“Melilla és una gran desconeguda” per a molts, ens comenta Pol Ballesté (22/08/1995) qui ja porta més de mig any coneixent la ciutat nord-africana. Allí ha caigut de peu, després d’aquests mesos el guardameta de Barcelona que arribava procedent de la UE Olot s’ha guanyat l’afició de la UD Melilla per les seves grans intervencions que li han permès salvar i sumar punts en determinats partits d’aquesta Segona RFEF Grup V.
Golsmedia s’ha posat en contacte amb Pol Ballesté per conèixer una mica més un dels “cracks” d’aquesta lliga. Li preguntàrem pels seus inicis, ¿com va començar la seva passió pel futbol? ¿i això de ser porter? ¿els seus ídols sota pals?… recorrem amb ell la seva trajectòria i descobrim detalls com un dels seus llocs preferits de la ciutat: el passeig marítim i les seves platges. “Estic encantat a la ciutat, al club, no m’importaria quedar-me un altre any al Melilla”, és algunes de les seves frases que ens deixa en l’entrevista. A continuació, per escrit un fragment de la conversa que podeu gaudir en complet en el seu format vídeo.
“No va ser el nostre millor partit davant el Marchamalo però havíem de guanyar com fos per estar més tranquils, això ens permetrà donar un pas endavant amb confiança”
P. ¿Com valores els teus primers 6 mesos a la UD Melilla?
R. Molt content, des del primer dia m’acolliren com un més, és un club molt familiar i on t’acullen molt bé, molt familiar. Estic treballant amb els meus companys per portar el Melilla on mereix estar que és a la Primera RFEF.
P. L’equip va aconseguir el passat cap de setmana sortir d’una mala ratxa de resultats, vençent 4-1 al Marchamalo. ¿Què ha suposat per a l’equip sortir d’aquest sotrac?
R. Ja ens tocava perquè portàvem 7 setmanes sense guanyar, amb diversos empats. Estàvem en una dinàmica negativa, amb tres empats és veritat, però vam aconseguir guanyar el nostre partit aquest passat cap de setmana 4-1, i a casa, que no va ser el nostre millor partit però havíem de guanyar com fos, per mantenir-nos en una posició més tranquil·la, encara que en aquesta lliga mai estaràs tranquil. Estic segur que aquesta victòria ens permetrà donar un pas endavant, de confiança al equip.
P. Permet-nos conèixer-te una mica més… ¿qualsevol és el teu primer record que tens relacionat amb el futbol?
R. De petit… els meus pares em deien que anava amb la pilota a tot arreu amb ell, menjava ràpid i em posava a jugar encara que fos jo sol. I llavors recordo en especial la meva etapa al Barça que estiguí de Aleví a Juvenil, i va ser espectacular, va ser un orgull jugar per l’equip de la meva vida.
P. ¿Qui va ser el teu referent o ídol com a porter al qual fixar-se més?
R. Sempre ha estat Víctor Valdés, ara en els temps moderns ho he adaptat a Ter Stegen malgrat que ara no passa pel seu millor moment. M’agrada molt el seu joc de peus, la seva manera de ser.
P. ¿I això de ser porter com et va arribar?
R. Normalment els porters són els dolents, els grassonets, els que no se’ls dóna bé jugar a futbol… jo de petit era de marxar amb el meu germà, que ell tenia 10 anys més, i em posava de porter i li deia que em xutés el més fort que pogués. I després m’agradava més ser jugador, marcar gols, i per això estava combinant la meva època d’Aleví i Infantil amb la de jugador. Això si ho arriben a saber al Barça llavors em maten, però com ja ha prescrit (somriu) doncs… ja no passa res. De petit en aquests xuts que em feia el meu germà sabia que seria porter.
P. Per a un porter els seus guants són les seves grans eines de treball. ¿Què ha de tenir un guant per a tu? ¿En què et fixes quan vas a comprar-te uns?
R. M’ho he de provar primer, una vegada m’ho proves i que em peguen dos o tres xuts per veure el bloqueig, la comoditat… crec que és essencial. Un guant fins que no ho tries al camp no saps si és el teu guant o no. Jo he portat tres marques diferents de guants i m’han funcionat molt bé… jo sóc especial amb els guants, que em vagin perfectes per jugar.
“El 90% dels porters som diferents de la resta de jugadors… el sentir aquesta solitud al camp et fa madurar en la teva vida personal”
P. Quan hem conversat amb altres porters ens han descrit aquesta posició o rol en el joc com a especial, diferent, per això de viure els partits més apartats, en solitud… i que el ser porters els ha influït en les seves vides, els ha ensenyat valors. ¿A tu què t’ha aportat el ser porter?
R. El 90% dels porters som diferents de la resta de jugadors. El sentir aquesta solitud al camp és algo que si saps portar-la doncs no és res nou, però això et fa madurar en la teva vida personal. Jo per exemple sóc una persona com un porter, m’agrada estar sol, estar en la meva solitud, en la meva tranquil·litat, que l’hàbit de porter l’he passat a la meva vida, no sé si és millor o no però jo sóc feliç així.
P. Als golejadors els preguntem a qui dediquen els seus gols, ¿el porter a qui dedica les seves aturades? ¿En qui penses després de fer un paradón?
R. Alguna parada he dedicat però crec que en general no se la dedico a ningú. Si tu li preguntes a un davanter què sent quan marca un gol doncs crec que aquesta mateixa sensació de felicitat és la que té un porter quan evita un. Una parada bona, aquesta sensació que sent el porter és brutal, és algo que només pot sentir el davanter que marca el gol o el porter que l’evita.
P. Abans recordaves la teva etapa al FC Barcelona des de ben petit, després també vas jugar a la cantera del Cádiz i Granada… ¿Com vas portar el créixer en clubs tan destacats? Això suposo genera molta il·lusió de jugar amb l’uniforme i l’escut d’aquests equips que veus a la tele però també certa pressió per rendir com de tu s’espera…
R. Sobre tot suposa molt sacrifici perquè ja de petit amb 7 i 8 anys em tenia que marxar a jugar els caps de setmana els partits amb el meu equip. Jo vaig ser un “chaquetero” perquè jo estava a l’Espanyol i em vaig anar al Barça (somriu). Sí que és veritat que els xics de la teva edat els caps de setmana se’n van a jugar al parc, o al cine… o en edat juvenil ja se’n van de festa, amb les xiques… i tu has d’estar cada dia concentrat, alimentar-te bé, marxar a un hotel.. això és un sacrifici però si t’agrada no és un sacrifici. Jo ara tinc 26 anys i els meus amics surten cada cap de setmana i jo estic encantadíssim de menjar sa tota la setmana, d’arribar el cap de setmana i no sortir de festa i anar concentrat per jugar, i de fer un viatge de no sé quantes hores de tornada per tornar del partit amb el Melilla… jo estic encantat, visc d’això…
P. Avancem al present, aquest estiu després de tres temporades a la UE Olot vas arribar a la UD Melilla. ¿Per què et vas decidir per aquest club?
R. Jo al Melilla sempre m’havia enfrontat quan havia jugat al Grup IV de Segona B amb el Granada, Cádiz, UCAM Murcia… i sempre m’havia semblat un club per a mi gran de la categoria, que mai ha pogut donar aquest pas d’ascendir però han estat a prop d’aquest objectiu. Dins de les ofertes que vaig tenir a l’estiu doncs em vaig decidir pel Melilla per projecte, per proposta econòmica, perquè l’entrenador i President em van donar confiança, vaig pensar que era la millor opció.
P. La UD Melilla és un club que recentment ha jugat Play-off d’ascensos, que compta amb una destacada història, una afició darrere important que sent molt els seus colors, un escut amb solera… però també és cert que en el tema pressupostari no és tan fort com altres rivals de la lliga com els equips alacantins, el Real Murcia… ¿On pot arribar aquest Melilla? ¿Quin és el vostre objectiu i què us demana l’afició?
R. Aquí s’ha fet un projecte de dos anys, en dos anys ascendir a Primera RFEF. Aquest any sí que és veritat que a nivell econòmic va ser menor, aquí els diners provenen del Govern via subvenció i és cert que va ser menor del que s’esperava, i l’objectiu primer era salvar-nos. Però et tinc que ser sincer, aquí hi ha molt bon equip, en la primera volta t’hauria dit que hi ha equip per fer Play-off però després el futbol és futbol, i per alguna cosa ens ha fet quedar-nos a mitja taula i complicar-se aquest objectiu. Ara cal salvar-se i si es pot lluitar per la Promoció millor, i si no l’any que ve serà una altra cosa.
“Crec que el club ara s’estabilitzarà, deixarem d’escoltar veus de si un se’n va o ve, i crec que ens fa falta aquesta tranquil·litat, amb aquesta confiança intentarem guanyar al Granada”
P. Tu estàs destacant amb una gran temporada, i l’afició pel que veig a les xarxes socials t’està valorant molt el teu bon rendiment. ¿Sents que estan contents amb tu allà?
R. Primer de tot agrair a l’afició l’estima que em donen que és increïble, jo ho dono tot sempre en cada entrenament i en cada detall. Jo intento ser el més professional possible, estic fent una bona temporada però això és només el principi i ara ve el més important que és la segona volta, i si ara no continuo en aquesta línia no valdrà per a res. Cal seguir treballant.
P. Aquesta propera jornada visiteu al Recreativo Granada. Després de guanyar i trencar la ratxa negativa ¿l’equip jugarà més alleujat aquest partit? ¿Com ho preveus?
R. Quan vens de diverses setmanes sense guanyar els dies, els entrenaments, es fan una mica pesats, amb el mercat de fitxatges al mig que si un jugador ve o se’n va… Crec que el club ara s’estabilitzarà, deixarem d’escoltar veus de si un se’n va o ve, i crec que ens fa falta aquesta tranquil·litat i intentarem aprofitar que venim d’aquesta confiança amb quatre gols per intentar guanyar al Granada. El rival serà molt complicat, en el partit d’anada ells em van encantar però nosaltres anirem a guanyar, després això és futbol i pot passar qualsevol cosa..
