La haltera alzireña Alba Sánchez torna a somriure. Després de passar una temporada complicada en matèria de lesions, que li van impedir participar en l’Europeu Júnior i en l’Europeu i Mundial Absoluts, l’inici d’aquest 2019 no pot ser més prometedor.
La integrant del Projecte FER ha estat convocada per al pròxim Campionat d’Europa Absolut, campionat que es disputarà en Batumi (Geòrgia) del 6 al 13 d’abril. Així ho ha decidit el seleccionador nacional Matías Fernández en una llista de 13 esportistes entre els quals es troba la valenciana.
A poc a poc Alba s’està retrobant amb la millor versió de si mateixa. A la fi de febrer, en el seu Alzira natal, es va penjar la medalla de plata en la 17ª edició de la Copa d’Espanya Sènior. Un metall que va conquistar en sumar 253,07 punts després de ser superada únicament per la madrilenya Ana de Gregorio Lorenzo (260,46 punts). La canària Ilia Hernández Martín va ser bronze (248,98).
En Golsmedia Sports hem parlat amb ella per a conèixer de primera mà com afronta el seu retorn a una competició internacional i quins objectius s’ha marcat a mitjà i llarg termini.
Volta a un Europeu Absolut
A molts esportistes els ocorre que quan es troben en el cim o gairebé fregant-la tot s’enfonsa. Això li va ocórrer a Alba, a la qual les lesions li van arribar quan aspirava al màxim. “Volia renovar medalla i ser campiona d’Europa Júnior per a acomiadar-me, estava entrenant per a això, però em vaig lesionar. Ha estat molt dur”, relata.
Una garrotada que reconeix que anímicament el va afectar fins al punt que va haver de ser tractada per un psicòleg esportiu, una figura que reivindica com a “necessària” i de la qual critica els tabús existents. “Tots parlen del psicòleg esportiu amb por com si fora per a gent que està boja i això no és cert”, denúncia.
Una greu lesió la va deixar sense el seu últim Europeu Júnior.
“L’esport al final tracta 100% de la ment i els problemes t’afecten arribant a un punt que no saps per a on anar i et fiques en una espiral impressionant. Jo ho he necessitat moltes vegades i m’ha anat molt bé. Tots els esportistes d’elit haurien d’anar, és fonamental”, agrega.
Alba ha portat a la pràctica el refrany que resa que de tot el dolent cal extreure el costat positiu. Ella ho ha fet, ha ressorgit com l’Ocell Fènix. “Tots volem guanyar però després de tantes lesions al final aprens que cal gaudir del camí perquè ahui estàs aquí però demà no ho saps. La vida de l’esportista és molt curta”, explica.
“Ja no m’obsessiona guanyar. He après a gaudir del camí”.
Per tot això la alzireña valora més si cap la seua convocatòria per al pròxim Campionat d’Europa Absolut, on vol limitar-se a gaudir i no exigir-se mínimes que li puguin obsessionar. “Agafe amb més ganes si cap aquest Europeu. És una nova oportunitat i lluitaré per ella”, apunta.
Quins són els rivals a batre? Alba destaca per països a Romania al mateix temps que a una Rússia de la qual condemna obertament el dopatge. “No pots competir amb Rússia perquè allí et donen subvencions per dopar-te quan aquí t’ho donen per guanyar medalles. Sempre ho defensaran i així és molt complicat”, lamenta
Valoració inici 2019
Com s’ha esmentat amb anterioritat, Alba ve de proclamar-se subcampiona en la Copa d’Espanya Sènior. Una medalla que reconeix obertament que no esperava i que ha reforçat considerablement la seva autoestima. “Estava entrenant bé però no tenia expectatives de pujar al podi, anava només a fer la meua competició tan bé com siga possible i ja està”, indica.
«Aquesta medalla m’ajuda a creure més en mi mateixa, a tenir més seguretat”, afegeix. Un podi que va poder dedicar a la seva gent per celebrar-se a Alzira i que va fer més especial si cap el seu retorn a l’èxit encara que aquest com ja ha assenyalat no li obsessiona en absolut ja.
“Afronte l’Europeu Absolut com una nova oportunitat”.
Objectius a curt termini
La temporada ha començat a cor què vols però, com li agradaria acabar-la? Alba ho té clar: aspirant a tot en l’Europeu Sub-23. “El meu gran Europeu serà el Sub-23 que se celebra el mes vinent de juliol, tant de bo puga lluitar pel títol. L’Absolut em servirà per a foguejar-me com si fos un entrenament més, així es competeix millor”, assegura.
La alzireña no vol desaprofitar l’oportunitat per a criticar una situació recurrent en la seva experiència com a esportista. “Quan estàs bé i ganes alguna cosa tothom es recorda de tu i et felicita però en els moments dolents no és així. Quan et lleven de la nit al dia el que et dóna la felicitat, el que saps fer és dur i necessites suport”, critica.
“El meu objectiu aquesta temporada és l’Europeu Sub-23, tant de bo puga lluitar pel títol”.
Objectius a llarg termini
No es marca temps però la seua ambició amb el transcurs del mateix és cristal·lí. D’una banda guanyar un Europeu Absolut i participar en uns Jocs Olímpics. Sobre aquest últim, Alba reconeix que s’està preparant per a poder estar a Tòquio 2020 encara que considera que és primerenc.
“Mai se sap perquè després tot depèn dels resultats. Jo estic treballant amb aquesta mentalitat per a classificar-me, una altra cosa és que ho aconsegueixi. No em canviarà el no fer-ho perquè ho veig com una meta a llarg termini”, agrega la subcampiona d’Europa júnior.
Metes a llarg termini: guanyar un Europeu Absolut i participar en uns JJOO.
Ser dona i haltera
Moltes esportistes han denunciat la discriminació que sofreixen pel simple fet de ser dones en multiplicitat de modalitats esportives en les quals les bretxes salarials respecte als homes són abusives. Ocorre el mateix en l’halterofília? És més complicat dedicar-se a ella sent dona?
“Fa uns anys era complicadíssim ser dona en l’halterofília. Record com fins a algunes dones deien que aquest esport era només per a homes. A mi m’han arribat a dir que tindria les cames tan fortes que no podria portar talons”, narra.
“Em van dir que tindria les cames tan fortes que no podria portar talons”.
Una situació que segons Alba ha experimentat un canvi radical i molt positiu. “S’han intercanviat els papers, ara les dones estan molt millor vistes i fins i tot ens consideren sexys”, afegeix.
Això sí, a nivell econòmic les coses continuen sent molt complicades i poder viure amb certes comoditats conforma pràcticament una utopia. “Si ets bo i aconsegueixes medalles internacionals pots viure amb un sou normal i amb prou feines com la majoria dels espanyols”, comenta.
“Ara les dones estan molt millor vistes que abans”.
Un futur sense l’halterofília
Precisament per això ressalta la labor d’entitats com el Projecte FER les beques del qual són un revulsiu molt important. Ara bé, sempre has d’estar en el top per a continuar gaudint d’aquests privilegis com Alba ens compta. Per això, encara que no vol donar-nos molts detalls, la valenciana té planificat el seu futur una vegada acabi l’halterofília.
“La por al fet que la pròxima lesió sigui la definitiva et fa prendre encarrilar el teu futur pel que pugui passar. Jo ho he fet, seguiré relacionada de certa manera amb l’esport. Però això ja es veurà”, sentència.
