El CD Ibiza de Raúl Garrido vencía amb emoció la passada jornada 1-2 al AE Prat i lograva ficar-se en les places de Promoció d’ascens a Primera RFEF, a falta de tres jornades per al final de la seua lliga. En Golsmedia hem contactat amb el seu golejador Juan Delgado. L’atacant d’Elda (Alacant) suma 16 gols, assolint així un dels seus millors registres en anys, i amb ell recordem els seus inicis i parlem de les opcions dels «rojillos» per ficar-se en la Promoció que es jugarà a la seua terra d’origen.
Seran partits molt complicats perquè quan estàs en la zona baixa crema, jo he estat en la zona baixa en altres equips i vols guanyar sempre, i el bo que tenim nosaltres és que depenem de nosaltres mateixos. Intentarem traure els tres partits que ens fa molta il·lusió el Play-off, a mi em fa especial il·lusió perquè la Promoció és a casa meua, a Alacant, i si ens fiquem que siga en el més alt possible.
«recorde els partits amb els amics on començàvem a les 4 de la tarda i allí acabàvem suats i rebentats cap a les 9 de la nit, fèiem uns partits que ni els de Champions»
P. L’equip ve de guanyar 1-2 al AE Prat, com està l’equip per afrontar les tres últimes jornades?
R. Anem molt contents, perquè tal com està la taula de apretada traure aquests tres punts de la manera que ho vam fer ens ha vingut molt bé. En l’equip estem superfeliços. Si fa cosa de dos o tres partits, davant l’Ejea vam marcar el gol i en el 94 ens empataren, i el futbol ens devia una.
P. Recordem els teus inicis, a Elda. Quins són els teus primers records del futbol?
R. El primer record és el lloc on treballen els meus pares, doncs al costat hi havia un parc i allí baixàvem amb el meu germà a jugar, així passàvem les tardes. Els partits amb els amics on començàvem a les 4 de la tarda i allí acabàvem suats i rebentats cap a les 9 de la nit. Ara que sóc pare entenc que als xiquets hi ha que gastar-los, que ens venia super bé. A nosaltres ens encantava al eixir del col·legi anar a jugar, fèiem uns partits que ni els de Champions.
P. Vas tindre un referent?
R. Quan era xicotet m’agradava Ronaldo Nazario. Jo el vaig agafar en el Madrid i m’agradava molt, el veia molt complet. Mai he tingut un ídol com a tal però sí que ell era el meu referent. Hi havia molts jugadors més com Fernando Torres que m’agradaven.
P. I com era eixe Juan Delgado que començava en el futbol?
R. Jo vaig passar per totes les posicions, vaig començar en futbol 7 més de mig o banda, en el mediocentre. Després quan tenia 13 anys que em fitxà el València el entrenador em va posar de davanter i ja no m’he mogut d’allí. En el València és quan em van posar allí, abans mai havia jugat de davanter.
P. Com va ser créixer en una gran cantera amb el València? És una gran il·lusió però també pot generar certa pressió…
R. A mi em va vindre perfecte, perquè allí t’ensenyen una disciplina, allí juguen els millors i jo venia d’Elda i tenia responsabilitat máxima però jo ho portava bé. A mi em feia orgullós que en un dels millors equips d’Espanya estiguera jo. A més quan jo vaig arribar el València jugava Champions i l’exigència era molt alta, i allí des de xicotet t’ensenyen l’obligació de guanyar i això a mi m’agradava.
«Després d’anar pujant al primer equip del València, selecció espanyola… quan et arriba el batacazo d’anar a jugar a Tercera Divisió és un gir important però cal resar-se i seguir lluitant»
P. Sobre la pressió als davanters és alguna cosa que us acompanya més sense dubte, ja que us exigim aquestes xifres per part dels aficionats… Com has portat tu aquesta obligació per marcar?
R. Els davanters ja saps que tens aquella pressió però jo intento aportar altres coses, com per exemple divertir-me. Jo intento no estar obsessionat amb el gol però al final vivim del gol. Des de xicotet quan jugues en la cantera del València doncs jugues davant rivals més inferiors i vas marcant molts gols, després quan vas pujant de categories ja t’hi fiques en Juvenil o Mestalla hi ha més pressió, però des de xicotet he conviscut amb això i ho he portat bé.
R. Què consell li donaries a eixe jove que vol ser un gran davanter? Què ha de treballar més?
R. Jo crec que ha de treballar-ho tot. A mi el que més m’ha costat sempre és el tema mental perquè físicament sempre he estat bé. Jo tenia baixons, em veia superior o no m’ho creia, has de treballar tots els aspectes. Jo li diria als joves que tingueren paciència, jo vaig arribar als 14 anys al València, anava amb la selecció espanyola, era dels més codiciats, però per tenir 14 o 15 anys i triomfar en aquell moment no vas a arribar a l’elit, al València, Madrid, Barça… han de tenir paciència i que treballen fins al darrer dia.
P. És una carrera de fons…
R. Sempre m’he considerat una persona força humil però et veus amb 16 o 17 anys, pujant al primer equip, selecció espanyola… però després quan et ve el batacazo d’anar a jugar a Tercera Divisió és un gir important però cal resar-se i seguir lluitant.
P. Comentaves abans que intentes gaudir del joc, amb un equip amb la idea de joc de Raúl Garrido es gaudeix més jugant no?
R. Amb Raúl ho vaig tindre l’any passat a Olot, i m’havien parlat abans d’ell, i estic supercontent, i crec que em ve molt bé la seua forma de jugar. En el Lleida i València vaig tindre a Paco López que juga d’una manera similar i vaig gaudir molt amb els dos al màxim, han sigut els meus millors anys.
P. Destacàvem en Golsmedia esta setmana a José Antonio Soler, un «avió» que no para de donar regalets als seus companys amb 17 assistències…
R. Per a nosaltres és molt important, jo el coneixia ja de l’any passat i sabia el que podia donar i que és molt bo. I a part de les assistències que dona és el que aporta a l’equip que sempre arriba i atrau jugadors, el que ja feia l’any passat encara que enguany es veu més pel bé que va l’equip. A mi no m’ha sorprès perquè sabia lo bo que era.
«Este és un club familiar, xicotet, que acaba d’ascendir i on hi ha molta il·lusió per pujar cap amunt i créixer anant poc a poc»
P. Tres partits us queden davant equips de la zona baixa, rivals que es juguen la permanència i es deixaran la vida, i que heu de guanyar per assegurar plaça de Promoció…
R. Seran partits molt complicats perquè quan estàs en la zona baixa crema, jo he estat en la zona baixa en altres equips i vols guanyar sempre, i el bo que tenim nosaltres és que depenem de nosaltres mateixos. Intentarem traure els tres partits que ens fa molta il·lusió el Play-off, a mi em fa especial il·lusió perquè la Promoció és a casa meua, a Alacant, i si ens fiquem que siga en el més alt possible.
P. Quan falta tan poc per poder arribar a eixa cita de la Promoció… ¿un somia amb marcar eixe gol de l’ascens?
R. Ojalà… tampoc m’obsessiona molt això, prefereixo ficar-me… si marque molt millor, però m’és igual jo o un altre company mentre estiguem allí i ho logrem.
P. Com explicaries a un aficionat del futbol de Bilbao, València o Cádiz què és este projecte del CD Ibiza?
R. Este és un club familiar, xicotet, que acaba d’ascendir i on hi ha molta il·lusió per pujar cap amunt i créixer anant poc a poc. M’ha sorprès per bé el club, i malgrat les dificultats de no tenir camp ni vestuari per el problema amb l’Ibiza, crec que anirà creixent este club poc a poc.
VÍDEO AMB L’ENTREVISTA COMPLETA:
https://www.youtube.com/watch?v=FoWs1iJKP1Q.
