El València CF tindrà este estiu un altre problema important amb l’economia perquè el club va pressupostar vendes de jugadors per valor de 37 milions de venda neta i tot i així esperava tindre altres 36 milions de pèrdues.
Aqueixes pèrdues unides a uns ingressos decreixents cada temporada per no disputar cap competició europea provocaran que el marge salarial que tinga el club per fer un equip torne a estar molt allunyat del que el club necessita i per tant s’excedirà d’eixe marge, com porta més d’un any i tindrà problemes greus per poder acudir al mercat i també per inscriure nous jugadors, si abans no hi ha eixides.
La Lliga i el seu control econòmic marquen de prop als clubs que no compleixen com el València però no impedeixen les pèrdues ni tampoc les males gestions.
Este estiu en la resta que fa la Lliga entre ingressos i despeses més les pèrdues acumulades, al club li quedarà un marge que excedirà segur.
1- NO HI HA LÍMIT D’ESTAR EXCEDIT MENTRE QUE T’ESMETEN MOLT INSCRIURE JUGADORS
No hi ha límit de temps perquè els clubs estiguen excedits en el Fair Play Financer de la Lliga.
És a dir, el València CF que porta tot l’any excedit i molt per sobre del marge que li marca la Lliga, en octubre 29 milions i en febrer 58 milions, quan la seua plantilla costa més de 100 segons les seues pròpies comptes oficials.
La Lliga no té una sanció per a estos clubs perquè no es marcarà desembre de 2022 com la data per a regular esta situació.
No obstant això, el València CF al estar excedit sí que té una limitació per part de la Lliga que és l’única manera que té l’organisme per sancionar els clubs que no compleixen i ho fa amb la Llei del 1 a 4. Aqueixa sanció és la de no poder inscriure nous jugadors si abans no alliberen espai de les seues plantilles i això poden fer-ho mitjançant l’estalvi de fitxes rescindint contractes o mitjançant la venda de jugadors. En eixos dos casos el club únicament podria utilitzar el 25% del que ha estalviat o venut. És a dir, si el club allibera un sou de 2 milions d’euros únicament podrà inscriure a un jugador que cobrisca el 25% d’aquests 2 milions, que serien 500.000 euros. I si el club ven a un futbolista per 10 milions d’euros, podrà inscriure a un jugador que entre sou i amortització li costi 2.5 milions.
En este aspecte hi ha una novedat recentment aprovada que té a veure amb la venda de jugadors franquícia. Ja que, la Lliga permeta reinvertir el 50% i no el 25% si la venda era d’un jugador que tinguera un salari que suposara el 5% del import total de salaris de la plantilla. Ara, eixe 50% passa a ser el 33%, amb la qual cosa s’endurix la norma.
Posant un exemple pràctic, si el València ven a Guedes per 40 milions, la Lliga, al ser un futbolista que el seu salari supera el 5% del total de salaris de la plantilla, en comptes de reinvertir el 25% en un fitxatge o diversos, la Lliga li permetia reinvertir el 50%, és a dir podia gastar 20 milions en fitxatges, sempre sumant salari més amortització. No obstant això, aqueixa norma s’ha endureix i ara el València si vengués a Guedes podria reinvertir el 33% i no el 50%, el que serien uns 13,2 milions d’euros.
2- AUGMENTA LA PERMISSIVITAT AMB LES PÈRDUES
Fins ara LaLiga permetia pèrdues anuals de fins a 30 milions d’euros durant tres anys, sempre que eixes pèrdues foren assumides pel màxim accionista . Ara aqueixa quantitat augmentarà fins als 60 milions d’euros, si així ho entenen els clubs, encara que tot apunta que així serà.
Aquesta és una de les noves mesures aprovades en el FairPlay de la UEFA i que com ocorregué en 2010, el lògic és que els clubs de la Lliga ho copien.
3- EL LÍMIT PER SANCIONS I DESCENS SÓN ELS IMPAGAMENTS
L’única manera que té la Lliga per obrir un expedient que pot derivar en un descens administratiu passa pels impagaments. Aquesta és la línia roja que marca la Lliga, la de no complir amb empleats, institucions, bancs o qualsevol obligació. Si es deixa de pagar, i hi ha denúncies, es corre el risc d’expedient i descens.
4- OPCIONS DE COMPRA
Les opcions de compra vinculades a mèrits esportius es comptabilitzen com a compres a efectes de Fair Play Financer i per tant, la opció de compra d’Alderete es computa com una compra executada en el FPF. És a dir, el València ja tindria comptabilitzada en el seu cost de plantilla d’esta campanya la compra del paraguaià, no pagada ni molt menys.
La Lliga explica que aquelles opcions de compra vinculades al compliment de determinats objectius esportius, com jugar una sèrie de partits o entrar en competició europea, ells la comptabilitzen com a obligatòria.
Per tant, en el València la de Alderete estaria inclosa al 100%. En canvi, la de Hugo Duro al ser una opció de compra sense condicionants només comptabilitza el sou del jugador.
5- RENOVACIONS QUE NO SÓN DENTRO DE L’ÚLTIM ANY DE CONTRACTE NO SÓN CONTRACTE NOU
Les renovacions de jugadors que acaben contracte en la temporada en curs, com el cas de Dembele, computarien com un contracte nou que hauria d’inscriure’s en la Lliga i per tant si estàs excedit en el teu marge no podries inscriure’l si abans no allibera’s espai. No obstant això les renovacions de jugadors que acaben contracte en temporades futures, com Gayà, Soler o Guillamón, es poden dur a terme i ser inscrites ja que no es regularitzaran fins la pròxima temporada. Això és una gran notícia per al València CF que intenta quedar-se amb els dos capitans encara que és cert que no només és un problema d’espai FPF, sinó també de la necessitat de vendre..