 amb una clara idea: gaudir. Li preguntam pels seus primers partits, el seu primer guant i botes, per la figura del porter tan especial, i per la temporada actual de la UE Costa Brava en la Primera RFEF.
«Recordo que els meus avis em compraren un vestit de porter i els vaig dir que era per jugar al carrer, però després els comentí als meus pares que o em deixaven ser porter o em borraven, m’agradava molt ser porter»
P. Quin és el teu primer record del futbol?
R. Amb uns 9 anys vaig començar a jugar, ¡i de lateral esquerre! Vaig començar a jugar en el Bon Pastor, el club del meu barri de Barcelona. Allí jugaven tots els meus amics i allí em van apuntar els meus pares. M’agradava ser porter encara que als meus pares era alguna cosa que no els feia molta gràcia. Recordo que els meus avis em compraren un vestit de porter i els vaig dir que era per jugar al carrer, però després els comentí als meus pares que o em deixaven ser porter o em borraven, m’agradava molt ser porter.
P. Als jugadors de camp els preguntam sobre les seues primeres botes, i com recordes tu els teus primers guants?
R. Mirant les primeres botes que tinguí recorde que eren unes Munich de taco caramel. I llavors els primers guants no els recorde, però sí dels primers que tinguí eren uns negres que tenien com una teranyina a la mà, en la part de dalt. M’encantà aquell model per aquell dibuix que tenia, abans no era com ara que tens una gran varietat de guants per triar. Aquells em cridaren molt l’atenció, ho recorde molt bé esos guants negres amb aquella teranyina.
P. En què et fixes més en un guant a l’hora d’elegir un?
R. El tipus de guants que a mi m’agrada és el tall clàssic, el tall flat. És important comptar amb uns guants de gamma alta, que tinguin el millor agarre possible, i que siguen el més còmodes possibles, que s’adapten bé a la mà. En el meu cas el tall flat és el que millor em seua, ara ja les marques solen ser més reticents a aquest tall però jo continue sent més clàssic.
P. Com ha estat la teua trajectòria en el futbol?
R. Vaig començar en el Bon Pastor, i després vaig anar a l’Escola TARR, la dels exfutbolistes del Barça Antoni Torres, Asensi, Rexach i Rifé. Després vaig estar un any a la cantera del Barça, i després en el Juvenil del Damm fins a Divisió d’Honor, que foren molts anys allà de formació. Després competí en el Gavà de la Tercera, tres temporades en l’Espanyol B en Segona B, també estiguí en l’antiga Gramanet en Segona B, vaig tornar al Gavà, i ja Badalona, Cornellà i la Llagostera.
«Va ser un any increïble en el Barça on jugàrem el famós torneig Brunete a Madrid, en aquell torneig sent tan xicotet et senties professional»
P. I coincidires amb Iniesta i Jorge Troteiro al Barça!
R. Va ser un any increïble on jugàrem el famós torneig Brunete a Madrid. En aquell torneig sent tan xicotet et senties professional, era increïble tothom amb l’uniforme de grans equips. La veritat és que aquell any el gaudí molt. I els anys següents a Iniesta i Jorge Troteiro els tinguí de rivals, ja que jo jugava en el Damm i ens enfrontàvem en la lliga.
P. Quan has passat per una cantera d’un club tan gran, i d’una escola tan prestigiosa com la Damm… veus molts jugadors de gran talent, i alguns arriben lluny, altres per lesions, circumstàncies del futbol i la vida… es van quedant pel camí del futbol. ¿Matures més en aquest sentit al veure tot això?
R. Jo he de dir que no he tingut un futbol base molt còmode. La meua alçada és alguna cosa que em penalitzà molt, em costà fer eixe canvi i em vaig trobar amb algunes traves en el meu camí. Ara em sent molt orgullós de tot el que he aconseguit en un món del futbol que és tan difícil. Ací no sempre arriben els millors, cal tenir molta constància i molt de cap. Quan vas complint anys van apareixent molts amics, les discoteques, les distraccions i és important tenir allí una família i amics que sàpigues gestionar-ho tot. Allà vaig tindre la sort de ser fort mentalment. Sempre he pensat que podia arribar lluny en el futbol, estic orgullós de tot el que he jugat, i com tot futbolista doncs sempre somies a arribar a ser professional, a arribar a l’elit, i si no he arribat allí no ha estat perquè no ho haja intentat, sinó perquè hi havia gent millor que jo. El que et puc dir és que he gaudit molt del futbol, i ho continue fent.
P. Als golejadors els persegueix sempre el fantasma de les bones i males ratxes golejadores, als porters aquests errors i encerts que suposen punts que se li escapen a l’equip o punts que salvem. ¿Com has portat tu ese pes de l’error en un partit i de ser el salvador en el següent?
R. La de porter és una posició especial, nosaltres estem “sols” entre cometes, i tenim molta responsabilitat en el resultat. Amb el pas dels anys és alguna cosa que vas controlant més, i aprens a perdre un dia i guanyar un altre en aquest sentit. En línies generals crec que he estat força ferm mentalment, i he comptat amb bons entrenadors de porters que m’han ajudat molt. Al final quan comets un error cal fer-se la següent pregunta interiorment: ¿puc fer alguna cosa ja? Si l’error ja està comès i no pots fer res per solucionar-ho has de pensar només en seguir amb l’acció següent ajudant al teu equip. Jo tinc una Escola de Porters Footvia i el que els dic als xiquets és això: ¿Podeu fer alguna cosa després del fallo? ¿No? Doncs a netejar la ment i seguir treballant. Si portem un error amb nosaltres a la següent jugada tornarem a fallar. Això és molt important el fer-se aquesta pregunta. Cal donar naturalitat a l’error, tothom falla, el que cal fer és saber reaccionar al fallo.
P. Amb la teua experiència entrenant ara a joves porters, ¿és molt diferent la nova generació de porters amb la teua de fa ja alguns anys en la seua etapa formativa? Hi ha alguns guardametes veterans, o exporters, que critiquen molt que ara els porters no paren només desplacen, i es destaca que el porter ara ajuda molt a la sortida de pilota pel seu bon joc de peus… ¿què penses d’això?
R. El porter ha evolucionat una barbaritat respecte als meus inicis, no té res a veure, ara es treballa molt bé en la seua formació. I està bé que els porters sàpiguen manejar bé la pilota amb els peus, és alguna cosa positiu per a un equip, però no ens oblidem del més important en la seva posició: que pare. Nosaltres a l’Escola treballem perquè el porter tinga un bon joc de peus, que el domine, però abans és més important que domini les accions pròpies de la porteria: la sortida lateral, els desviaments… Sens dubte que les generacions del futur estan pujant amb un nivell increïble per tot el bon treball formatiu que es fa, i els clubs ara compten amb preparadors de porters molt preparats per dominar totes les facetes.
P. Parlant de porters que destaquen en moltes facetes del joc ens toca fer referència als tres millors porters de la temporada anterior en la Segona B grup 3. Segons els lectors de Golsmedia amb les seues votacions, la premsa, i en un 50% del total els entrenadors amb els seus vots, els tres millors heu estat José Juan de l’Alcoyano, Germán Parreño de la UD Ibiza, i tu amb la UE Costa Brava. Els tres sou els nominats a Millor Porter en els Premis Golsmedia 2021 que es resoldran aquest pròxim dilluns. ¿Què suposa això per a tu?
R. Em sent súper orgullós d’estar nominat entre els millors porters del Grup 3, que et nominen amb guardametes del seu nivell és alguna cosa increïble. Parreño venia de fer grans temporades i ara ho continua fent increïble en Segona, i José Juan què dir, ha jugat en Primera, molts anys en Segona, i la temporada passada en la lliga i en la Copa del Rei ho va fer increïble. Súper content de estar nominat amb ells.
P. Les últimes temporades has estat un dels referents de la UE Llagostera, ara renomada UE Costa Brava. ¿És impressionant el que ha aconseguit el club ja molts anys seguits competint davant rivals molt poderosos no? L’any passat logràreu classificar-vos per a la Primera RFEF superant en el tram final a un Hércules que va realitzar una gran inversió…
R. Em faig creus amb el que ha aconseguit el club en els últims anys. La il·lusió i treball d’Isabel Tarragó com a Presidenta i d’Oriol Alsina ha estat molt important per tirar endavant un club d’un poble xicotet i sense una gran massa social per arribar a competir tan alt. Molts clubs porten anys invertint grans quantitats de diners per ficar el seu equip en Segona i és alguna cosa que s’ha aconseguit en la Llagostera, i el ficar-se la temporada passada en la Primera RFEF va ser algo tremendo. S’ha competi davant transatlàntics com l’Hércules i l’equip amb ganes, il·lusió, la família que som, amb tot això, hem tirat cap endavant aconseguint aquest ascens. I a més guanyàrem la Copa Federació.
«no pensàvem que passaríem aquesta ratxa tan negativa, però Jo estic convençut que traurem endavant aquesta situació»
P. Aquesta temporada la UE Costa Brava de moment sofreix en la penúltima posició de la lliga. L’equip està lluitant per eixa zona baixa, on per pressupost és alguna cosa que es podia preveure, i ara enfronteu una ratxa negativa on no aconseguiu guanyar des de fa ja diverses jornades. Supose que sabíeu que es patiria en esta Primera RFEF.. ¿com està l’equip?
R. Aquesta mala ratxa no estava en els plans de ningú. Un empat en 7 partits és algo difícil de gestionar, és complicat, no estava en els nostres plans dur esta ratxa tan negativa. Nosaltres som conscients que anàvem a lluitar per la permanència, que som un club humil, però no pensàvem que passaríem aquesta ratxa tan negativa. Jo estic convençut que traurem endavant aquesta situació. Tenim confiança en l’equip, i essent constants i amb eixe punt de sort que ens està faltant arribaran les victòries.
P. Proper rival el Linares Deportivo. ¿Com preveus aquest partit?
R. Aquest serà un partit súper difícil com ho són tots en aquesta categoria amb equips tan bons. El Linares ve de guanyar al líder i vindran amb eixe pujadon de moral important. Nosaltres intentarem fer un bon partit i fer-nos forts a casa per aconseguir aquesta victòria. Ens toca ja guanyar i segur que ho aconseguirem.
P. Per a finalitzar, després de repassar la teua trajectòria esportiva, la situació de la UE Costa Brava, ¿com es troba Marcos Pérez? ¿Com estàs en aquest moment de la teua carrera esportiva ara amb 37 anys?
R. Em trobe molt bé mentalment, fort. Tots els companys ens preparem per al dia després del futbol, i no em plantege més, aquesta no serà la meua última temporada. Em diverteix entrenar, em diverteix competir, i vull continuar fent-ho a alt nivell com ho té aquesta categoria. Continue competint mentre continue gaudint. És un privilegi el poder continuar gaudint del futbol un any més.
P. Tornant als nominats a Millor Porter en els Premis Golsmedia ací estàs amb José Juan amb 41 anys que continua gaudint i competint a gran nivell…
R. Mentre et sentis important per al teu equip, mentre continue gaudint… cal continuar. Ara el futbolista es cuide més, se s’entrena més que abans, i s’arriba molt millor cada any, que l’edat no és important, al final és qüestió de rendiment. Da igual que tingues 37 o 38 l’important és si eres un jugador decisiu per al teu equip o no. Continue gaudint, vull continuar gaudint, viure del futbol és un gran privilegi.