Aquesta temporada el CF Gandia volia ascendir i fer-ho recuperant la seua essència. Des del club s’estava fent un esforç per fer una plantilla molt competitiva, es buscava tornar a il·lusionar tota una ciutat tradicionalment futbolera que en les últimes dècades havia perdut aquella xispeta de passió per este esport. Entre els heroes de l’ascens assolit este dissabte a Quart de Poblet hi havia molts jugadors de La Safor, alguns d’ells havien viscut de menuts les tardes mítiques de Segona B al Guillermo Olagüe, altres més joves havien crescut escoltant eixes llegendes i volien viure algo similar.
És el cas de Pere Marco, de Gandia, que va donar les seues primeres patades a un baló en el PreBenjamí del club. Ell semblava marcat per una vareta màgica este any, aquell gol davant el Tavernes li va donar la classificació matemàtica a l’equip per al Play-off. Un altre gol seu serà sempre recordat per la seua afició, per tota la plantilla i família que formen part de l’entitat blanquiazul, i per descomptat, aquest gol sempre estarà en el record de l’alt i prim atacante que no parava de somriure este dissabte mentre tots els demanaven una foto, o donar-li una abraçada d’agraïment.
«Es tracta de treballar, treballar, anar al gimnàs, anar a l’entrenament sempre amb un somriure. I el treball i treball a vegades tenen la seua recompensa»
Golsmedia conversava amb ell:
P. Ens has acostumat a marcar gols molt importants per al teu club…
R. Això és algo dolent (somriu irònicament), escalfant ja em deia ¿On ho celebro hui? No tinc paraules per descriure el que em passa en el futbol, és algo únic.
P. Què se li demana en la carta als Reis perquè et regalen això en el futbol que costa tant?
R. Es tracta de treballar, treballar, anar al gimnàs, anar a l’entrenament sempre amb un somriure. I el treball i treball a vegades tenen la seua recompensa.
P. Recordes la jugada del gol?
R. Es veu que hi ha un rebuig. Mallol la dona cap arrere, li cau a Gorxa i em veig sol, i pense imagina’t que la marque, i cap a dins.
P. Vam parlar després del teu gol davant el Tavernes que introduïa l’equip en el Play-off i ens descrivies que al marcar se t’havia passat tota la teua trajectòria esportiva per la ment. ¿En este gol què pensares?
R. Ara res, no sabia què fer. He anat a la banda i ja està, no estic acostumat a estes coses.
«Esta felicitat me la dedique a la meua mare, ella estava amb els ulls que semblava que se li havia mort algú, i li deia ¡però mama!»
P. En Golsmedia hem visitat l’escola del CF Gandía, que prompte oferirem un video reportatge sobre ella. Allí et vam observar entrenar al teu PreBenjamí, a eixos xiquets que com tu comencen en el futbol en este club. ¿Eres un referent per a tots ells no?
R. Pues sí, ja es pot veure que tots els nens em demanen que ens fem una foto, que els firme les seues coses. La meua mare m’ha dit: «Estàs seguint els passos de Marcos Estruch»… i jo imagina’t, que em comparen amb ell ja és algo increïble, un orgull, no tinc paraules.
P. Este és un moment màgic del futbol, d’enorme felicitat per a tu. ¿A qui se la dediques?
R. La meua mare, ella estava amb els ulls que semblava que se li havia mort algú, i li deia ¡però mama! Ha pegat un bote, ha tirat els aplaudidors de plàstic, quasi perd el mòbil….
