Del barri de Sant Nicasio de Leganés. D’allí va eixir un xic anomenat Jony, que es passava les hores jugant a futbol sala, que prometia tant que prompte va rebre les trucades de Getafe, Real Madrid, Atlético de Madrid. I va jugar en ells, va créixer en ells, i va aprendre del que és el futbol i la vida, del bo i del dolent, en ells. Va ser internacional amb Espanya en les categories inferiors de la Selecció.
Golsmedia ha contactat amb Jony Ortiz, davanter de 26 anys del CD Brea protagonista el passat cap de setmana en Segona RFEF amb un gol que va tombar al poderós CD Numància. Jony ha tornat a ser protagonista en el futbol. El prometedor Jony està ací, així ho assegura ell que continua acumulant la qualitat d’aquella gran promesa, però ara té la maduresa necessària per aprofitar aquesta pròxima oportunitat que li puga aparèixer per jugar en l’èlit. Ell treballa dur per guanyar-se eixa nova oportunitat en el futbol. Un plaer conéixer la seua història, un exemple per a altres joves promeses.
P. Comencem parlant sobre la victòria davant el Numància. Com va ser la victòria davant tot un Numància?
R. Este era un partit d’aquells que tot jugador vol jugar, davant el Numància, un equip molt fort que com dius fa pocs anys estava competint en Segona. Nosaltres vam eixir igual que en altres partits, amb tot el respecte al rival però no amb por. Ells van arribar un parell de vegades al principi a la nostra porteria, i després el partit es va convertir en un tu a tu on en la segona part nosaltres vam tindre més ocasions que ells. Estem molt contents per com l’afició ens va animar a casa, tots vam donar el cent per cent per guanyar el partit, i tots des del primer fins a l’últim del banc van ajudar a aconseguir esta victòria.
«Qui vulga guanyar-nos ha de sofrir per aconseguir-ho, som un poble xicotet, Brea, però alhora molt gran, eixe és el missatge de l’entrenador»
P. Com van ser eixos moments previs a l’encontre? Eixe escalfament veient a tot un Numància preparant-se per enfrontar-se a vosaltres?
R. És veritat que en l’altre equip hi havia jugadors que han competit en Primera, en Segona, que han estat internacionals, que et posaves a pensar i fa poc estaven competint en l’èlit, però com et deia, molt de respecte eixos minuts previs però ho vam afrontar sense por. Nosaltres estàvem centrats en la nostra feina a realitzar durant el partit, i el nostre missatge era que podíem guanyar l’encontre. Res de pensar si per ser el rival que era ens podien ficar tres o quatre, vèiem a este partit amb la confiança de l’entrenador que podríem fer el nostre partit i traure un bon resultat.
P. Quin missatge us transmet Dani Martínez, el vostre entrenador, durant estos mesos que portem de temporada? Què vol de l’equip?
R. Des que vam començar en pretemporada, com ja quan ha començat la lliga, ell ens diu que nosaltres hem de ser un equip molt lluitador. Qui vulga guanyar-nos ha de sofrir per aconseguir-ho, som un poble xicotet, Brea, però alhora molt gran, eixe és el seu missatge. Sempre s’ha de donar el cent per cent en cada partit, i tenim clar que no som inferiors a ningú partint d’eixe punt. L’entrenador ens transmet confiança, i que estiguem tranquils. I preparar els partits a vegades amb un joc més directe i altres vegades amb més pilota als peus.
P. El de l’afició del Brea ja ens ho va dir Marcos Cuenca en una entrevista que és espectacular, no?
R. Des del primer moment que vam arribar al camp ho vam notar. Per a este partit ens havien dit que s’anava a omplir tota la grada i segons vam eixir vam veure l’ambient que hi havia, va ser espectacular. Quan vaig eixir del camp estava parlant amb jugadors del Numància i els vaig dir que m’havia semblat que havia jugat un partit de Segona Divisió, per l’immens ambient que hi havia. L’afecte que ens dona l’afició del Brea és increïble, fins i tot quan anem perdent ens animen, i és algo que feia temps que no estava en un equip on l’afició donara tant suport als seus jugadors. En qualsevol partit fora de casa, a Eivissa o Barcelona, ells ens segueixen i ens animen, és de chapó. Un dels principals motius per aconseguir bons resultats i victòries és per ells, per poder retornar a l’afició tant afecte amb triomfs.
⚽️JONY⚽️
Así se vivió desde la grada el tanto de @jonyortiz9 contra el Numancia
😍😍😍 pic.twitter.com/apbEvQjQm2
— C.D. BREA (@cd_brea) October 19, 2021
P. Jony Ortiz, davanter de 26 anys, format en la cantera de l’Atlético de Madrid. Qui és Jony? Conta’ns la teua història amb el futbol…
R. Com dius tinc 26 anys, sóc de Leganés, i vaig estar en les categories inferiors de l’Atleti. Abans vaig estar en Cadets del Getafe, i del Real Madrid quan era Aleví. Com tots els xiquets a qui els agrada el futbol a la meua edat vaig començar amb el futbol sala. Llavors els meus pares van veure que eixe camp se’m quedava xicotet per al que volia jugar i em van passar al futbol 7. Vaig estar una temporada en el Real Madrid i després vaig tornar a Leganés, al meu barri de Sant Nicasio. Vaig estar un any en el Getafe, vaig poder anar a la Selecció Sub-16, i quan vaig acabar eixe any em va cridar el Real Madrid CF i l’Atlético de Madrid. I en aqueix moment vaig decidir anar a l’Atleti on els dos primers anys van ser increïbles, el tercer va ser més complicat. Eixe últim any en l’Atlético vaig tindre el problema dels representants que alguns solen pensar més en els diners que en el jugador, i ho vaig passar mal. Em quede amb que aquells anys vaig aconseguir anar amb la Selecció Sub-17 i Sub-19, i aquestes experiències les valoro molt. En aquells anys potser no vaig tindre el cap tan assentada com hauria, però m’he pogut seguir dedicant al futbol, i ara m’han donat l’oportunitat de seguir demostrant que Jony està ací. Mai se sap què pot passar, hi ha jugadors que han anat a l’èlit amb 30 o 32 anys, jo tinc 26 i mantinc eixe somni de jugar en categories superiors. Jo sóc creient i confie molt en Déu, i ho deixe en les seues mans més la feina del meu dia a dia. Espere donar la meua millor versió i ajudar als meus companys a aconseguir cada cap de setmana més victòries. Esta és la meua història.
«si de veritat volen ser futbolistes que no cometquen els errors que jo vaig cometre, que escolten a la gent més pròxima que tenen, que no pensen tant en els diners i en el si juguen en este equip aniré a ser més popular que en este altre»
P. En la teua història has relatat com un prometedor jugador creixent en grans canteres, amb eixe somni d’arribar a l’èlit, doncs es va trobant obstacles. Aquests obstacles segur que se li presentaran a molts xiquets que ara tenen 14, 15 o 16 anys, i estan en eixa edat de fer el salt del futbol Juvenil a sènior. Mirant enrere en el que tu has viscut, quin consell els donaries a ells?
R. Que es fixen sobretot en les paraules dels seus pares, i que escollixen bé el tema dels seus representants. No per molt nom que tinga un representant et farà arribar més alt. I si de veritat volen ser futbolistes que no cometquen els errors que jo vaig cometre, que escolten a la gent més pròxima que tenen, que no pensen tant en els diners i en el si juguen en este equip aniré a ser més popular que en este altre. El futbol és el que més m’agrada i vull gaudir d’ell, i treballar per poder arribar lluny, això han de pensar.
P. Ara t’han donat l’oportunitat de demostrar que «Jony està ací», ens has comentat. Com és eixe Jony que podem tornar a gaudir ara?
R. Em referisc amb això de «Jony està ací» que aquell prometedor jugador que tenia 17 o 18 anys ara és molt més madur, no comet els errors que aleshores vaig poder cometre, i este diumenge en el partit davant el Numància vaig demostrar per exemple que puc donar el que de mi es prometia. El ser un jugador de tindre la pilota i generar espais perquè els aprofiten els meus companys, i el tornar a ser determinant en els partits, amb assistències i marcant gols. Sóc un jugador que pot actuar d’extrem esquerre però que sempre he sigut davanter, mediapunta, jugant també en aqueixa banda esquerra. El Jony que era abans en el futbol el continue tenint dins, però ara sóc més madur, i crec que si tornara a tindre l’oportunitat de jugar en l’èlit la sabria aprofitar millor. Abans era més jove i a eixa edat penses que ja eres futbolista. Ara estic més preparat, Jony està ací.
«Ara el que es mostra és molt físic en els partits, i jo recorde que quan em va començar a agradar el futbol em fixava en els que feien coses diferents, els que sorprendien»
P. Què jugador volia ser Jony amb 12..13 anys? A qui imitaves?
R. Quan comences en qui més et fixes és en els jugadors que més destaquen. Recorde que mirava molts vídeos de Cristiano Ronaldo, el veure com li pegava a la pilota, ell era el meu referent. Després quan vas fent-te major doncs mires també a altres. Per exemple, m’agradava molt Neymar en el Barça per les gambades que feia, i ara un jugador que em sembla molt interessant és Memphis Depay per la manera en què sap col·locar el cos en les accions, i els seus moviments. Miro molts partits d’Espanya i Anglaterra i pense en aprendre per fer el mateix, però per fer coses diferents. Crec que s’està perdent molt al jugador que sorprén, el futbol no només ha de basar-se en el físic, que és important, però els aficionats quan van al camp volen veure algo diferent. Ara el que es mostra és molt físic en els partits, i jo recorde que quan em va començar a agradar el futbol em fixava en els que feien coses diferents, els que sorprendien.
P. Esta ha de ser la clau de l’èxit en esta lliga tan competitiva com és la Segona RFEF per al CD Brea, no? Em referisc a que en una lliga amb rivals amb pressupostos més elevats per sobreviure s’ha de atrevir a ser valent, a sorprendre i a traure punts davant rivals que a priori no es comptaria amb ells, no?
R. Exactament. Molts equips diran que el Brea només anirà al seu camp a córrer i a pegar patades, i anem a intentar sorprendre’ls. Quan jo eixisc al camp el que intento oferir és això. Segurament el Numància plantejà un partit pensant que es trobaria a un rival molt físic, i el eixir de titular un jugador com jo que es caracteritza més per altres qualitats doncs potser va ser algo inesperat per a ells. Esta victòria davant el Numància pot servir perquè els pròxims rivals vegen en el Brea un equip que els pot traure punts. Nosaltres seguirem en la mateixa línia, a lluitar des del principi de cada partit per intentar guanyar els tres punts.
P. Moltes gràcies per atendre a Golsmedia, i permetre’ns conéixer més la teua història, la història de Jony, que torna a ser protagonista en el futbol. Vols comentar algo més per finalitzar?
R. Gràcies a vosaltres per voler conéixer-me. I destacar que el Brea és un equip molt unit, que com es va poder veure el diumenge comptem amb una gran afició. I que ningú hauria de pensar que el Brea ja és un equip descens perquè és un equip recent ascendit, un poble xicotet, que este equip va a donar molta guerra, i segur que encara ens queden moltes sorpreses per donar en esta lliga.
