Ahui venim a contar-nos la història de Verónica Hipólito, una atleta paralímpica brasilera que hauries de conèixer i si no ho fas ja estem nosaltres per a posar-li remei. I no per les múltiples medalles que llueixen en les seues vitrines, sinó per la infinitat d’obstacles que ha hagut de sortejar per a conquistar-les.
Palmarès privilegiat
Als seus 22 anys, la natural de Sao Bernardo do Camp (Sao Paulo) pot presumir de ser campiona del món en 2013 en els 200 metres i subcampiona paralímpica en Riu 2016 en els 100 metres T38. Una cita en la qual a més també va ser bronze en els 400 metres.
Una lluitadora que a més es va convertir en els Jocs Parapanamericanos de Toronto en la dona més jove a guanyar i per si no fora prou ho va fer en tres disciplines: 100 metres, 200 metres i 400 metres.
Vessament cerebral als 14 anys
Però ja ho hem dit amb anterioritat. No és pels seus assoliments pels quals ahui ocupa aquestes línies, sinó per la lliçó de vida que conforma. I és que Verónica va patir un vessament cerebral als 14 anys després del qual els metges van assegurar que no tornaria caminar.
“Em vaig despertar i vaig sentir mig cos paralitzat”, relata la brasilera. Aquest vessament és el que li portaria a després competir en la categoria T38, la corresponent a una deficiència física derivada d’una paràlisi cerebral.
La por va envair a una jove Verónica que va trobar en unes paraules del seu pare la inspiració per a tot el que ha vingut després. “Quan te’n vages d’ací tothom intentarà posar-te límits, però la que decidiràs el que faràs o no ets tu”, recorda.
Volta a l’atletisme i or mundial
La brasilera es va prendre al peu de la lletra les paraules del seu pare. Va apostar per no posar-se límits a ella mateixa, però tampoc deixar que els altres els hi posessin. Amb aquesta filosofia va tornar a les pistes d’atletisme amb magnificència quan tenia 17 anys conquistant el títol mundial en els 200 metres.
Tumor cerebral i poliposis adenomatosa familiar
Semblava que la foscor ja havia quedat en el passat, però res més lluny de la realitat. El destí, que és capritxós, va tornar a posar-la en escac. Pocs mesos després els metges li van trobar un tumor cerebral que van haver d’extirpar-li i el tractament del qual la va deixar en el dic sec durant un temps.
Passat aquest tràngol, i en plena preparació per als Jocs de Toronto, la vida va tornar a acarnissar-se amb la de Sao Bernardo do Camp. Els metges li van diagnosticar poliposis adenomatosa familiar, una malaltia hereditària que li va produir més de 200 tumors en el tracte intestinal.
La gravetat era tal que van haver d’extirpar-li el 90% del seu intestí gruixut. Qualsevol pensaria que ja està, que la brasilera tiraria la tovallola i que es rendiria després d’haver plantat cara valentament durant tant temps.
Retorn històric als Jocs de Rio de Janeiro
Però no. Això no va en els gens de Verónica. La de Sao Paulo va tornar a entrenar i va aconseguir la glòria en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro, on es va pujar al podi en les dues ocasions ja citades amb anterioritat.
Nou tumor cerebral
Apenes va poder assaborir els èxits de Riu, ja que en 2017 li van trobar un altre tumor cerebral. Va haver de tornar a passar per quiròfan i també en 2018 per rastres que quedaven i que implicaven una altra cirurgia.
Ha estat parada de 2017 a 2019, però ja està de volta. En l’actualitat s’exercita en el Centre Paralímpic Brasiler de Sant Pau durant cinc hores diàries per a aconseguir rebaixar els 10 quilos per sobre del seu pes en els quals es troba. No hi ha cap dubte que ho aconseguirà.
