Segona temporada de Carlos Inglada (30/10/1998) en el CD Roda i torna a tindre un gran protagonisme en minuts de joc. El futbolista de Castelló, que es va formar en el Villarreal CF, i ha passat ja per diversos clubs de Preferent i Tercera (Avilés), afronta amb il·lusió aquesta temporada en el Roda on creu que el seu equip té plantilla per somiar ben alt. Conversem amb Carlos Inglada per conèixer més sobre la seva trajectòria i el seu objectiu en el futbol.
«El torneig Brunete va ser una experiència molt bonica, vaig jugar molts minuts i recordo que competirem davant jugadors de gran nivell com Carles Aleñá i Luca Zidane»
P. Quin és el teu primer record en el futbol?
R. Recorde que un amic del meu pare em va dir d’anar a jugar a un equip i llavors apuntar-me al futbol i anar a jugar només els diumenges al col·legi de La Magdalena, a Castelló.
P. I com era aquell xicotet Carlos Inglada que va començar a jugar a futbol?
R. Sempre he jugat enrere. Amb 6 anys vaig començar a destacar en el futbol 7 i em va començar a cridar el Villarreal CF, però el meu pare no em podia portar als entrenaments i va ser tres anys més tard quan ja vaig poder i ja vaig anar a la cantera d’aquest club.
P. Els jugadors que passen per la cantera del Villarreal solen guardar un bon record, els marca d’alguna manera per tot el que s’aprèn allà… Com ho recordes en el teu cas?
R. Només estuve tres anys perquè després en Infantil l’exigència ja era molt elevada. Recorde les lligues guanyades d’Aleví, la tercera posició que vam obtenir en el torneig de Brunete, i el fet d’estar de tant en tant viatjant per diferents països disputant tornejos.
P. ¡El torneig Brunete! Ese que tot xiquet al que li apassiona el futbol ha desitjat jugar…
R. El torneig Brunete va ser una experiència molt bonica, vaig jugar molts minuts i recordo que competirem davant jugadors de gran nivell com Carles Aleñá i Luca Zidane.
P. I com van ser els teus passos en el futbol fins arribar al CD Roda?
R. Estuve en el Futur de Castelló un parell d’anys, en el Rafalafena al costat de on he viscut, i en Cadets em va tornar a cridar el Villarreal. Després vaig anar al San Pedro per un tècnic que em coneixia, i allí vaig fer un bon any i vaig acabar jugant tots els partits en Preferent amb Raúl Tena (actual Segon Entrenador del Roda). Després d’això em va fitxar el Castelló de Divisió d’Honor Juvenil, on vam acabar descendint en l’última jornada. Llavors vaig fer la pretemporada en l’Almazora de Tercera Divisió, i em vaig anar al Sant Jordi per un jugador del San Pedro que ja se’n anava a jugar allí. Aquell any va ser força complicat per a mi perquè després dels primers 8 o 9 partits em vaig lesionar de pubàlgia, i vaig perdre aquella temporada. Després de recuperar-me vaig anar al Rafalafena, a l’Alcalà, jugant dcentral i de lateral dret, i allí vaig anotar tres gols amb un rendiment força bo. Mario Rosas em va cridar per anar a l’Avilés en Segona B, i estava bastant bé allí quan va arribar la pandèmia que va tallar la temporada.
«El Roda és l’únic equip que a casa ningú li ha marcat un gol, som l’equip que menys gols ha encaixat, que tot això té molt de mèrit»
P. I va sorgir venir al CD Roda?
R. Em va eixir l’oferta del Roda després d’oferir-me l’Avilés la renovació. Jo volia tornar a Castelló i el projecte del Roda és molt atractiu, per això vaig vindre. Estic molt agraït a l’Avilés perquè va ser una experiència molt bonica, i també era un bon projecte com s’ha demostrat que ha acabat ascendint a Segona RFEF. I estic encantat d’haver vingut al Roda, un club on es treballa com un equip pràcticament professional, amb el suport que dona el Villarreal.
P. Estàs jugant molt en el CD Roda aquesta temporada. Com et sents en el rol que tens en l’equip?
R. Vaig arribar l’any passat al Roda sense conèixer-me ningú i vaig ser una sorpresa per a la gent. Ho vaig acabar jugant tot al final, amb el playoff, i van decidir renovar-me. Aquesta temporada es va canviar d’entrenador, i després de les dues primeres jornades sense jugar ja he comptat amb tots els minuts. He participat de central, i ara que s’ha lesionat el lateral dret estic ocupant aquella posició també, i molt content la veritat. El Roda és l’únic equip que a casa ningú li ha marcat un gol, som l’equip que menys gols ha encaixat, que tot això té molt de mèrit.
P. És ferm candidat el CD Roda per lluitar per l’ascens? Us veieu així?
R. Des del club l’objectiu és fer Play-off, però des de la plantilla pensem que podem lluitar pel primer lloc. Hi ha rivals que ho posaran molt difícil com el Valencia Mestalla que té jugadors de gran qualitat, el Saguntino que és un camp on és molt difícil sumar… però estic convençut que estarem entre els primers tota la temporada. El que m’he adonat des que competisc en aquesta Tercera és que és molt difícil anar a qualsevol camp, no és com en Preferent on havia camps que sabies que era molt probable que guanyares, aquí cada partit es decideix per petits detalls on qui encerta guanya i petits errors et condemnen. Amb tot això, el Roda treballa molt bé i si continuem en aquesta línia estarem allí a dalt.
«Al 2022 li demanaré l’ascens amb el Roda a Segona RFEF o que em vingués aquella oportunitat de competir en una categoria superior, crec que tenim plantilla al Roda per a fer-ho»
P. Estem a punt d’arribar a fi d’any, què li demanes tu als Reis Mags aquesta Nadal en l’aspecte futbolístic? Què li demanes al 2022?
R. El continuar com fins ara, que les lesions em respecten, i per a això cal continuar treballant dur amb aquest entrenament que diuen invisible: descans, bona alimentació, un bon entrenament. I li demanaré l’ascens amb el Roda a Segona RFEF o que em vingués aquella oportunitat de competir en una categoria superior. Crec que tenim plantilla per poder lluitar per l’ascens, el Roda pot arribar lluny.
P. Comentaves allò de l’entrenament invisible, la bona alimentació, l’entrenament dur… et cuides molt en aqueix sentit?
R. La gent que em coneix sap que em caracteritze per entrenar molt, em cuide en aqueix sentit. Faig Crossfit i aqueix treball m’ajuda a enfortir-me. A més, cuido l’alimentació que és molt important, i després està aqueix treball de prevenció de lesions que també és molt necessari. El futbol t’ensenya amb els anys que qui no s’esforça no aconsegueix res. Altres poden tindre més qualitat però al final no arriben lluny, jo em sacrifico i treball molt per progressar en el futbol.
