La porteria de la Real Balompédica Linense té propietari des de l’inici de la passada temporada. Nacho Miras (Úbeda, 19/07/1997) continua creixent a passos gegants junt al seu equip. Lluny queda ja aquell xic que va haver de marxar als Estats Units per compaginar futbol i estudis. El porter, que va ser el ‘Zamora’ de la passada campanya en Segona Divisió ‘B’, continua sent protagonista en la Primera RFEF.
P: Després de finalitzar la teua etapa juvenil decideixes fer les maletes i marxar als Estats Units per compaginar futbol i estudis, com va ser aquesta experiència?
R: L’experiència va ser molt bona. Acabí la meua etapa juvenil i encara que hi havia opcions no sabia per on tirar i va ser quan em va sorgir aquella possibilitat. Va eixir la idea i em va agradar molt. Podia continuar els meus estudis i a més seguir jugant a futbol i jo al principi no sabia quant temps anava a quedar-me. Es va allargant perquè les coses anaven bé. Vaig estar jugant al filial del Chicago Fire, del Colombus Crew…, però seguia mirant cap ací perquè el meu objectiu era tornar. És una experiència que recomane a qualsevol persona.
Pude devolver la confiança haciendo lo que me gusta y pude crecer como portero. El año fue muy bonito.
P: Arribes a la Balona i després d’un any al club aconsegueixes ser el Zamora i ajudar a l’ascens, com ho vas viure?
R: Era el meu segon any i la sensació va ser meravellosa. La primera temporada, sent encara sub-23, no vaig tenir molts minuts però el club va apostar per mi i jo tenia ganes de retornar la confiança. Va ser un any peculiar, sempre estava el COVID present, no era la típica campanya de 38 partits…, individualment estic molt satisfet amb l’any que vaig fer i en el col·lectiu va arribar l’ascens. Pude devolver la confianza haciendo lo que me gusta y pude crecer como portero. L’any va ser molt bonic.
P: La temporada passada l’equip es va quedar a les portes de la fase d’ascens després de caure davant l’Algeciras i va anar a la fase intermèdia. Hi va haver moments de dubtes després d’aquell varapalo?
R: El següent partit després del derbi va ser el punt d’inflexió. Vam anar a Marbella, vam guanyar a l’últim minut malgrat que sabíem que no podíem ascendir i ho vam celebrar a l’alt. Vam agafar un poc de ritorn, i ens va donar confiança. Després a la segona ronda hi havia rivals molt difícils com Sevilla Atlético, Córdoba o Murcia. Les coses van eixir rodones, vam guanyar els tres primers partits i vam anar a Murcia podent ascendir. Vam anar a aquell partit sabent que no es podia escapar i així va ser.
P: La nova categoria ha suposat un canvi brutal, com l’està vivint des de dins?
R: Qualsevol persona que la visca des de dins o fins i tot que la seguixca sap que aquesta categoria no és la Segona Divisió ‘B’ de tota la vida. El fet que hi haja dos grups, els desplaçaments, jugar davant rivals que abans era inimaginable pensar-ho. I el més senzill, quan passes de 80 equips a 40 es crea un filtre i hi ha un nivell molt més alt. Se nota la diferència. La categoria ha donat un salt i és bonic viure-ho des de dins.
P: L’equip va començar bé la temporada però arriba de nou el derbi davant l’Algeciras i tot surt creuat, què va passar?
R: Al final és el que té el futbol. L’Algeciras venia de perdre 4-0 davant el Cornellà, nosaltres veníem d’una bona dinàmica, però en aquells partits no importa com vingues. Qualsevol et pot pintar la cara en aquesta categoria. Ens arriben quatre vegades, ens fan quatre gols i quan vols reaccionar no pots fer res. T’ha de servir per a que servixca de punt d’inflexió. Tornem a estar en una bona ratxa i ens hem de quedar amb això.
El sostre d’aquest equip és no posar-se sostre. Hem d’anar partit a partit.
P: Passat el trànsit del xoc davant l’Algeciras, perdeu davant el Barcelona B, però la Balona torna a alçar-se i està empatada amb el Nàstic, equip que marca el playoff d’ascens. Quin és el sostre d’aquest equip?
R: El sostre d’aquest equip és no posar-se sostre. Hem d’anar partit a partit. Ho parlem dins del vestuari, això va a ser una muntanya russa. Vindran ratxes bones, ratxes dolentes i hem de saber que qualsevol equip et pot guanyar. Hem de estar preparats. Cal millorar, apretar i si ens relaxem anirem cap avall. Aquest equip sempre competeix, confiem en nosaltres, en el míster i aquest és el camí.
P: Un dels hàndicaps en la categoria són els desplaçaments tan llargs, com ho esteu portant?
R: Al final jo crec que és el que comporta pujar de categoria i nivell. No pots voler jugar sempre a prop de casa. La Primera RFEF és una millor categoria que la Segona B i aquest és el preu que cal pagar. Nosaltres aquesta setmana juguem a Girona davant el Costa Brava i hem de prendre avió i és un viatge que mai hauríem fet abans. Cal adaptar-se perquè té la seua dificultat però és bonic. Estem més a prop de la Segona Divisió que abans. Els futbolistes intentem portar-ho bé.
Sabem que per fer-nos forts i competir davant equips de major pressupost hem de ser excel·lents en defensa.
P: Arriba el xoc davant el Costa Brava però l’equip fora de casa encara no coneix la victòria i això passa per la fortalesa defensiva, com es viu això des de la porteria?
R: Des que vaig arribar a la Balona s’ha treballat molt bé en l’aspecte defensiu però aquest any no ens queda altre. Tenim a Romerito de míster, que va ser central, el segon és Fernando Niño que ha estat central, també està Carlos Guerra que va ser central de la Balona molt de temps. No queda altre. Sabem que per fer-nos forts i competir davant equips de major pressupost hem de ser excel·lents en defensa. llevant el xoc davant l’Algeciras estem fent les coses bé en l’aspecte defensiu. Ara juguem contra el Costa Brava, que no ho està passant bé, però el nostre objectiu és allargar la mala ratxa. Encara no hem guanyat fora de casa i ens hem de exigir més.
P: Aquest any hi ha hagut canvi en la banqueta, què us demana Romerito quan arriba?
R: El míster és una persona molt clara. Té una personalitat molt forta i vol que l’equip transmet el mateix. És una persona intensa i vol que l’equip siga sòlid, vertical, sense por a pressionar i que amb pilota sapiguem què fer. Ell vol que tant en defensa com en atac tinguem les coses clares. Confiem en ell i anem tots a una.
P: L’equip es troba fort en la seua fortalesa, com viviu i valoreu el suport de l’afició?
R: Al final a tots els llocs està passant que va ser dur perquè les aficions no estigueren a la graderia. Hi ha el plus que venen equips que mai han vingut, com el Reial Madrid Castilla. El que es va viure davant el Castilla o l’Algeciras va ser un luxe. És clau per al futbol que hi haja aficions fortes.
P: La Balona és un club molt familiar, com es viu el dia a dia al vestuari?
R: La Balona és un club peculiar. És un club humil que fa les coses molt bé. És un històric que portava anys a la Segona Divisió ‘B’ i que ara està present a la Primera RFEF. La familiaritat del club es trasllada al vestuari i tenim un grup espectacular. Només puc dir coses bones des que estic ací. Hem mantingut el gruix de la plantilla i això ha ajudat perquè el bon ambient dins del vestuari es veja reflectit al verd.
Necessitem a tots per fer un any bonic i són claus per a nosaltres.
P: Per últim, què li diries a l’afició de la Balona?
R: A l’afició li diria que ha de seguir allí, en les bones i en les dolentes. Que han d’animar-nos quan les coses vagen bé i empènyer-nos quan no eixisquen les coses. Cal ser exigents perquè és la mateixa exigència que volem nosaltres. Busquem que ells estiguen contents i que existeixi una comunió entre jugadors i aficionats. Necessitem a tots per fer un any bonic i són claus per a nosaltres.
