World Pádel Tour; Final femenina Estrella Damm València Open.
Tremend partit el disputat esta matí a La Fonteta per dilucidar qui es duia l’Estrella Damm València Open del circuit World Pádel Tour. Tres sets, l’últim decidit en un tie break èpic. Més de tres hores i mitja de joc. Un derrotxament de fortalesa física i també de qualitat de les quatre que al final ha donat com a vencedores a la parella nº1 del món, Alejandra Salazar i Gemma Triay.
Ale Salazar-Gemma Triay / Tamara Icardo-Delfi Brea (6-4/4-6/7-6)
Es reeditava la final de 2021 que es van dur a terme la valenciana Tamara Icardo junt amb la seva companya, l’argentina Delfi Brea. Les nº1 mundials, Salazar-Triay, venien de guanyar dos torneigs seguits i volien el triplet. Brea i Icardo accediren a la final eliminant a Ariana Sánchez i Paula Josemaría, mentre que les nº1 van deixar fora a Marta Ortega i Bea González.
A les primeres de canvi, en el tercer joc, va arribar el primer break del partit. Va caure del costat Delfi-Tamara (1-2). Poc els va durar l’alegria, ja que les nº1 no van permetre que les seves rivals agafaren avantatge i els van endossar el contra break en el quart (2-2). La batalla estava servida, sense treva, ja que en el cinqué va arribar el recontra break amb un paral·lel meravellós de Tamara Icardo en el punt d’or (2-3). Brea i Icardo ja els estaven dient de primeres a Salazar i Triay que fàcil no se’l posarien. La sangria de breaks no pararia en el següent joc i tornaren a trencar Gemma i Ale (3-3). Els costava sostenir el servei a les quatre. Les quatre rotures en sis jocs així ho demostraven. Finalment, les nº1 van ser capaces de fer-ho i van confirmar l’anterior quiebre (4-3). Se’ls va posar molt costera amunt l’octà a Delfi i Tamara amb 15-40 i, encara que ho van portar al punt d’or, Salazar va baixar meravellosament una bola de paret que mitja entre les dues i va posar el 5-3 en el marcador. Semblava encaminar-se el set cap el costat Ale-Gemma, però mai es pot donar per mortes a Delfi i Tamara. Nou break en el novè per a elles, a més deixant en 15 a les nº1 per anar a per l’empat amb el seu servei (5-4). De nou van treure les urpes Salazar i Triay i es van posar amb 0-40 amb quatre boles de set. No les van desaprofitar i van tancar la primera manga amb aquell 6-4.
No es volien amilanar Tamara i Delfi, ja que van trencar el primer servei de les nº1. El partit estava super igualat i qui menys errors cometés se l’emportaria. Icardo cercava amb el seu saque confirmar per primera vegada una rotura a favor seu. I ho van aconseguir la valenciana i l’argentina, a més amb joc en blanc (0-2). Amb la necessitat de Gemma i Ale, i sabent que el primer set havia estat seu, podia donar-se que el partit es tornara boig. Van treure la ràbia les “1” i es van anotat per la via ràpida el seu servei (1-2). S’encaminava el quart a una nova rotura amb 0-40, però Delfi i Tamara van treure caràcter i ho van aixecar, conservant el seu servei (1-3). El partit seguia intens, però sense córrer riscos cap de les quatre i només els errors no forçats podien desequilibrar la igualtat. L’avantatge de Brea i Icardo es va neutralitzar amb un nou quiebre en el sisé (3-3). Les nº1 volien tornar a posar-se per davant amb el seu servei i minimitzant errors. Com us dèiem, el partit estava desfermat i Delfi-Tamara, en el punt d’or, van aconseguir el enèsim break (3-4). Era el moment de treure partit i intentar portar el partit al tercer set. Ho permetrien les nº1? L’intercanvi de cops de qualitat en el vuité joc va ser memorable, sobretot per part de Delfi Brea i Tamara Icardo, que se’l van endur en el punt d’or (3-5). Ho tenien a la seva mà amb una Fonteta de San Luis ja totalment enrvoregida. Van guanyar el seu saque Gemma i Ale, però no van fallar amb el seu Tamara i Delfi. Joc en blanc per quedar-se definitivament amb el segon set (4-6).
Amb una hora i cinquanta-cinc minuts de joc, calia començar a mirar la reserva de forces per veure quina parella arribava amb més gasolina a la manga definitiva. Van començar forts les nº1 guanyant el seu servei i un dels seus rivals (2-0). Baixarien els braços Brea i Icardo? No hi havia res més lluny de la realitat. Rotura i de nou en la lluita (2-1). Recontra break (ja hem perdut el compte de quants van en aquest partit) de les nº1 (3-1). Van treure forces de feblesa Delfi i Tamara i de nou, què va passar? Doncs això. Nova rotura. El 3-2 amb saque per a Icardo era un nou repte per a elles. No van ser menys Salazar i Triay, ja que van trencar amb solvència el sisé joc (4-2). Quince rotures en vint-i-sis jocs. Quasi res. Si conservaven el seu saque les nº1 en el seté se’ls feia impossible que se’ls escapara el partit. Serien capaços Brea i Icardo d’arribar vives al final? Van tenir dues boles per trencar el servei de Triay (30-40 i punt d’or). Però va aparèixer Gemma per creuar una bola impossible per a Tamara (5-2). Definitiu? Després d’un punt d’or on cap dels 5000 espectadors de La Fonteta es va atrevir a respirar, Brea i Icardo van conservar el seu servei duent el partit al 5-3. Puntàs. Tres boles de partit per Ale i Gemma. Però el partit havia de decidir-se en el punt d’or. I no va ser el definitiu, perquè se’l van anotar Delfi i Tamara amb un bolón de l’argentina. Amb el partit en 5-4 qualsevol cosa podia passar. Duas hores cinquanta-tres minuts de joc. Quina barbaritat. Tamara i Delfi em donaven la sensació que per aquell temps havien tret els topes als seus braços i les boles totes eren tenses, amb força, sense estalviar-se ni un àpex de potència. I amb això van aconseguir conservar el seu saque i posar el 5-5 en el lluminós de La Fonteta. Tres hores de joc. De bojos. I per si fos poc, Tamara i Delfi van ser capaços d’aixecar un 40-15 i, en el enèsim punt d’or, van aconseguir el break (5-6). Els nervis van florir en els caps d’Ale i Gemma. Però si hi ha una cosa que tenen aquestes dues jugadores, a més de qualitat, és temple. Van saber adormir els nervis i van portar el partit on es mereixia: el tie-break (6-6). Tot a una carta. Res del succeït en les tres hores i quart anteriors valia per a res. I aquesta mort sobtada va respondre al que va ser la resta de partit. Brea i Icardo van gaudir de dues boles de partit. Triay i Salazar una altra. Igualaren Delfi i Tamara. Però un altre sprint final va permetre a les nº1 demostrar-ho una vegada més. Ho van passar malament. Molt malament. El millor partit de la temporada en el quadre femení sense cap dubte i un nou títol per a la millor parella del món. .
