Un ascens com a cirereta a una temporada de rècords, un pujar de categoria per recuperar la perduda l’any anterior, un retorn a Tercera per estar més a prop de jugar un Play-off cap a Segona B (ara Segona RFEF) com aconseguí el seu pare Manuel Carlos Quesada. En això meditava Carlos (Crevillent, 3 de maig de 1985) dies abans de la tornada de la semifinal de la Promoció davant del Ribarroja CF.
El futbolista del Crevillente Deportivo vol aquest ascens amb l’equip del seu poble per gaudir d’un nou èxit en la seva carrera esportiva, i aquest tindria un sabor especial per aconseguir-lo a casa seva. Li vam preguntar com s’afronta un partit tan important i per les sensacions de l’equip davant el encontre d’aquest diumenge a l’Enrique Miralles.
«Ells saben que guanyant poden passar i nosaltres anirem amb la mentalitat de guanyar el partit, no podem titubejar en aquest objectiu perquè ens enfrontarem a un bon equip»
P. En el partit d’anada vau guanyar 0-1 al Ribarroja, quina lectura fas d’aquell resultat?
R. Va ser un partit on els dos vam posar el nostre futbol damunt del césped, un partit molt complet on el Crevillente va demostrar el seu potencial. El resultat va ser bo en un partit igualat i ara estem centrats en la tornada.
P. Què et va semblar el Ribarroja i què esperes del teu rival aquest diumenge?
R. Ens ho jugarem a casa nostra. Ells saben que guanyant poden passar i nosaltres anirem amb la mentalitat de guanyar el partit, no podem titubejar en aquest objectiu perquè ens enfrontarem a un bon equip. El Ribarroja és un bon equip tàcticament, arrisquen el just, a pilota aturada són forts, i una semifinal es pot decidir en qualsevol jugada. Nosaltres anirem al 200 per cent per passar a la final.
P. ¡Temporadón del Crevillente Deportivo que va començar aconseguint rècords en la categoria!
R. El aconseguir aquest rècord de 16 victòries seguides ha estat molt important a nivell individual i col·lectiu. Ara valorem més el que vam aconseguir, el difícil que és aconseguir una victòria, costa suor, sang i llàgrimes, i vam sumar 15 seguides, increïble. A nivell personal va ser una gran satisfacció quedar primer amb el Crevillente que mai ho havia fet i a la meva edat de 37 anys. El futbol mai saps amb què et premiarà pel teu esforç.
P. Darrere d’aquesta gran ratxa de victòries i de la gran temporada del Crevillente, quins punts forts hi ha per aconseguir-ho?
R. El primer una plantilla on tots som bons companys, cadascun sap quan juga o quan no el seu paper, quan ha d’esperar, i tot el que ha de aportar. Quan un entra deu minuts al camp, com si és un veterà o un juvenil, ha de donar-ho tot pel equip. Aquesta unió amb el cos tècnic per a les bones i males tirar cap endavant és molt important. I òbviament hi ha molt bons jugadors, molts amb experiència d’anys en Tercera, fins i tot Segona B, i altres són joves que estan començant i compten amb una enorme il·lusió per créixer.
«Quan tens una edat com la meva cada partit, cada moment, ho gaudeixes molt al present»
P. Què ha suposat per a tu i per a l’equip ser Campió de lliga?
R. Quan et poses a pensar, doncs vaig començar a jugar amb 18 o 19 anys en el futbol amateur, vaig jugar en Segona B i Tercera, van ser molts anys vivint fora, vaig aconseguir ascensos com el del Guadalajara, però només he estat Campió de lliga amb l’Atlético Baleares i després a les primeres ens van eliminar en el Play-off. És complicadíssim ser Campió, ho parlava l’altre dia amb Gomis. Ara si no puges a Tercera tot això no haurà valgut per a res, però l’afició ja se’n durà gaudint d’una Promoció. Quan tens una edat com la meva cada partit, cada moment, ho gaudeixes molt al present.
P. Guadalajara i Atlético Saguntino, dos dels teus “ex” han ascès a Segona RFEF les últimes setmanes, pot ser el Crevillente el pròxim?
R. He jugat en l’Elche B, en Guadalajara, Burgos, Reus, a Itàlia, Jaén, Balears… fa 4 anys vaig baixar de categoria per jugar a Tercera amb el Crevillente, i si en eixe moment penses en el que suposa baixar. He estat en molts clubs, amb molt bon nivell en molts d’ells, però la directiva del Crevillente està realitzant un gran treball. La directiva anterior ho va fer molt bé i l’actual de categoria. Molts jugadors volen venir ací pel seu gran treball, no falta de res, són seriosos en tots els sentits, són ells i l’afició d’una altra categoria superior. Quan vam baixar de Tercera, quan es va enfonsar el vaixell doncs allí hem estat els veterans per tornar la il·lusió a l’equip. Una de les meves il·lusions quan vaig arribar al club era poder jugar una Promoció a Segona B, com ho va fer el meu pare en els seus últims anys de jugador, i jo vull intentar fer el mateix mentre em deixen i pugui renovar, tinc 37 anys però molta il·lusió. (El seu pare Manuel Carlos Quesada va jugar en l’Elche, una temporada a Primera, i en el Xerez, Albacete, Torrevieja, i Crevillente on va disputar una Promoció).
P. Ahí està Manu Herrera amb 41 anys que ha realitzat una enorme temporada amb l’Intercity i han aconseguit l’ascens a Primera RFEF…
R. Mai se sap, el que fa a l’edat no és tan important, mentre el físic t’acompanye. Quan els jugadors es retiren és perquè ja has perdut la il·lusió per jugar, jo potser no tinga la il·lusió dels 17 anys però sí la dels 25. El meu pare va jugar aquell Play-off a Segona B i a mi m’agradaria viure-ho també, i ara pujar seria donar un primer pas.
P. Com s’afronta una setmana com aquesta on el diumenge et jugues tota una temporada?
R. Avui casualment ens van passar una foto amb tots els equips de la Promoció amb les dades d’edat mitjana, i el nostre era el més veterà amb 30,7 anys, seguit pel Castellonense. Ací hi ha una barreja molt bona entre veterans que aporten eixa experiència, a llegir les fases de l’encontre, a saber parar els partits, i els joves que donen eixa xispa, eixa il·lusió o velocitat. Els play-offs són molt igualats, aquests partits es decideixen per detalls i una pilota aturada, un penal, una falta de concentració pot ser decisiva i hem d’anar al cent per cent a aquest partit. La victòria davant del Ribarroja en l’anada va ser un bon resultat però no ho vam celebrar ni de bon tros, anem amb els peus a terra perquè no hem fet absolutament encara res, i conscienciats que serà dur passar a la final.
P. Un missatge a l’afició de cara a aquesta “final” per assolir l’últim pas per a l’ascens?
R. Que vengen a animar al camp. Ells han vingut durant tot l’any, ens donen ales des de la grada. Per a la gent gran el poder viure aquest tipus de partits i el seu suport és un plus, ens dóna molta força. Els animo a tots els aficionats de Crevillente a que vengen al camp, com ja ho estan fent durant tot l’any, l’afició i l’ambient ací són d’una altra categoria.
