Minut 87 del darrer partit disputat per la UD Alzira, 1-1 al marcador al camp del Mancha Real. Salen ràpid buscant una opció d’atac, Carlos Pérez alça el cap i envia una passada llarga amb precisió de cirurgià perquè Agustín Coscía controle la pilota i corra amb ella fins definir amb calma i encert anotant un dels gols més importants de la temporada per als alcireños. Eixe gol, eixe 1-2 trencava una ratxa negativa de 6 partits sense guanyar, ha suposat llevar-se eixe pes de damunt, i arribar a la recta final de la lliga alliberats i il·lusionats amb finalitzar el campionat mirant més cap amunt que cap avall.
En Golsmedia ens hem volgut fixar en el davanter argentí format en el Rosario Central, un «canalla» de cor (així se’ls diu als seus aficionats) i en l’àrea rival on sempre té el gol al cap. En la següent conversa descobrim els seus orígens, el moment en què va decidir saltat «el charco» cap al futbol europeu (al Zamora CF), ens transmet com l’ha rebut un vestuari de la UD Alzira on està aportant gols i «mate» als seus companys. ¡Ah! I li preguntarem si després d’eixe gol seu al Mancha Real ens permet somiar amb veure l’equip del Luis Suñer Picó participant en la Promoció d’ascens que es disputarà en uns mesos en terres alacantines.
«mamé això del Rosario Central, el de ser molt temperamental. Em vaig criar amb Directors Tècnics com EL Kily, m’agrada viure el futbol amb intensitat i al comptar amb aquests mestres això t’ho transmeten»
P. Gràcies per atendre’ns Agustín, sent de Rosario i després d’haver crescut futbolísticament en Rosario Central et debo preguntar per dos jugadors que van arribar d’allí al Valencia CF, i que van deixar molta empremta ací en el futbol valencià: Mario Alberto Kempes i Kily González. Què han suposat per a tu?
R. Kempes és de Córdoba, no de Rosario, però és el segon màxim golejador de la història del club, jo no vaig tindre l’oportunitat de veure’l jugar per la meva edat, però li tinc un carinyo especial per el que significà per al club. A Kily González el vaig tindre de Director Tècnic en Rosario Central i m’ajudà molt, li estic molt agraït per això.
P. Com ha estat la teua evolució com a jugador? Sempre vas jugar a dalt de davanter?
R. Des de que tinc ús de raó sempre he jugat de davanter, l’únic que m’ha importat sempre des de xicotet, l’únic en el que he pensat és en fer gols estant en la posició més avançada. Mai vaig canviar de posició.
P. I com era Agus Coscia llavors? Eres molt futbolero?
R. Anava a l’estadi a veure jugar a Rosario Central, m’identificava molt amb el club i vaig viure un somni, el de poder créixer en ell fins a jugar en el primer equip.
P. Kempes, Kily… van ser jugadors de molt caràcter. Tu també o ets més tranquil?
R. La veritat és que mamé això del Rosario Central, el de ser molt temperamental. Em vaig criar amb Directors Tècnics com el Kily, m’agrada viure el futbol amb intensitat i al comptar amb aquests mestres això t’ho transmeten.
P. Com va ser la decisió d’arribar al futbol europeu?
R. Va ser en 2020, quan la pandèmia. Estava jugant en Almagro quan va esclatar la pandèmia i tot el futbol es va aturar. A Europa el temps d’espera va finalitzar abans, crec que a juliol i agost ja es tornava a jugar per acabar la temporada, en canvi a Argentina tot es va quedar parat més temps, i aleshores va sorgir la possibilitat de signar pel Zamora CF.
P. I com va ser? Llegeixent per les xarxes socials comentaris quan vas arribar a l’Alzira crec que vas deixar bones sensacions…
R. Vàrem fer una bona campanya en Zamora, el primer semestre l’equip estava molt consolidat i jo vaig arribar a mitat temporada, i ens vam poder classificar per la segona fase on vaig jugar tots els partits. Vam poder fer el play-off d’ascens on ja vam perdre davant el Badajoz. Aquesta va ser una campanya històrica per un club que venia d’ascendir un any abans, de diversos anys lluitant per la zona baixa, i lluitar per pujar a Segona Divisió va ser algo que la gent ens va reconèixer molt.
«Crec que ha estat una gran decisió arribar a Alzira, em sent còmode en l’equip, em van rebre molt bé, d’una forma espectacular el grup. Ara espere aportar més a l’equip per poder sumar més victòries»
P. I com va ser la teva arribada a l’Alzira?
R. Estava a Zamora i em va trucar el entrenador Dani Ponz per vindre i sumar-me a l’equip. Em vaig entusiasmar quan em va explicar el projecte, i vaig arribar amb la intenció d’aportar el millor i em vaig integrar ràpidament. Crec que ha estat una gran decisió arribar ací, em sent còmode en l’equip, em van rebre molt bé, d’una forma espectacular el grup. Ara espere aportar més a l’equip per poder sumar més victòries.
P. ¡Què important va ser la victòria del passat cap de setmana no?! Què ha suposat per a l’equip?
R. Veníem de tres partits seguits empatant, amb un encontre davant el Real Murcia quasi guanyat que a última hora amb un penalti en contra, que per a mi va ser inexistent, doncs se’ns va escapar eixa victòria. Vam anar a Melilla i vam aconseguir empatar en un camp molt difícil, on pocs guanyen, i davant l’Águilas vam ser superiors, vam tindre més «chances» de fer gol i almenys vam acabar empatant a base de treball i esforç. Al Mancha Real volíem donar un pas endavant i ho vam aconseguir.
📹 En el segundo, @tomas_ingles11 cede el cuero a @perez8carlos que hace una de las suyas: levanta la cabeza, mira y la pone ahí, en el sitio, a los dominios de @AgustinCoscia, que bate con éxito -y con la derecha- al meta local. LOCURA.
📺 Web Directo pic.twitter.com/L2ZwEk8aR5
— UD Alzira (@UDAlzira) March 15, 2022
P. Què se sent quan un marca un gol que sap que és tan important per al seu equip?
R. És molt difícil descriure les sensacions que tens quan fas un gol, és molt difícil poder explicar-ho com és. Els davanters vivim molt del gol, de poder convertir, i eixa sensació quan ho aconsegueixes és molt bonica. Nosaltres estàvem buscant el gol, no podíem concretar, però al final ho vam aconseguir.
P. A qui li dediques gols com aquest?
R. Sincerament, al ser davanter tots em demanen que els dedique gols (somriu), però sóc creient i sento que Déu està amb mi, que cada vegada que marco un gol s’ha d’agrair-li a ell.
P. Ens hem assabentat que a més de gols has aportat a l’equip el «mate». Qui s’ha sumat a prendre’l en els viatges? Crec que el teu company d’atac Chema és un dels que has convençut amb això…
R. Si (riures). Tinc una molt bona relació amb Chema i més companys com Unai, Lado, que han vist que prenia mate i s’han interessat per això. Al ser l’únic argentí de l’equip no tenia amb qui compartir-ho, i se l’he inculcat, i cada vegada són més els que s’animen. Marc, el segon entrenador, també em va preguntar sobre el maté, i li estic ensenyant el procés per preparar-lo, i ja s’ha interioritzat en els viatges de l’equip. El mate és una beguda per compartir i estic molt content de poder compartir-ho amb els meus companys.
«veient el nivell que està demostrant el grup en cada partit, en la meva consideració estem donant la talla, la lluita en cada camp, i lluitarem per jugar el Play-off»
P. Ens comentas que t’agrada prendre mate en els viatges, ¿ets de supersticions en els viatges o abans dels partits? ¿Si marques gol reps rutines?
R. No, tracte de viure el dia del partit amb normalitat, tranquil, i el mate solc prendre’l tots els dies, és la meva rutina.
P. La UD Alzira està tota la temporada en zona de Promoció o molt a prop d’ella. Falten 9 partits per al final del campionat, i esteu a dos punts de la Promoció. Ens podem il·lusionar amb veure l’Alzira disputant eixe play-off final per l’ascens?
R. En principi, l’objectiu del club era mantenir la categoria, però pels jugadors que té el plantell, veient el nivell que està demostrant el grup en cada partit, en la meva consideració estem donant la talla, la lluita en cada camp, i tractarem de lluitar pel Play-off. Quan es van aconseguint els objectius un jugador s’il·lusiona i sempre vol anar a per més, i l’illa que tenim és poder estar en eixa Promoció. Este no era l’objectiu inicial, per arribar a això primer hem de conseguir un parell de victòries més, i després veure fins on podem arribar.
P. I per aconseguir eixe gran somni és molt important sentir el suport dels aficionats al Suñer, no?
R. Al Suñer la gent que va sempre ens recolza, i l’únic que li demanem a l’equip és que ho continuen fent, que nosaltres donarem fins l’últim esforç per arribar el més lluny possible. Ells ens ajuden molt i amb ells podem ser millors que els rivals.
P. Per últim, este 19 de març a Espanya se celebra el Dia del Pare, ¿el teu pare t’ha ajudat molt per a complir el somni de ser futbolista?
R. A Argentina el Dia del Pare no és igual que ací, no és este dissabte, que no ho festejaré per això, però sí que el meu pare m’ha acompanyat sempre que ho he necessitat. Els meus pares, el meu pare i la meua mare m’han ajudat en el futbol i en la vida, sempre els estaré agraït per això. Ells estan a Argentina, els estime per tot el que m’han acompanyat en la meua vida, no puc tindre millors pares que ells.