El TAU Castelló va haver de treballar intensament per a emportar-se la victòria davant el Grup Al·lega Cantàbria, amb el que suma el seu segon triomf en quatre jornades, el primer d’ells en el Ciutat. El partit només es va decantar en l’últim tram de l’a favor dels deixebles de Orenga, els qui van patir un bon esglai en el primer quart amb les clares rendes que gaudia el seu rival. Els locals van entendre que calia posar-se el mico de faena i que el partit s’havia de guanyar des de darrere, com així finalment va ocórrer.
El partit va començar de manera desagradable, ja que als pocs segons es va lesionar el pivot visitant Peña, qui a penes podia caminar després del seu contratemps. En les seues primeres accions ofensives, el TAU Castelló es va trobar amb un rival dur defensivament, que eixia molt agressiu en la contenció del bloqueig directe, però els locals no ho sabien aprofitar buscant als homes alts. Als de la Plana també els faltava to defensiu, per la qual cosa es va produir un parcial de 2-13 i els pertinents canvis de Orenga, que va apostar per una garantia d’intensitat que són sempre Faner i Bilbao, ben secundats per Soumbey Alley. Prompte va quedar clar que aqueix era el camí: defensa, intensitat i lluita; amb el que Orenga va tirar més llenya al foc posant en pista poc després a Hook i Sabaté. El resultat al final del primer quart va continuar sent preocupant (12-21), però almenys les sensacions eren molt millors. Una vegada més es va demostrar que en bàsquet quan estàs activat arrere, les coses en atac ixen millor. Això sí, hi havia un gran llast que era l’encert en els triples, amb una sèrie d’1 de 8 en els primers 11 minuts de partit. En els tirs lliures, tampoc anava bé la cosa. Per part seua, en aquesta faceta des de més enllà de la línia de 6,75, els visitants portaven 5 de 9, la qual cosa explicava en gran manera l’esdevenir de la trobada.
El nivell defensiu dels castellonencs es mantenia alt i la piloteta començava a entrar. Van arribar els punts prop del cércol amb bones combinacions de Stutz i Xavi Rey, transicions ràpides generades per la bona defensa i control del rebot i els triples, sent el més celebrat el que va ficar Edu Durán per a posar el 31-34 en el lluminós, ja que eren els seus primers punts després d’un any lesionat. Així doncs, el TAU Castelló havia tornat a ficar-se en el partit al descans, al qual es va arribar amb un marcador global de 35-38 després d’un parcial de 23-17 en el segon quart.
El xoc va seguir sota un guió similar en el compassos posteriors. Així doncs, la igualtat era la nota predominant, però el TAU no aconseguia obrir bretxa malgrat la ratxa d’encert que estava exhibint Stutz en aqueixos moments, que les ficava de tots els colors. Per l’altre costat, els càntabres tenien en els exteriors Smith i Sanz els seus principals referents ofensius. Així doncs, la cosa estava roent, amb tots dos contendents emprant-se a fons.
En el quart període, continuava la igualtat, però als dos minuts es van produir dues bones notícies: El Grup Al·lega Cantàbria va entrar en prima per només una falta del TAU, mentre que un gran triple de Durán i un mat de Hook van donar la primera renda sucosa per als amfitrions (64-59, min. 33). A partir d’ací, els visitants van estrényer encara més les dents i anotar es va convertir en una tasca molt complicada, ja que en més d’una ocasió es va esgotar el temps de possessió per a un TAU que tampoc donava moltes opcions i provocava pèrdues en el seu adversari. La defensa, el rebot i una canastra amb tremp de Alvarado a 2.29 del final van donar una mica de respir (68-63); i més encara després d’un robatori de Sabaté, al qual van fer falta i va convertir els dos tirs lliures (70-63, min. 38). Els càntabres van barallar i ho van intentar fins al final, però passaven els segons i el partit es posava cada vegada més de cara per als de Orenga, que van certificar un merescut en important triomf, encara que amb bastants dosis de sofriment.
