El Atlètic Moncadense afronta els últims quatre partits de la lliga amb la il·lusió de lograr els punts necessaris per a la permanència en la Regional Preferent, un any després del seu ascens des de Primera Regional. L’equip de Edu Serna li queda visitar a Patacona i Vilamarxant, i rebre al seu camp a Torre Levante i Alboraya UD, i arriba carregat de moral després de lograr eliminar al poderós CD Buñol en La Nostra Copa i classificar-se per a les semifinals del torneig copero.
Golsmedia ha conversat amb Alberto Pastor i Víctor Serrano «Serra», dos jugadors molt protagonistes en l’equip, els únics que han superat els 2.000 minuts de joc en aquesta temporada 2021/22 amb l’equip. Ells ens transmeten les sensacions que tenen després de lograr la gesta de aconseguir les semifinals de La Nostra Copa, i com afronten el final de lliga amb l’objectiu de la permanència?
Alberto Pastor: “L’Atlètic Moncandense és més que el club on jugo, és com una família per a mi”
Alberto Pastor té 22 anys. El futbolista valencià aporta màxima entrega, treball, i lideratge en un club on va debutar en categoria amateur i amb el qual somia lograr la consolidació en la Preferent.
P. Com ha estat la teua trajectòria en el futbol?
R. He jugat des de xicotet a futbol sala al meu col·legi fins a aleví. Una vegada al canvi a infantil vaig decidir passar-me a futbol 11, i he estat tota l’etapa de futbol 11 al Don Bosco. Després del meu últim any de juvenil em vaig venir ja a l’Atlètic Moncadense on he jugat tota la meua etapa d’amateur, a excepció de la temporada passada que no vaig jugar a futbol.
“La clau és mantenir el nivell de partits com el de Buñol i seguir com una pinya, tots a una”
P. Què suposa per a tu l’Atlètic Moncandense? Com et trobes al club?
R. La veritat que per a mi l’Atlètic Moncandense és més que el club on jugo, és com una família per a mi. He tingut la sort de formar part del club des de fa ja diversos anys i des del primer minut se m’ha tractat d’una manera increïble i l’ambient ha estat sempre súper positiu. A més aquest any el grup amb el qual tinc la sort de compartir vestuari és espectacular, és el que més estic valorant d’aquesta temporada, tant companys com cos tècnic.
P. Junt amb Víctor Serrano sou els dos jugadors que ja supereu els 2.000 minuts de joc. Em conten de tu que ets molt treballador, que no donas un baló per perdut… Com et veus en el joc de l’equip? Què et demana el míster que aportes?
R. La veritat que tinc uns companys d’un nivell espectacular que tenen gran qualitat, per això el que puc aportar jo dins del camp és entrega, lluita i intentar donar el màxim cada partit per a estar al nivell de l’equip, aportar el meu gra de sorra. I això és el que em demana el míster, que llutge, pele i treballem i ens deixem tots la vida al camp, ¡anar a ganivet!
P. Quatre partits per al final i esteu lluitant per salvar-vos, què té l’Atlètic Moncandense per a lograr la permanència? Quina ha de ser la vostra punta forta?
R. Veient l’equip que tenim em costa creure que estiguem allà baix perquè hi ha un nivell de plantilla i cos tècnic bestial. En esta situació crec que si continuem la línia dels últims partits de ser un equip seriós, compacte que treballa i lluita durant els 90 minuts estic segur que ens salvarem. La clau és mantenir el nivell de partits com el de Buñol i seguir com una pinya, tots a una.
P. Un missatge a l’equip, a l’afició al futbol de Moncada perquè us supporte en este final…
R. Simplement dir que tinc plena confiança en tots i cadascun dels meus companys i entrenadors, i que estic segur que junts aconseguirem l’objectiu de la permanència i intentarem seguir al mateix nivell en Copa. Estic segur que cadascun de nosaltres donarà el màxim per aconseguir-ho i deixar-se la pell en l’intent.
Serra: “Estic agraït a tots els meus companys per estar fent-me passar un any increïble que esperem acabe de la millor forma possible”
Víctor Serrano Ruiz “Serra”, té 25 anys acabats de complir (el passat 18 d’abril). El jugador d’Albuixech aporta talent, màgia en les seues botes,
P. Com ha estat la teua trajectòria en el futbol?
R. Em vaig començar els meus primers passos en el món del futbol ací al meu poble, l’Albuixech CF, on vaig jugar fins a Benjamins quan vaig marxar a l’Alboraya UD, on vaig passar els meus següents 10 anys fins a acabar en Juvenil. Vaig tenir la sort de jugar en les màximes categories: Infantil i Cadet Autonòmic i Juvenil Lliga Nacional i Divisió d’Honor. Ja en categoria Amateur, els meus primers 4 anys els vaig jugar ací al meu poble, en Preferent les 4 temporades. Després vaig firmar a Soneja, en Preferent amb un equip per a pujar a Tercera, ple de jugadors amb gran nom i amb experiència en Segona i Segona B… L’any següent, per tema laboral, vaig tornar a Albuixech, en Preferent també, fins a aquest any, on vaig firmar ací pel Moncadense.
P. Què suposa per a tu l’Atlètic Moncandense? Com et trobes al club?
R. L’Atlètic Moncandense per a mi suposa, et diria, que família. Després de tot el que ens ha passat durant tota la temporada (lesions, baixes, sancions llargues…), estem demostrant, sobretot en aquest últim tram, que si hi ha bon ambient al vestuari i anem tots a una sent una pinya, podem guanyar a qualsevol equip. Per això et dic això de família, crec que és el que hem aconseguit formar aquest any, encara amb tot el que hem passat i els últims resultats així ho demostren. I això és molt difícil. Respecte a com em trobe jo personalment al club, em trobe molt bé, molt a gust. M’han donat sempre la confiança que necessitava, m’han ajudat sempre quan les coses a millor no em sortien tan bé… El cos tècnic, sens dubte, pot ser amb el qual més a gust he estat en tots aquests anys jugant a futbol. I els companys bé… un 10 com a futbolistes i sobretot com a persones. I el futbol al final el que et deixa és això, amics per a tota la vida. Així que agraït a tots ells per estar fent-me passar un any increïble que esperem acabe de la millor manera possible.
“Estic segur que ho vam a aconseguir perquè aquesta família se’l mereix, i a l’afició, ara us necessitem més que mai”
R. Espere que puguen ser tots els minuts restants també (somriu). Bé, depèn del partit que haguem de jugar, el rival que tinguem davant, el míster em demana unes coses o altres. Però el que sempre em demana, i no pot faltar, ni en mí ni en cap dels meus companys, és la intensitat i córrer. Sense això, amb ell ho tens difícil (somriu). Bé, crec que estic fent una temporada regular, encara que sí que és veritat que vaig tindre un baixó un temps. En definitiva estic fent bona temporada, encara que sempre es pot donar més. Cada any tracte de superar-me a mi mateix, encara que crec que aquesta no està sent la meua millor temporada des que sóc amateur.
P. Quatre partits per al final i esteu lluitant per salvar-vos, què té l’Atlètic Moncandense per a lograr la permanència? Quina ha de ser la vostra punta forta?
R. Veient el nostre equip, jugador per jugador, no tenim un equip per a estar on estem, jo crec que per a no patir ens dona de sobres. Ara bé, la temporada ha transcorregut així i és amb el que ens hem trobat ara al final de temporada. Pense que la nostra punta forta ha de ser, com està sent últimament, el fet d’anar tots a una, ajudar i córrer pel company quan ho necessite… i sobretot, com diu Edu, estar sempre més intensos que el rival, “amb el ganivet a la boca”, això sí, sense cometre errors nosaltres mateixos que ens han penalitzat bastant.
P. Un missatge a l’equip, a l’afició al futbol de Moncada perquè us supporte en este final…
R. A l’equip donar les gràcies per l’any que m’estan fent passar, i que només queda la recta final, hem de confiar en nosaltres mateixos i en el company. I res, que estic segur que ho vam a aconseguir perquè aquesta família se’l mereix. I a l’afició, estem en el darrer mes, mes i poc de competició i que els necessitem més que mai, sobretot en els partits a casa i estic segur que no ens fallaran!
