Açò és la Primera RFEF. Olaortua, José Fran, Petcoff, Canario, Vinicius Tanque, Dioni… visiten aquest dissabte a les 21 hores a un CD Alcoyano que viu a la zona temperada de la classificació i que està aconseguint que el seu camp, el mític El Collao, siga un estadi temut pels rivals que saben que aquesta no és una visita gens fàcil.
“This is El Collao”, el Deportivo a casa compta amb el rugit de la seua afició que l’empenya en els trams finals dels partits. Conversarem amb Jona, autor del gol de la victòria en l’últim encontre de l’Alcoyano (0-1 a Villarreal), i li preguntarem per què se sent com a jugador quan la seua afició rugix. A més, volem conèixer com són les seues hores abans d’un partidàs com el que es presenta aquesta nit. L’atacant ens explica…
“He tingut molta sort perquè he vist jugadors millors que jo que per una circumstància o altra no s’han pogut dedicar a això. He sigut molt caparrut, des de sempre vaig apostar pel futbol”
P. ¡Veniu de guanyar al líder! És cert que venien de perdre el seu primer partit davant el Real Madrid Castilla, però ningú els havia guanyat a casa…
R. Analitzant el que ha fet el Villarreal B fins al moment demostra el que és important la victòria allí. Aquest triomf ens reforça en el que estem fent cada setmana en els entrenaments i en els partits. Portem una racha de quatre partits força bons, i aquesta victòria a casa del líder ens ha de servir per confiar un poc més cadascun en nosaltres.
P. I per a un davanter suposo que marcar gol és alguna cosa molt important. Te’n vas més satisfet a casa. Com recordes el gol?
R. Ja porte anys en això i la veritat és que dins de l’àrea em sent molt còmode. Cal destacar la bona jugada d’Antón que ho fa tot i em dona aquest passe de la mort. Jo el puc aprofitar al final i amb aquest gol ens enduem els tres punts que és el més important. La jugada demostra un gran treball de tot l’equip.
P. Des de xicotet, des de les teues primeres patades a una pilota, sabies que volies arribar a ser futbolista?
R. Des que tinc ús de raó sempre he volgut ser futbolista, volia fer la meua petita carrera esportiva i poder dedicar-me a això. I he tingut molta sort perquè he vist jugadors millors que jo que per una circumstància o altra no s’han pogut dedicar a això més. Jo el que he sigut és molt caparrut, des de sempre, vaig apostar pel futbol, vaig ser un cazarro en això, era el futbol tot.
P. Els davanters sempre esteu acompanyats per les raches, les bones, les dolentes… Com és la teua relació amb elles? Com controles aquests moments bons i dolents amb el gol?
R. Al final els anys et donen molta tranquil·litat. Van passant les jornades cada lliga i el més important és que sigues capaç de generar i ajudar a l’equip en el que necessite, en defensa i en atac. Has d’estar tranquil i si en un partit no marques, seguir treballant que arribaran altres ocasions en un altre moment, i mentre fer èmfasi en els entrenaments per millorar la definició.
P. Aquest dissabte tenim un planàs: CD Alcoyano vs Atlético Baleares. ¡Quin partidàs! Dioni i Vinicius Tanque davant Mourad i Jona. No pinta gens malament aquest duel de davanters top…
R. Els dos equips comptem amb jugadors importants, i juguem a El Collao que nosaltres sabem com apreta i més estant en bona dinàmica. El míster sap com utilitzar els nostres forts en aquests partits, com dur a terme el partit, i hem d’anar amb la tranquil·litat de saber com han de eixir les coses. Després a les 21 hores d’aquest dissabte, Déu dirà què passa…
“Jo et puc dir que l’equip ho nota i molt, ens sentim molt forts quan El Collao apreta”
P. Has destacat que jugueu a casa, com rugix El Collao en el tram final dels partits! Recorde davant el Betis Deportivo com va empentar l’equip per guanyar, o com li va ajudar a resistir en inferioritat davant el UCAM Murcia en aquell partit dels polèmics penals finals en contra… Què sent un jugador quan El Collao rugix?
R. Al final sona a tòpic però quan arriben els últims minuts i l’afició t’anima doncs el cansament es nota menys: penses aquesta és la darrera carrera anem, després una altra vegada aquesta és la darrera anem… i així diverses vegades amb l’empenta de la grada. Per desgràcia per a mi, la temporada passada amb la pandèmia a penes ho vaig poder gaudir en dos o tres partits, però ara ho estic vivint. Aquest dissabte a les 9 de la nit és una hora perfecta per anar al camp, per crear un bon ambient. Jo et puc dir que l’equip ho nota i molt, ens sentim molt forts quan El Collao apreta.
P. Com són les teues hores prèvies a un partit? Com serà aquest dissabte per a tu?
R. M’aje no xicotet, alguna cosa que és fàcil ja que tinc tres xiquets xicotets i ells ajuden en això (somriu). Després estic amb la família, i sempre intente dormir una estona en un partit com aquest que juguem a les nou de la nit. Hi ha altres companys que no els agrada la migdiada però a mi sí, eixes hores de descans per a mi són importants. I després estic tranquil fins l’hora d’anar cap al camp.
P. I una vegada allí, a El Collao, sobre la gespa quan eixes des d’aquell racó del camp i fas una volta, observes als rivals, et retrobes amb els companys, alguns xiquets et demanen algun selfie… com són aquests moments per a tu?
R. Una vegada al camp comencem a parlar entre els companys sobre coses que poden passar en atac o defensa, o sobre alguna cosa que ens ha dit el cos tècnic. I si conec algun jugador del rival, en aquest cas de l’Atlético Baleares, el salut. D’altra banda, tinc 32, quasi 33 anys, i continue sentint aqueix pessigolleig abans de començar un partit. Això és alguna cosa que note des de sempre, que crec que és molt bo, el dia que no ho senta ja no seguiré jugant.
P. A omplir El Collao aquest dissabte, no?
R. Aquesta Primera RFEF és molt dura, i el rival d’aquest dissabte, l’Atlético Baleares, té una gran plantilla. Així que tota ajuda serà poca, estarà molt complicat el partit però nosaltres continuarem lluitant com des del primer dia fins l’últim minut del partit. Ojalà puguen venir molts aficionats i estar amb nosaltres en aquest gran partit..
