El talent de La Romana (població d’interior alacantina d’uns 2 mil habitants) «penja les botes». Dir el que ell ha supòs per al futbol, el que ens ha donat en els terrenys de joc sempre es quedaria curt. Ell ha defensat les samarretes de clubs amb tanta solera com: Alicante CF, Cádiz CF, Alzira, Racing de Ferrol, Alcoyano, Cartagena, Leganés, Huracán València, Hércules, Intercity… i ara Aspe UD. No ha aconseguit eixe dolç final de acabar aconseguint l’objectiu de la permanència amb el seu equip, però s’ho ha deixat tot en això.
El passat març Álvaro García ens va avisar en una entrevista a Golsmedia «afronto amb il·lusió el meu últim repte en el futbol», i aquest dissabte ha estat eixe últim partit després d’una vida jugant a aquesta meravellosa passió anomenada futbol i que l’ha acompanyat des de xicotet. A 9 anys va començar a competir federat amb els Benjamins de l’Aspe UD i aquest 14 de maig s’ha retirat en el partit davant el CFI Alacant (3-0).
Álvaro García (pare): «Han estat 25 minuts amb el meu fill dins del camp i és una de les millors sensacions que m’ha fet sentir el futbol els últims anys»
I en aquest final Álvaro García ha viscut un moment encara més inoblidable, en concret 25 minuts. Durant aqueix temps ha compartit equip amb un altre company anomenat com ell Álvaro, i amb el seu mateix cognom, García. El seu fill, cadet de primer any, ha jugat amb ell des del minut 64 de partit.
Així ens ha transmetut Álvaro García, la llegenda, el que ha sentit aqueix temps: «Han estat 25 minuts amb el meu fill dins del camp i és una de les millors sensacions que m’ha fet sentir el futbol els últims anys». I ens ha afegit: «Un orgull com a pare i un somni fet realitat, gràcies a l’Aspe UD per ser partícip, fins a la setmana passada quan m’ho van proposar no havia pensat en això».
Un dia que mai oblidaran pare i fill, així ens ho ha contat: «És evident que qui estava més nerviós hui era el meu fill, el seu debut en preferent mai ho oblidarem. El meu últim partit com a jugador de futbol ha estat molt especial». Álvaro García, fill, té 15 anys i un mes, juga de davanter, i el seu pare ens l’ha descrit com tot el contrari a ell a la seva edat en el físic, «ell és gran, fort i ràpid, l’únic que coincidim és en la velocitat encara que jo fa temps que la vaig perdre«.
Aquest 14 de maig ens despedim de l’Álvaro García llegenda que ha cosit una trajectòria de grans partits i empremta inborrable per als aficionats, però comencem a descobrir un nou Álvaro García, al seu fill.
