L’ocasió requeria veure la millor versió del TAU Castelló perquè si no, es complicava molt la seua situació en la classificació. Va tocar patir fins a l’últim segon, barallar fora mida en cada possessió, però al final els deixebles d’Orenga es van alçar amb la victòria contra l’UEMC Reial Valladolid, la qual cosa els permet alleujar la seua situació i donar un colp d’autoritat demostrant que són capaces de doblegar als equips de la zona noble de la competició.
Les coses no van començar bé per als locals, ja que van encaixar tres triples quasi de manera consecutiva. Tocava estrényer una mica més les clavilles i els castellonencs van poder donar-li la volta al marcador en passar d’un parcial de 2-9 a 10-9 en tot just quatre minuts. La mobilitat de la pilota i la superioritat en el rebot van ser clau en aquest despertar dels deixebles d’Orenga, que van entrar en una fase del xoc en el qual gaudien de xicotetes rendes. Tornava a brillar Joan Faner, qui sabia aprofitar la deficient defensa que rebia en els bloquejos directes i va convertir dos triples, ben secundat pels seus companys, amb una anotació bastant coral en l’equip.
En el segona quart les defenses es van tornar més dures i els punts arribaven menys assiduïtat. Bilbao i Rei feien un eficient treball sota les cércols, mentre que els altres tenien ben subjectes al perímetre castellà. L’entrada de Stutz va donar un aire fresc als atacs del TAU, qui es va beneficiar de la versatilitat del nord-americà per a encistellar de diferents maneres. La renda local va arribar a ser sucosa (34-24), encara que es va retallar gràcies al ressorgir dels interiors visitants. Davant aquesta situació, el conjunt amfitrió va tirar mà de la defensa en zona, que va donar bon resultat i va permetre que al descans el combinat amfitrió tornara a la desena de punts d’avantatge. Estava sent un partit dur, com s’esperava amb un rival tan dur defensivament, però les sensacions que estava donant el TAU sobre la pista eren molt bones.
En la represa, es va mantindre la lleugera davantera taulellera, encara que es va veure als locals una mica més espessos en atac, ja que Stutz no tenia la inspiració de la primera part (a més es va carregar de faltes), circumstància que va ser resolta per Nesbitt amb dos triples seguits. Estava complicat traure punts penetrant o prop del cércol, per la qual cosa si els de la Plana volien guanyar, calia afinar la punteria des de més enllà de la línia de 6,75 i continuar defensant així de duro. Per això, Orenga va posar en pista a Edu Durán.
Es va arribar a l’últim quart amb 63-56 i res més començar va arribar un oportú triple del pèl-roig escorta madrileny. No obstant això, Durán gaudia de diverses opcions per a tirar, però no estava fi. Una pena, perquè es van perdre oportunitats per a obrir una bona bretxa en el lluminós i els val·lisoletans, quan van endollar dos triples seguits es van tornar a ficar en el partit (66-64, min. 33). Els motors del quadre castellà eren la seua base Torres i l’aler Kovacevic, que no paraven d’anotar. A més, es van acumular les males notícies per al TAU, ja que Stutz va cometre la seua cinquena falta, ningú veia cércol amb claredat i mancant 3.30 el Valladolid era ara qui manava en el lluminós (70-74). Però van tornar les bones notícies a l’instant: Xavi Rey va sumar 4 importants punts per a retornar la igualtat (74-74) i el combinat visitant va entrar en prima, per només 2 faltes dels locals. Per desgràcia, una inoportuna pèrdua de Nesbitt van propiciar 2 punts vitals al Valladolid (74-76 a 1.24 del final). El Ciutat va rugir amb un triple de Faner, al que va contestar Pantzar amb un tir lliure (77-77). La importància de la prima es va posar de manifest quan a 20 segons del final, Faner va rebre una falta i va disposar de dos tirs lliures que va convertir (79-77). Pilota ara per al Valladolid i a aguantar la respiració. De nou Faner va fer una gran defensa i va rebre una altra falta en atac a 3 segons del final, amb el que semblava que finalment la victòria es quedaria a casa. I així va ser, un merescut i necessari triomf per a reivindicar-se davant un potent rival i així escalar posicions en la classificació. Aquesta vegada va ser el TAU Castelló de les grans ocasions.
