El CD Almazora arrancava aquest curs una nova etapa: nou President (Esteban Mundina), nou entrenador (Juan Carlos Beltrán), i un nou projecte esportiu amb molts canvis. Tot això feia que aquesta temporada esa exigència del passat de lluitar per l’ascens no fóra tal, encara que el bona rendiment de la plantilla ha generat eixa il·lusió entre l’afició i en el propi vestidor per veure a la seua equip disputar eixa Promoció en un parell de mesos.
Després de 23 jornades el CD Almazora és quart en la lliga, a quatre del CD Burriana en una tercera plaça que podria donar bitllet a la Promoció. Golsmedia conversa amb el seu “pichichi” Rubén Fonte (20/05/1988). El “insaciable” davanter no es conforma amb els 15 gols ja anotats aquest curs, arribant a un dels seus millors registres dels últims anys. El golejador vol marcar més i més gols, per eixa necessitat vital que té tot “killer” de perforar la porteria rival, però sobretot pels seus companys, per ajudar a l’equip a aconseguir un repte que podia semblar impossible a l’inici de la lliga però ara, per què no poden seguir somiant?
«La confiança i afecte que et donen és fonamental per jugar i gaudir. Jo estic gaudint gràcies al cos tècnic, en especial al mister (Juan Carlos) i a la directiva i a els meus companys»
P. Victòria 5-0 de l’Almazora la passada jornada al Mare Nostrum. Anem en sèrio a per la Promoció, no? Què suposa aquesta victòria per a vosaltres?
R. L’objectiu, vist des del punt de vista de la planificació exprés de la plantilla per diferents motius, era la permanència, ja que era un grup pràcticament nou, excepte 2 jugadors de l’any anterior. Ara, veient la rapidesa amb la qual ens adaptem cadascun d’aquesta plantilla, tant el cos tècnic, la directiva, com els jugadors i el gran treball i esforç de tots, s’ha creat una gran família, una il·lusió tant des del club com des de l’afició, i ja que estem allí, per què no podem seguir gaudint i somiant que podem arribar allí? Encara que anem a fer partit a partit, gaudint del moment, treballant i millorant, ja que la gran majoria de la plantilla és gent jove i que té molt potencial i els queda molt per viure.
P. ¡15 gols ja! Al 2014 en l’Acero i La Roda vas marcar 14 gols en aquella temporada. Ja has superat la teua millor xifra golejadora? Com et trobes a l’Almazora?
R. Com bé dius, 15 ja, sincerament sóc ambiciós i vull marcar sempre. Això no és una cosa que em preocupe, vull ajudar a l’equip i als meus companys a créixer, a millorar. Em queda poc per desgràcia i vull ajudar en tot el que puga. Però tot això és gràcies a la confiança i afecte que et donen, això és fonamental per jugar i gaudir. I estic gaudint, amb confiança i afecte gràcies al cos tècnic, en especial al mister (Juan Carlos) i a la directiva i als meus companys. A Burriana un any vaig meter 13/14, en Villarreal “C” en 3ª un any 15 i un altre 14 també, però la més bonica va ser en Tercera amb el Borriol, on vaig anotar 30.
P. Després de tants gols ¿encara tenen dedicació? A qui els dediques?
R. Sempre hi ha una dedicació en cada gol, (somriu). Algunes per aquells que no van confiar en tu o no et van donar eixa confiança (riures). Per als meus que sempre estan allí, en els bons i mals moments ajudant i recolzant-te, sobretot la meua parella, que és la que ho pateix diàriament i per la meua gent que per desgràcia ens ha deixat.
P. Quin davanter ha estat el teu referent?
R. Quan era jove tenia predilecció per Ronaldo Luis Nazario de Lima, com definia… però en els que em fixava van ser Fernando Torres i el “Guaje” Villa. I amb qui em sent molt identificat i m’encanta és Benzema, em sembla completíssim.
«Quin consell els donaria als joves? Que treballen dur, no només en el futbol, en el món acadèmic també, el futbol és un món difícil i molt pocs tenen la sort de guanyar-se la vida amb ell»
P. Portes anys marcant gols, ets un dels referents ofensius de la província des de fa anys. Quin consell li donaries a aquells joves que ens llegeixen i somien amb ser un gran davanter? Què és el que més ha de treballar un davanter?
R. Quin consell els donaria als joves? Que treballen dur, no només en el futbol, en el món acadèmic també, el futbol és un món difícil i molt pocs tenen la sort de guanyar-se la vida amb ell i poder viure la resta de la seua vida a costa del futbol. Cal formar-se, estudiar, que ajuda a exercitar la ment per al futbol. I que l’ambició i la il·lusió no les perdin, que s’ho passen bé dins del camp de futbol, però sempre amb HUMILITAT. Jo sóc qui sóc, en gran part per allò que el futbol m’ha ensenyat, eixos valors. Però dono gràcies als meus pares que m’han ensenyat i inculcat eixa humilitat que tots hauríem de tenir i que per desgràcia en el futbol molta gent n’és mancada.
P. Un missatge a l’afició de l’Almazora abans d’aquests mesos finals de la temporada…
R. El primer, donar-los personalment les gràcies pel tracte i afecte que m’han donat des del primer segon. El segon: que continuen recolzant-nos i animant-nos com ho estan fent, que són increïbles, que confien en nosaltres, que nosaltres lluitarem fins al final per seguir gaudint i somiant.
