CD Almoradí
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
José Antonio Gil se despede del CD Almoradí: «Mai vaig imaginar viure tot el viscut»

Resultados

Resultados

Información ofrecida por Golsmedia BeSoccer

Te puede interesar

José Antonio Gil
José Antonio Gil, entrenador del CD Almoradí.

José Antonio Gil se despede del CD Almoradí: «Mai vaig imaginar viure tot el viscut»

José Antonio Gil, entrenador del CD Almoradí.

En les últimes hores José Antonio Gil, entrenador del CD Almoradí (Grup V de Preferent) ha anunciat que no continuarà en l’entitat alacantina la pròxima temporada. Ell va arribar a l’estiu del 2020 al club i la temporada passada va signar un gran curs finalitzant tercer en la seua lliga, només per darrere del Callosa Deportivo i Athletic Club Torrellano, ambdós van aconseguir l’ascens a Tercera RFEF.

Esta temporada l’equip ha navegat per la zona mitjana de la classificació amb uns primers mesos més complicats que han anat millorant per no patir en el tram final del campionat. En una entrevista en Golsmedia el passat mes de febrer el tècnic valorava el curs de l’equip i com les altes expectatives després de la lliga anterior els podia haver influït en l’inicio del campionat.

«Me’n vaig de la meua casa, del meu club, eixe que he defensat amb l’ànima»

Este dijous el CD Almoradí tancava la seua lliga després de perdre 1-2 davant el Crevillente Deportivo, i després d’este encontre José Antonio Gil ha anunciat la seua no continuïtat en el club. Este ha estat el seu missatge de comiat: 

«I fins ací.
Mai vaig imaginar viure tot el viscut, aprendre tot el après i somiar tot el que he somiat.
Me’n vaig de la meua casa, del meu club, eixe que he defensat amb l’ànima. I sí, sense lloc a dubtes, puc dir que me’n vaig amb la cap molt alta, amb moltíssims objectius complits i amb la satisfacció d’haver deixat fins a l’última gota d’alè en cada entrenament, en cada xarrada, en cada partit.
¿Desil·lusionat per abandonar el club que m’ha vist créixer?. Per descomptat, sobretot amb algunes persones i actituds. Futbol, imagine. Aprenentatge per al futur, això segur. ¿Content per els resultats obtinguts?. Sempre cal ser ambiciós i voler més, però han estat 2 temporades en les que hem enganxat a la gent, hem vist el Sadrian com feia anys que no es veia i hem lluitat per objectius molt bonics. Això quedarà per sempre.
renovació José Gil Almoradí
José Gil dirigint un partit del CD Almoradí. Foto: CD Almoradí.
¿Moments?. Inoblidables. No podria quedar-me només amb un i si tanque els ulls veig el pal del Palmeral en aquell ambient d’una altra categoria, veig a Manu ficant-la a l’esquadra aquell dimecres màgic, veig a Mounir i a Saúl en el 92, també veig massa grogues per viure-ho amb passió, veig el viatge a Moncada, veig nervis, frustració i la pissarra trencada en Crevillente. Veig, en definitiva, futbol pur.
Només em queda donar les gràcies a tots aquells que han empentat, han patit, viatjat, somriguent i fins i tot plorat al meu costat. A la meua dona, Maria, patidora nata, només ella i la pissarra del quart saben tot el que hem treballat en estos mesos. L’estime a morir. A la meua família, el meu pare i la meua germana no s’han perdut ni un sol partit, sempre animant i fent més fàcils les derrotes i més grans si cal les alegries. A la meua germà, creador d’esta meravellosa Peña del Andamio que portarè sempre molt dins, Pulpo, Juanlu, Oliver, Joaquín, Alba, Veí, Bres…un milió de gràcies per eixos platets plens de màgia, heu sigut el número 12 cada jornada. A Guti, Pablo, Pedro, Abraham, Javi, Miguel, Pablo Meseguer, Rubén, Ramón…consellers en l’ombra, patidors a la grada i amics en majúscules. A tots els futbolistes que he tingut el plaer de dirigir, gràcies per ajudar-me a créixer, m’heu fet perdre moltes hores de son però també m’heu fet immensament feliç. Menció especial per als meus “capis”, esta aventura sense vosaltres no hauria tingut tantes sonriures.

«Ja estic pensant en la pròxima aventura, en el següent camp que assaltar com a visitant i en tornar a celebrar un gol en el 90»

I per últim a els indispensables, eixos que han aguantat males cares, crits, rentat de petos, mals entrenaments, dies nefastos…però també eixos que sempre m’han portat en braços, eixos braços que mai m’han soltada i eixes veus que sempre han ajudat als de blau i gran. Cristian, Gustavo, Juan, Sergi, Manolo, Ramón, Charly, Paco…no han sigut el meu cos tècnic, han sigut els meus àngels de la guarda, us mereixeu tot el bo que us passe.

I sí, per si queda alguna dubte, fa només unes hores de la notícia, però ja estic pensant en la pròxima aventura, en el següent camp que assaltar com a visitant i en tornar a celebrar un gol en el 90″.

Por Golsmedia

Categorías CD Almoradí