Estadi Rico Pérez, Alacant, el passat 27 de març. L’Eldense s’atreveix a tocar i tocar la pilota al camp rival, busca les combinacions necessàries per trobar el forat a la defensa herculana i Damià troba a “Luque Jr”, amb el dorsal 19, a l’àrea petita que controla la pilota i xuta ajustat al pal dret ¡i GOL!. Aquest gol ha provocat un terratrèmol a la lliga, l’Eldense amenaça junt amb el Mar Menor als dos “gigants històrics” de la Segona RFEF Grup V Real Murcia i Hércules en treure’ls la seva plaça de promoció.
Golsmedia ha conversat amb el signant d’aquest important gol, amb el número 19 a l’esquena i el cognom Luque serigrafiat molts haureu recordat a Albert Luque, exjugador d’aquell mític extrem de grans Mallorques i Deportius. Aquesta promesa de l’Eldense és “Luque Jr”, el seu nebot, de 19 anys i que afronta ara la seva primera temporada en el futbol sènior després de créixer en el Juvenil del Depor i Sabadell. Volem conèixer-lo a ell, ¿Quins primers records té vinculats a aquest esport? ¿Com viu el futbol? ¿Com ha afrontat aquest nou i important repte en la seva trajectòria esportiva? I li preguntarem pel partidàs del diumenge, el CD Eldense rep al Real Murcia al Nou Pepico Amat i si li empata o guanya, l’avançarà a la taula llevant-li la plaça de promoció d’ascens a Primera RFEF.
«Em vaig criar amb una pilota als peus, i tota la meva vida es resumeix en la família i en el futbol. La meva vida no seria la mateixa sense una pilota pel mig»
P. L’equip ve de guanyar al Rico Pérez, d’una bona ratxa que li ha permès acariciar en aquests moments la zona de promoció d’ascens, ¿així suposo que la setmana s’afronta amb més felicitat no?
R. La veritat és que totes les victòries són importants, totes sumen, però fer-ho en un camp com el del Rico Pérez tan històric i amb tanta gent a la grada sembla que val el doble. Ara a seguir perquè aquesta setmana ve el Real Murcia i cal guanyar.
P. Abans de parlar del present anem una mica al passat, per conèixer-te una mica més. Si et dic la paraula futbol, ¿quin és el primer record que et ve al cap?
R. Des de que sé caminar estic amb una pilota als peus, la meva família és futbolera, em vaig criar amb una pilota als peus, i tota la meva vida es resumeix en la família i en el futbol. La meva vida no seria la mateixa sense una pilota pel mig.
P. A als aficionats al futbol nascuts a finals dels 80 i inicis dels 90 ens va marcar una sèrie de televisió: Campions o Oliver i Benji, ¿tu també la vas veure o ja et pilla molt lluny?
R. Em va pillar un poc més tard, però Oliver i Benji sí que la he vist, i si no estava jugant, estava veient futbol per la tele.
P. ¿I qui ha estat el teu referent en el futbol? Suposo que un d’ells Albert Luque (ex Mallorca, Deportivo, Newcastle…)
R. És cert que el meu oncle és el meu ídol i el meu exemple a seguir, però a part d’ell Messi. Ell és qui més m’ha agradat veure jugar.
P. De vegades els jugadors ens sorprenen per la seva evolució en el seu rol al futbol, ¿en el teu cas com van ser els teus inicis en aquest joc? ¿Quin perfil de jugador eres en els teus inicis?
R. En el futbol-7 jugava de davanter de punta perquè em gustava poc defensar (somriu), i marcava gols, que em quedava a dalt, defensava poc però marcava gols. Després em vaig adaptar a la posició d’extrem, i aquesta temporada estic intercanviant entre la posició de davanter i extrem.
«Al principi va ser complicat, et penses que t’enfrontaràs a jugadors com tu, i et trobes a Mariano o al Toro Acuña que amb un empentó et fan tirar tres metres cap al costat com si res»
P. Has jugat els últims anys al Juvenil del Deportivo i Sabadell, ¿com han estat per a tu aquestes dues etapes?
R. Al Juvenil de primer any em vaig anar al Depor i allí vaig jugar el primer any a nacional i vaig marcar molts gols. Al segon any vaig jugar a Divisió d’Honor i tampoc em va anar malament, i en el meu tercer any de Juvenil va sorgir el del Sabadell, més a prop de casa i em va anar molt bé. El Depor és un club amb més instal·lacions, en comparació al Sabadell, però les dues canteres són un espectacle.
P. Aquest curs era molt important per a tu, per donar aquest salt del futbol Juvenil al sènior, alguna cosa que solen comentar molts futbolistes que no és fàcil aquesta adaptació. ¿Com ho estàs portant tu?
R. Al principi va ser complicat, et penses que t’enfrontaràs a jugadors com tu i et trobes a Mariano o al Toro Acuña que amb un empentó et fan tirar tres metres cap al costat com si res. En cada entrenament vas xocant amb els jugadors del teu equip, t’estàs adaptant a això, i en el meu cas estic content perquè l’adaptació ha anat ràpida i ja estic molt adaptat. Al final has de pensar un segon abans, perquè abans xocaves amb un rival del teu tamany i et quedaves la pilota però ara si xoca amb tu el central del Hércules, La Nucía o Puertollano te la traurà. La solució és pensar un segon abans per fer aquella finta que et puguis escapar d’ell.
P. El CD Eldense des de l’inici de lliga és un dels equips que millor juguen al futbol de la categoria, algo arriscat a vegades en projectes tan ambiciosos com el d’aquesta temporada en el club perquè ocasionalment aquest bon joc no assegura arribar al més alt. Vostès, malgrat passar mesos de ratxes dolentes de resultats, s’han mantingut fidels a intentar ser dominadors del joc…
R. Des de que vam començar la pretemporada intentem aquest pla, i si veus el partit últim davant el Hércules ens ha sortit a la perfecció. Hi ha hagut partits on no ens ha sortit tan bé les coses però no podem renunciar al nostre estil perquè és la base per poder ascendir de categoria.
P. ¿A tu què et demana José Juan Romero, el míster?
R. Que sigui descarat, que tingui xuleria, que jugui com si estigués jugant al parc, i que si faig això ho faré bé. Em demana que no em acovardeixi, que malgrat veure un central de 1,90 que és un armari quedi enrere, que tingui xuleria, desvergonyiment en el joc.
P. Vas ser protagonista en la victòria 0-1 al Rico Pérez signant el gol decisiu de la victòria, i ho vas celebrar tapant-te les orelles, ¿era una celebració especial aquest gol amb aquest gest?
R. Cada cap de setmana se m’acut una, i amb un company meu doncs estàvem parlant què fer si marcava un gol, i ho vaig fer. Aquest cap de setmana prepararé una altra per si tornem a marcar.
«Aquest partit davant el Real Murcia és una final, vindrà molta gent, i intentarem tirar endavant el partit perquè si guanyem ens podem posar fins a tercers a la lliga»
P. Aquest diumenge partidàs davant el Real Murcia CF, cinquè classificat empatats a punts amb l’Eldense. Vosaltres si li guanyeu o empateu al vostre camp on es jugarà el partit, li llevaríeu la plaça de promoció. ¿Què suposa aquest partit per a vostès?
R. És un partidàs, si guanyem o empatem tindrem el enfrontament directe guanyat amb ells, amb el Hércules i Mar Menor, els nostres rivals per al nostre objectiu. Aquest partit és una final, vindrà molta gent, i intentarem treure endavant el partit perquè si guanyem ens podem posar fins a tercers a la lliga.
P. ¿Quin missatge li envies a l’afició perquè acudeixi al camp a donar-vos aquest suport el diumenge?
R. Els dic que és una final, que no estarà decidit tot però guanyar al Real Murcia seria un gran pas per l’objectiu d’assolir la promoció. Que vingui a animar-nos que de part nostra ho posarem tot per treure els tres punts.
P. Tornant a l’inici de la conversa, aquest és el teu primer any en el futbol sènior, i ets protagonista en l’Eldense que lluita per la promoció, vens de fer gol al Rico Pérez, aquest diumenge t’enfrontes a un Real Murcia que arriba amb Drenthe que pot ser titular en el seu atac… ¿Pinta bé la teua progressió no?
R. Molt millor del que m’imaginava, fa uns 7 o 8 anys veia al Hércules jugar marcant al Camp Nou amb Drenthe precisament i ara el diumenge m’enfronto a ell. M’està anant tot molt bé i espere que tot continue així.
P. Aquest dissabte molts aficionats de l’Eldense no pararan de pensar i xarrar amb els seus amics del partidàs del diumenge. En el dia del partit s’aixecaran del llit i tindran part de la seva ment posada a la tarda i al Nou Pepico Amat… així ho viuran els aficionats. ¿Com ho viurà un futbolista de l’Eldense? ¿Com són les teues hores prèvies a un partidàs com aquest?
R. Com juguem el diumenge per la tarda, el dia que ja ho portaré més a ratlla és el diumenge, a més del dissabte. Em lleve el dia del partit aviat, vaig a esmorzar amb la meva família que cada cap de setmana sol venir, i vaig a caminar una mica. Després d’això dinar i em poso a cantar una mica per descansar i em vaig al camp.
