Alejandro Martínez és preparador físic a la UE Costa Brava en Primera RFEF. Al club va arribar jove per realitzar les seues pràctiques curriculars i posteriorment va recal·lar al CE Sabadell. Després d’un pas pel club arlequinat, i després de l’ascens de la UE Costa Brava a Primera RFEF, va rebre la crida d’Oriol Alsina i va tornar.
P. Enhorabona per la victòria necessària d’aquest cap de setmana passat. Com estava l’ánim de l’equip?
R. Molt necessària. Els jugadors no han parat de treballar i després d’una mala dinàmica, sense aconseguir resultats, qualsevol es pot venir avall, però aquest equip ha fet tot el contrari. Victòria ben merescuda i molt gaudida. Fora de casa sempre costa i encara li donem més valor.
P. Se’n gaudeix més d’una victòria així?
R. Sí, a més, marcant un gol al final. Vam entrar molt bé al partit, vam patir en algun tram amb l’Alcoyano tenint moltes accions a pilota aturada. Al final un gol, que va ser un golàs i en aquest moment del partit es gaudeix el doble perquè treus tot el que portem dins des de fa temps.
P. Aquest pròxim cap de setmana us enfronteu al Nàstic. Una derrota no significa res encara, però una victòria us donaria molta vida. Partit molt important, no?
R. La veritat és que sempre hem estat allà. La lliga és tan competitiva que els de baix no sempre sumen, i encara que hàgem tingut aquesta dinàmica tan seguida de mals resultats, seguim allà. Guanyar significaria sumar la segona victòria consecutiva i guanyar dues vegades en aquesta lliga tan competitiva et fa escalar molt ràpid.
alejandro martínez parla de la seua arribada i de la seua ràpida adaptació
P. Com es va fer possible la teua arribada al Costa Brava?
R. Em va cridar Oriol Alsina i em va omplir de molt d’orgull. Jo vaig estar fent pràctiques allí en la meua etapa formativa. Sabia que eren molt propers i que et fan sentir part del club.
P. Com és treballar amb Oriol Alsina i tot un cos tècnic que porta tant de temps junt?
R. Han canviat un parell de peces però tot ha estat molt fàcil. Des que vaig arribar m’han posat les coses molt fàcils. Fins i tot el preparador físic que hi havia abans m’ha posat en context perquè tot fos molt més fàcil i l’acollida per la meua part va ser molt bona.
P. Com és el dia a dia d’un preparador físic? Com prepares la setmana d’entrenament de l’equip?
R. Ens reunim amb el cos tècnic. Vas adaptant cada setmana segons jugadors disponibles, càrregues i altres, però tenim un patró que comentem prèviament amb tot el cos tècnic. A setmana i una mica també a setmanes vista perquè el futbol et obliga a pensar en el present i mirar al futur. Però bàsicament ens reunim i planifiquem la dinàmica de càrregues, l’espai de la sessió… el Covid també et fa estar pendent dels tests que fem cada setmana perquè no hi haja jugadors que donen positiu.
P. Clar, perquè a nivell de preparació física, si hi ha un positiu pot trastocar tots els plans.
R. De moment no ha hagut cap cas, per sort. Però també és una cosa que cal tenir en compte. Si es donara algun cas cal estar preparats perquè els jugadors puguen seguir exercitant-se per mantenir la forma. Ho parlem tot amb el cos tècnic, des dels partits que hem jugat, que càrrega han suposat, fins si juguem a casa o fora.
La gran diferència entre jugar a casa i fora a nivell de preparació física i rutines
P. En el teu àmbit canvia molt la setmana quan jugueu a casa a quan jugueu fora?
R. Clar, depenent si juguem a casa o fora variem una mica les càrregues durant la setmana. Canvia molt. Nosaltres tenim la sort de poder fer els viatges de llarga distància en avió, som molt afortunats en aquest sentit. Però tot i així canvia. Els jugadors ja dormen una nit lluny de casa. És un aspecte a tenir en compte, perquè, a més, el dia que viatges també entrenes depenent de on jugues. Cal tindre cura amb el que fas, sobretot el dia abans de viatjar.
P. Com pot perjudicar als jugadors fer tantes hores d’autobús, o algun viatge en avió?
R. El fet de viatjar en autobús o en avió et fa estar tres o quatre hores assegut, o esperant a la terminal. El jugador ho nota, se li fa pesat, no pot estirar les cames… i quan arribem al camp, l’activació la fem durar una mica més perquè al jugador li costi menys entrar en calor i que estiga activat per a la part principal de la sessió.
P. El canvi de propietat ha portat, de moment, dos fitxatges, però no poden jugar fins a gener. A nivell de preparació física cal fer treball a part amb ells?
R. Al final ho fem com si fos una pretemporada. Quan venen jugadors nous ens posem tots en context. Principalment mirem com arriba, què ha estat fent, si ha entrenat en camp, per la seua compte o amb entrenadors personals, i una vegada sabem tot això, no els posem amb el grup perquè el ritme de l’equip és totalment diferent al del jugador. Fem dues o tres setmanes d’adaptació perquè el jugador agafe ritme i recuperi sensacions, que s’integri poc a poc amb les cares de l’equip i fem un pla individualitzat, un poc més al marge tant de gimnàs com de camp fins que veiem els resultats. Una vegada analitzat això poden entrar progressivament amb el grup, però mai posem en dinàmica de grup a cap jugador de primeres.
