El davanter de Moncada Àlex Cortell és un d’eixos «cracks» que gaudim a la Regional Preferent del qual fa falta explicar poques coses sobre la seva gran trajectòria en el futbol tan coneguda pels seguidors futbolers. Una promesa del Valencia CF que va arribar a debutar amb el primer equip, ex del Olímpic, Sabadell, Alcoyano, Socuéllamos, Atlético Levante, Saguntino, Toledo, Soneja, Gandia… Ara ell és un dels referents de l’Atlétic Moncadense que dirigeix Edu Serna, un equip que ha aconseguit arribar als quarts de final de La Nostra Copa, i que lluita en el final de la lliga per mantenir-se a la Preferent després del seu ascens l’estiu passat de 2021. Àlex Cortell respon al nostre qüestionari de #Els10penaltisdeGolsmedia.
«el partit que més il·lusió em feia era el que jugàvem al carrer amb els xiquets del barri, allà es gaudia i molt»
1- El meu primer record en el futbol…
Jo vaig començar amb 8 anyets i la veritat és que va ser una bogeria des de ben xicotet el donar patades al baló. Ja fos al pati, al carrer, a la meua casa… des que vaig començar a jugar tots els dissabtes, quan acabàvem el partit, després a la vesprada el encontre que més il·lusió em feia era el que jugàvem al carrer amb els xiquets del barri, allà es gaudia i molt. És una llàstima que hui en dia això no es veja tant amb els xiquets d’ara.
2- Jo volia ser com…
Si et soc sincer des de ben xicotet mai he intentat imitar cap jugador, ni assemblar-me, però sí que és veritat que el jugador que em transmetia alguna cosa diferent quan anava a Mestalla amb el meu pare era el Piojo López. Per a mi de la meua infància ell era el meu favorit sense cap dubte.
3- A més de futbolista sóc…
He tingut la sort de dedicar-me al futbol professionalment i viure d’això des dels 16 anys que vaig firmar el meu primer contracte, i ara ja amb 31 doncs cal buscar alternatives ja que això vulga o no un dia s’acabarà. Per això vull formar-me com a entrenador o director esportiu encara que el que més m’agradaria seria formar part d’alguna empresa de representació i veure jugadors per fer-los informes. Després fora del camp de futbol doncs sóc igual la veritat, un xic humil, un xic normal diria i, competitiu en general i molt amic dels meus amics.
4- Pel·lícula, sèrie o llibre que no us podeu perdre…
De llegir no sóc gaire la veritat, sóc més de pel·lícules. La meua preferida sense dubte és Gladiador, el paper de Rusell Crow en aquesta pel·lícula demostra els valors que un home lleial i fidel ha de tindre, i per això és i serà sempre la meua preferida. Després hi ha dues pel·lícules que m’encanten també: Pearl Harbor i el Patriota. Aquestes tres pel·lícules em passaria veient-les tot el dia. Després sèries per a mi com la de Peaky Blinders no he vist cap.
5- Sóc una màquina… (en un altre esport, a la cuina, alguna cosa que destaques de la teua forma de ser)
Mai m’he considerat ser una màquina en res més bé un 7, sempre correcte en altres esports ni molt bo ni molt dolent (somriu). Després amb el grup doncs vulgues o no l’experiència et fa veure les coses d’una manera diferent als més joves. Fa poc tenia jo 20 anys i els meus companys 30 o més, i ara soc jo qui els té, però bé sent sincer sempre he estat una persona que havent sigut més jove o ara més gran sempre he intentat ajudar i posar-me en la pell de la persona que tinc al costat ja siga al vestuari o en la vida en si. En el tema de la cuina em defenc bé, he viscut diversos anys fora i bé amb 18 me’n vaig a Bèlgica i per collons havia de cuinar-me així que no em moriria de fam (somriu). I ja alguna cosa que destaque en la meua vida doncs que sóc una persona molt lleial, com en la vida tothom té decepcions i en el futbol encara més. Per tot això he après a no fer el que no vull que em facen, per això en la meua vida en general sé que sóc un xic que aquesta virtut la tindré sempre present i no la perdré mai.
«Hem passat molt aquest any, i encara ens queda, però quan guanyem la tanda de penals a la Copa l’abraçada amb el míster i Sergio va ser brutal,!! ens ho mereixíem!!»
6- Al vestuari de l’equip sempre sona la cançó de…
Buf al vestuari em toca a mi perquè l’altaveu és meu (somriu) i bé poso una llista de reproducció de House, Flamenc i Reguetón, i que vagen passant. Després això sí sempre que guanyem Ernesto em fa treure-ho i posa una sesioncita de techno de les seues.
7- Un partit inoblidable per a mi va ser…
Això és una difícil elecció, però de la meua etapa als meus últims 5 anys va ser l’eliminatòria del passat cap de setmana a la Copa. Hem passat molt aquest any, i encara ens queda, però quan guanyem la tanda l’abraçada amb el míster i Sergio que estàvem darrere de tot veient la tanda va ser brutal,¡! ens ho mereixíem!! Però crec que si hi ha un que té alguna cosa diferent va ser el debut amb el primer equip del Valencia CF, això va ser una sensació única.
8- Un rival al qual tinc ganes d’enfrontar-me és…
Jo tinc ganes d’enfrontar-me a tots, tinc coneguts a quasi tots els equips i sempre ha estat bonic competir contra ells. Ara estem en una situació que cal tenir-li ganes a tots, estem en una bona dinàmica i creu-me que no estem descendits, aquest equip té molt a dir encara i queden molts punts.
«som un tots: tant afició com equip, i tenim clar que ací no es rendeix ningú»
9- El millor consell que m’han donat en el futbol…
El millor consell que m’han donat sense cap dubte m’ho van donar els meus pares. Els començaments són durs i més al nivell que he arribat a estar. Sempre m’han aconsellat que «DISFRUTE», la vida d’un futbolista és molt curta siga en la categoria que siga i jo he tingut moments que no gaudia i es passa mal. Per tot això crec que a tot xiquet o xiqueta que comença a jugar li aconsellaria això: que gaudisca que és molt bonic aquest món.
10- Estem en la recta final de la temporada. ¿Un missatge per a la teua afició i el teu equip per afrontar aquest final de Lliga?
Doncs si així és, la recta final, però queden molts punts i com diu el dit fins al rabo tot és bou i anem a lluitar a mort fins al final, com ens diu Edu. A l’afició i al meu equip no puc dir-los res, som un tots: tant afició com equip, i tenim clar que ací no es rendeix ningú. Nosaltres serem un club humil però tenim persones i jugadors al club que valen molt, i sé que estan convençuts que podem treure això.
