L’estiu passat el CD Alcoyano anunciava el fitxatge d’este «diablillo» amb ganes de convertir-se en «Diablo» en el futbol professional. Andy Escudero (10/07/1999, Alacant) arribava després de brillar en el Intercity demostrant ser descarat i mirar amb decisió la porteria rival fent patir als laterals i defenses rivals. Aquesta temporada ara a El Collao Vicente Parras confia en ell, ja suma més de 1.000 minuts de joc i 13 titularitats (més la de Copa del Rei davant el Real Madrid d’Ancelotti).
Golsmedia ha contactat amb Andy Escudero per conèixer-lo una mica millor a ell, des dels seus inicis fins al seu pas endavant en la seva carrera esportiva al arribar a l’Alcoyano, i li vam preguntar: ¿podem somiar amb un Alcoyano lluitant pel ascens?
“He millorat en defensa, seria una carta equilibrada” (somriu)
P. Com van ser els teus inicis en el futbol? Com era l’Andy que començava a jugar a futbol?
R. Vaig començar a jugar molt petit, a l’escola amb els amics. Ja després, als 6 o 7 anys vaig començar a la cantera del Hércules fins a Cadet quan em vaig anar a l’Atlètic, que vaig anar pujant fins a Juvenil. I de petit m’agradava jugar de davanter com a tots, el marcar gols (somriu).
P. Ho comentaves, en edat Cadet et vas anar a la cantera de l’Atlètic, una de les més importants del futbol nacional. Això suposa una gran il·lusió i suposo que certa pressió per anar pujant el rendiment cada curs…
R. La veritat és que al principi sí que va ser una mica dur, estar lluny de la família era algo nou per a mi. Després et vas acostumant a la teua nova vida i allà vaig conèixer a grans persones, em vaig fer bons amics.
P. He vist que t’agraden els videojocs de futbol. En eixa targeta del Fifa que et marca diferents atributs com a jugador, si ens fixàrem en la teua targeta, ¿Quin aspecte has millorat més els últims anys? (Velocitat, tir, driblatge, defensa, passe, físic)
R. Sí, sí que m’agraden. Doncs et diria que potser el tema físic… però no, crec que en la defensa, seria una carta equilibrada (somriu).
P. Com vius tu el futbol? Eres de fer entrenament i després desconnectar, o a casa després sí que continues molt amb l’actualitat del futbol?
R. Sí que m’agrada a més de jugar-ho, el veure-ho. Quan estic a casa veig partits, tinc el meu temps per estar centrat en lo meu, però també per veure futbol d’altres equips i categories.
P. Ja portes més d’un mig any a l’Alcoyano. Com recordes la teua arribada a El Collao?
R. Molt bé. Des del primer dia m’han rebut genial aquí, amb la gent nova vaig congeniar molt bé des del primer moment. Este està sent un gran any per a l’equip i tots estem gaudint-ne, del dia a dia. Estic molt content d’haver vingut a l’Alcoyano.
“El míster em dona força llibertat per a fer el que vulga, el que em demana sempre és el màxim compromís”
P. Al Intercity eres un jugador que es veia amb molt descaro, capaç de trencar les defenses rivals amb els teus atacs. A l’Alcoyano s’ha vist amb moltes ganes des del principi però en els teus inicis et mancava eixe descaro que et fa incontrolable… suposo que això en un nou equip ho vas tornant a tenir amb la confiança, ¿no?
R. Crec que el salt que he donat és força gran, de jugar a Tercera a esta Primera RFEF que és més que l’anterior Segona B, és com una Segona per la dificultat dels rivals. Pot ser que em costarà un poc al principi però el míster m’ha donat molta confiança, crec que m’estic adaptant bé a la seua forma de jugar que era distinta a la que tenia l’any passat, i em sento millor cada vegada.
P. Què et demana el míster Vicente Parra al terreny de joc?
R. No em sol marcar molt, em dona força llibertat per a fer el que vulga, el que crega. Ell el que em demana sempre és el màxim compromís. I això en l’equip no falta perquè el compromís que té tot l’equip és espectacular.
«No crec que l’equip haja canviat el seu treball de forma abismal d’abans quan no sortien els resultats a ara que tot va millor, el futbol són petits detalls»
P. L’equip ara atravessa un bon moment en la lliga després d’acumular bons resultats, però amb l’esforç de dedicar-li esforços i atenció a la Copa del Rei es va passar una ratxa negativa en la lliga que us va acostar a la zona baixa. Com ha viscut el vestidor aqueix baix que ja ha eixit i molt bé?
R. L’equip ha estat bé. Ni abans quan la ratxa era dolenta ni ara quan portem una bona es nota una gran diferència. L’equip està tranquil, sabem que el futbol és així, no vàrem tenir la sort amb cara a la porteria contrària durant uns partits i amb un poc de fortuna en aqueixos moments claus sabíem que tot anava a canviar. Amb molt treball ara estem en eixa zona alta.
P. En les ratxes dolentes tot costa el doble que quan vens de resultats bons que tot ix més rodat, ¿no?
R. No crec que l’equip haja canviat el seu treball de forma abismal d’abans quan no sortien els resultats a ara que tot va millor. El futbol són petits detalls, i això ha marcat les diferències en una competició amb grans equips on tot està molt igualat.
P. Podem somiar amb veure l’Alcoyano lluitant per la Promoció d’ascens fins al final de la lliga?
R. Nosaltres estem molt tranquils. L’equip sap que és molt complicat cada partit i nosaltres només estem centrats en el següent que competim. ¿A qui no li agradaria acabar la lliga a dalt? Encara queden molts punts en joc i nosaltres seguim treballant per anar a per els punts, anem partit a partit.
P. Després de ja sobrepassar la primera volta de la lliga fa un parell de jornades, ¿quins rivals has vist més forts?
R. Tots els partits són difícils però et podria dir que el Andorra, Albacete, Villarreal… són grans equips, l’Atlètic Balears també em va agradar molt quan ens vam enfrontar contra ells.
“El Collao et contagia eixa bogeria i has d’aprendre a controlar-la”
P. Després de mig any jugant ja a El Collao com a local, ¿què es sent? No sé si havies jugat com a visitant abans contra l’Alcoyano però deu ser algo especial. A un company teu li dic que és com anar a un parc temàtic per les sensacions que solen viure els últims minuts del partit on sempre passen coses, i pel gran ambient que genera l’afició…
R. Mai havia pogut jugar abans a El Collao i els primers partits la graderia et contagia eixa bogeria i has d’aprendre a controlar-la. L’equip està aprenent a fer-ho perquè sempre passen coses al final, és una bogeria, i per sort últimament està caient del nostre costat i ojalà sigui així molt temps més.
P. Què li demana Andy a estos mesos finals d’esta temporada?
R. Espero que siga igual que fins ara. Li demane el seguir gaudint amb l’equip cada dia, s’agraeix el venir a entrenar cada dia amb esta gent. I per la meua part que em seguixen respectant les lesions, i el poder seguir disfrutant del futbol.
P. Per últim, què missatge li envies a la teua afició?
R. L’únic que els dic és agrair-los el suport que ens donen tant a casa com fora. Ara queda el més bonic de la lliga i que ens seguixen acompanyant perquè tots junts puguem viure coses grans.
