No es pot negar que el TAU Castelló es va esforçar, però va estar bastant desencertat i va acabar perdent davant el potent Hereta Sant Pau Burgos, un clar candidat a l’ascens. Les fases d’escassa anotació dels de la Plana, especialment en el tercer quart, van fer que les opcions de victòria es difuminaren a pesar que els d’Orenga van estar prop de donar la sorpresa en la recta final del xoc gràcies a la seua constància fins al bocinazo final, però no va poder ser. Es va remar molt per a quedar-se en la riba., una llàstima.
La intensitat amb la qual va eixir el TAU Castelló va ser bona, la que requeria l’ocasió davant un rival tan exigent, amb el que el conjunt castellà no tenia excessives situacions clares per a anotar. També li anava bé a l’equip local en atac, amb una anotació coral. Els interiors estaven bé: un renascut Xavi Rey anotava, intimidava i agafava rebots, mentisques que Stutz era una amenaça constant. Per part seua, en el perímetre Hook i Faner vorejaven la perfecció amb la seua gran faena defensiva i els punts que sumaven. D’aquesta manera, els de la Plana manaven en el marcador al final del primer quart amb tot mereixement (24-20).
A mesura que passaven els minuts, l’anotació era cada vegada més costosa per als d’Orenga, que fet i fet tan sols aconseguirien 12 punts en aquest segon període. Stutz va traure a relluir el seu repertori, sengles triples de Sabaté i Hook i poc més. Això sí, en defensa no es baixaven els braços i el marcador seguia bastant anivellat, per la qual cosa es va arribar al descans amb un mínim avantatge visitant (36-38).
En la represa, les coses van començar a complicar-se. El TAU buscava en atac a Xavi Rey, sobretot en les continuacions dels bloquejos, però no li acabava d’arribar la pilota. En contra, en el quadre burgalés destacava un vell conegut com Calvien Hermanson, qui amb les seues triples marca de la casa va ser el màxim responsable de la primera renda significatiu a favor del Sant Pau Burgos (37-44, min. 23). La situació era realment preocupant perquè en 4 minuts, el combinat amfitrió va anotar només un punt. Stutz estava molt més subjecte en defensa, per la qual cosa aqueixa opció va perdre molts enters. Poc més es pot comptar del tercer quart, el qual va tindre un pobre parcial de 7-13. Tocava buscar una cosa nova per a intentar arreglar un xoc que s’havia posat molt complicat (43-51, min. 30).
El TAU va provar amb una inusual aposta, amb Stutz en la posició de 3, però els punts seguien sense arribar. Els percentatges d’encert baixaven i la cosa es va posar molt costa amunt en el minut 33 (43-58). Per sort, va arribar un oportú parcial de 5-0 amb triple de Faner i canastra de Stutz que va donar bastant oxigen als locals. Aquesta ratxa favorable no va tindre continuació, per la qual cosa la victòria es veia cada vegada més difícil a mesura que passava el temps. Hi havia les presses i nervis propis d’aquestes situacions en el combinat amfitrió i amb això males eleccions de tir. I sobretot, pocs punts, li costava un món encistellar als castellonencs. Però aquest meravellós esport és capritxós i quan semblava tot perdut, va arribar l’esperança. Un nou arreón ple de coratge dels de la Plana, als quals no cal negar el seu incessant esforç defensiu, els va tornar a donar opcions de triomf (60-63 a 30 segons del final). El Sant Pau Burgos va anotar un tir lliure i tot seguit Hook va ficar un estratosfèric triple a 15 segons del final (63-64). El visitant López va rebre una falta i va convertir els dos tirs lliures, amb el que quedaven 14 segons perquè el TAU poguera igualar el xoc (63-66). Hook va intentar un nou triple, que aquesta vegada no va entrar, però el rebot ofensiu el va agafar Xavi Rey per a encistellar (65-66). Quedaven només 3,4 segons, però no es va poder robar la pilota i el Burgos es va emportar el partit.
