El «motor» del CD Olímpic de Xàtiva es diu Vicente i s’apellida Moscardó. El futbolista d’Alberic tornava aquest passat estiu a La Murta per defensar la samarreta d’un conjunt setabense on abans ja havia estat molt feliç, protagonitzant bones campanyes participant en Promocions d’ascens. Ara l’equip que dirigeix Berna es troba en mitja taula i no aconsegueix encadenar esa ratxa de victòries que li permeten treure una diferència de punts notables per resoldre la permanència i començar a somiar amb els llocs de Play-off, sobre això li preguntàvem al migcampista.
A més Moscardó afronta aquest dissabte un partit especial, el seu Olímpic visita dissabte a les 16:00 hores El Regit, el seu camp les dues últimes temporades. Vicente va formar part de l’equip de David Albelda que va aconseguir aquell ascens a Segona B, el primer del club «taronja», i a l’Atzeneta UE va deixar bons amics amb els quals es retrobarà sobre el terreny de joc aquesta jornada. També vam conversar sobre el que té d’especial aquest partit per a ell.
«Nosaltres volem treure aquests tres o quatre partits amb punts que ens permeten arribar al final de lliga amb esa il·lusió d’intentar aconseguir la Promoció»
P. Quines sensacions us ha deixat la derrota de la passada jornada davant l’Elche Ilicitano?
R. Cre crec que van ser les dues sensacions les que vam viure al partit. Fins al gol vam estar molt bé, va ser un partit molt controlat, amb tot el que havíem treballat durant la setmana, arribant per les bandes, sense deixar-los que tingueren eixes transicions que són els seus punts forts. I després l’altra sensació després del gol on van arribar canvis, vam tenir dos errors en detalls que defineixen partits, ens empaten, després se’n van al partit allà on els interessa i un altre error en defensa els permet posar-se per davant al marcador. Els últims minuts ells van fer el seu futbol i ja no es va jugar res.
P. L’Olímpic no aconsegueix encadenar aquesta ratxa de victòries que li permeti fer aquest salt d’eixa zona mitjana de la taula a poder mirar més amunt i deixar zanjada per altra banda la permanència…
R. Estem en terra de ningú, en mitja taula, i ens falta ser un poc més regulars. A casa estem sòlids, fiables, fora de casa sí que ens està costant més encara que davant el Benigànim vam trencar eixa mala ratxa fora. Aquest és el nostre punt de millora, els partits fora, l’aspecte a millorar, intentar no encaixar gols que és el que et permet estar allà més amunt. Nosaltres volem treure aquests tres o quatre partits amb punts que ens permeten arribar al final de lliga doncs amb esa il·lusió d’intentar aconseguir la Promoció, que seria algo bonic per a l’equip.
P. Tu com et trobes aquesta temporada en el teu retorn a La Murta?
R. Jo estic molt content, ja he estat altres temporades ací i sempre m’he sentit molt volgut. Ací sempre s’han fet bones temporades, competint en Play-offs, i estic content de jugar ací, és un club que respecte molt. Em trobo bé físicament però sí que és veritat que una entitat com l’Olímpic hauria d’estar sempre competint pels llocs de més amunt, i aquest any estem essent més irregulars, i crec que tenim uns mesos il·lusionants per intentar donar-li la volta a això. Nosaltres volem donar la volta a això i intentar tornar-li a l’afició la il·lusió de jugar Play-off, i tornar al club a la categoria on mereix estar una entitat com esta, al mateix nivell que equips com l’Alzira o l’Alcoyano en Segona RFEF, Primera…
P. Aquest dissabte us toca visitar El Regit, a un Atzeneta on has jugat les dues últimes temporades amb eixe ascens a Segona B i eixa temporada en el futbol de bronze. Quins records guardes de la teua etapa de «taronja»?
R. Aquest és un partit molt especial, que tenia ganes de retrobar-me amb ells perquè allà tinc bons amics. Allà vaig jugar dues temporades, un ascens a Segona B, un altre any competint en esta categoria… i es produeixen unes relacions personals amb la directiva del club, treballadors, companys molt estretes i allí tinc molt bons records d’un equip que va aconseguir algo històric com eixe ascens a Segona B.
«Ningú apostava per nosaltres a la final davant l’Alcoyano, però vam treballar molt durant la quarantena amb Rober, el preparador físic, i érem un grup d’amics la plantilla»
P. En Golsmedia vam conversar amb tu quan el projecte de l’Atzeneta amb David Albelda a la banqueta afrontava els primers mesos, amb una plantilla destacada de jugadors però molt nova. Les primeres jornades passaven i l’equip estava en la zona baixa, li costava guanyar, en canvi va arribar finals d’octubre just quan et vam entrevistar i a partir d’allí, d’un dinar de «pinya» de l’equip tot va canviar radicalment, l’equip va començar a guanyar i escalar posicions gairebé sense frens. Com va ser eixe canvi tan dràstic?
R. Formar un equip és complicat i el que va passar eixe any era que tot era nou. En eixa plantilla comptàvem amb jugadors molt nous però encaixar les peces costa temps, i el futbol va molt ràpid, tan ràpid que a vegades els cors tècnics i jugadors necessitem això, un poc de temps per construir el que volem. Nosaltres ho vèiem entrenant que hi havia nivell, bon ambient, es feia un bon treball… i va vindre José Luis el psicòleg que ens va fer dinàmiques de grup, i nosaltres estàvem convençuts que li anàvem a donar la volta a la situació. Després en el play-off es va veure que malgrat que no apareixíem com a favorits a l’ascens entre nosaltres confiàvem moltíssim, i per això ho vam aconseguir.
P. I va arribar la final del Play-off express a La Nucia davant l’Alcoyano, gran favorit a l’ascens per ser tan dominant en la lliga. I vau aconseguir allà l’ascens amb aquell gol d’Àlex Chico! Com recordes aquella final de l’ascens?
R. En totes les quinieles ningú apostaria per nosaltres, l’Alcoyano era el líder indiscutible després de fer una gran temporada amb Vicente Parras. Nosaltres vam treballar molt durant la quarantena amb Rober, el preparador físic, i teníem molt bones sensacions abans d’aquestes eliminatòries. A més érem un grup d’amics la plantilla, hi havia molt bona relació i això al final és un plus per a un equip, quan les relacions personals són tan bones per afrontar els objectius és algo que ajuda.
P. Aquest dissabte et retrobaràs amb excompanys teus de l’Atzeneta, amb qui tens més ganes de retrobar-te al partit?
R. Tinc molt bons amics, amb Nemesio que anàvem junts en el cotxe, Ferran el porter és quasi família, amb Ayo, Ballester, Nacho doncs tinc molt bona amistat. Aquesta setmana com tots som molt competitius cadascú mirarem lo seu, i lluitarem per això, però després seguirem prenent cerveses junts.
P. I com intentareu guanyar o sumar punts davant l’Atzeneta a El Regit?
R. Nosaltres sabem que el camp d’El Regit és un camp molt complicat, per les seues dimensions, perquè estàs atacant i en dos segons tens la pilota a la teua àrea, que hi ha moltes transicions, molt de baló aeri i molta disputa. La clau per traure algo bo d’allí és limitar molt els errors, estar molt pendent dels seus jugadors perquè tenen futbolistes com Ayo i Llario que són perillosos. Nosaltres a pesar de la derrota d’aquesta passada jornada portem setmanes treballant bé, i crec que serà un molt bon partit el de dissabte.
«animo A LA AFICIÓN QUE vengen a animar l’equip que si ara aconseguim encadenar tres o quatre victòries encara podem estar un poc més amunt lluitant per algo tan bonic com una Promoció»
P. Quin missatge li envies a l’afició en aquesta segona part de la lliga?
R. L’afició de l’Olímpic és una afició que ha viscut anys molt bons del seu equip, jugant Play-offs, participant en la Copa del Rei… i aquest any no estem rendint segurament com tots esperàvem. Malgrat d’açò, des d’ací, els animo que els mesos que queden vengan a animar l’equip que si ara aconseguim encadenar tres o quatre victòries encara podem estar un poc més amunt lluitant per algo tan bonic com una Promoció.
P. Gràcies per atendre’ns i a gaudir del partidàs d’aquest dissabte.
R. Tinc moltes ganes de jugar aquest partit, tinc grans records a l’Atzeneta i els desitge que puguen fer eixe Play-off que tenen com a objectiu, però primer nosaltres que gaudim del partit, i salvar-nos quant abans, així poder il·lusionar-nos també amb entrar dalt..
