«Papà, jo vull ser futbolista». Aquesta frase se la va dir absolutament convençut Álvaro Gómez de xiquet als seus pares en un d’aquells partits que ell gaudia en l’estadi Helmántico. Allí veia a la seva UD Salamanca competir en l’elit amb els Quique Martín, Munteanu, Silvani… i companyia. En esta entitat que poc després va desaparèixer per problemes econòmics, va començar a enamorar-se del futbol l’extrem que ara ha tornat a la UD Alzira aquest estiu després de brillar en el Palència Cristo Atlético de la Segona Federació. El seu somni sempre va ser el de ser futbolista, i per això tot sacrifici, que els va haver, va valer la pena, assegura.
El 19 d’agost de 2016 en Golsmedia informàvem de l’arribada a l’Alzira que competia llavors en Tercera d’un jove Álvaro procedent del Valencia CF. Després de Carlos Ferrando i El Habibe arribava aquest prometedor futbolista que va acabar sent molt important per a Dani Ponz, en aquella temporada on en el Play-off es va creuar en el camí la Peña Deportiva balear. Molts en el Luis Suñer Picó recorden a Álvaro Gómez, a aquest migcampista ofensiu, mediapunta, amb gol, hàbil amb les dues cames, dels que dona aquell últim passe definitiu, un «8» pur. En el personal, qui ha compartit vestuari comenta d’ell que és gent bona, un poc despistat, extrovertit. Anem a conèixer una miqueta més al primer heroi de la temporada 2022/23 de la UD Alzira ¡ell marcà el gol definitiu davant el CD Alcoyano que els va donar la Copa Federació autonòmica!
“Recorde veure el Helmántico ple i jo dir-li al meu pare que jo volia estar allí, que jo volia ser jugador de futbol”
P. Com ha sigut el teu tornada a la UD Alzira? Com t’han acollit altre vegada?
R. La veritat és que és un club molt humil, segueix igual que quan jo el vaig deixar, i m’han acollit genial. Ells m’han acollit molt bé i jo venia amb moltes ganes, i quan les dues parts volen treballar juntes amb tanta il·lusió doncs tot va molt millor.
P. En l’anunci de la teua fitxatge comentaves que tornaves al lloc on més feliç havies sigut com a jugador en la teua etapa amateur. Com recordes la teua primera vegada de blaugrana?
R. Va ser de tota la meua etapa amateur la més feliç a nivell col·lectiu i grupal. Recorde que aquella va ser una temporada dura al principi, jo arribava del futbol juvenil a l’amateur i el míster em pressionava molt. Després el grup humà que vam formar va ser increïble i això es nota en el camp, i jo em vaig sentir molt bé en l’equip.
P. D’aquell vestuari de l’Alzira, quins amics més forts et vas emportar?
R. Amb els que quasi vivia junts eren amb Kike Torrent i Luis García, encara mantinc molt bona relació amb ells, de fet Kike fa poc es va casar i vaig estar present en el casament. Ells són d’eixos amics que fas i saps que estaran presents sempre en la teua vida. I Luis García ara està a prop en el Torrent, que els tres estem altra vegada junts.
P. Una pregunta que ens agrada molt fer per conèixer-vos un poc més als jugadors. Quin és el teu primer record relacionat amb el futbol?
R. Anar amb el meu pare i la meua mare al Helmántico a veure a Quique Martin i companyia en Segona Divisió. Recorde veure el camp ple i jo dir-li al meu pare que jo volia estar allí, que jo volia ser jugador de futbol.
“Els meus pares em van intentar fer del Madrid però ja quan vaig començar a tenir racionalitat m’agradava molt el Valencia CF, i em vaig començar a fixar molt en Vicente”
P. Quin ídol tenies?
R. Els meus pares em van intentar fer del Madrid (somriu) però ja quan vaig començar a tenir racionalitat m’agradava molt el Valencia CF, i em vaig començar a fixar molt en Vicente Rodríguez.
P. Eres d’un perfil de jugador com ho era Vicente?
R. Ell era més encarador i centrador, jo trenc més línies per dins, jo sóc un perfil més cap a dins que cap a fora.
P. Te formares en l’històric Salamanca que gaudim en l’elit però que va acabar desapareixent. Què suposà per a tu veure desaparèixer al club on vas créixer?
R. Quan va desaparèixer jo just havia signat per la cantera del Valencia CF, i no ho vaig viure tant de prop, però sí que és dur veure en un club on has estat des de prebenjamins, un club al qual volia molt, doncs veure una situació així. És una llàstima veure que segueix passant com sembla que ocorre en el DUX Internacional de Madrid, o en l’Extremadura que és un altre club històric, i crec que s’hauria de fer algo perquè aquestes coses no passaren.
“Quan encara eres molt jove ja has de decidir si vols intentar ser futbolista professional. Això és una cosa que la gent no veu però que la teua vida passa a ser el col·legi i quan eixixes el d’anar a entrenar, i tot el temps és pensar en això”
P. El d’anar a seguir creixent a una cantera com la del Valencia CF, de l’elit, suposa una gran oportunitat per a eixe somni de ser futbolista però també una gran pressió que saber administrar. Com ho portaves tu?
R. Jo volia ser futbolista, se ho vaig dir als meus pares, i m’importava poc el que em costara. El problema que jo vaig tindre és que tenia bastant “mamitis” i em vaig anar amb 14 anys a València i al principi ho vaig passar bastant malament fora del camp. És una experiència bonica però també dura, i més en un club com el Valencia CF on et reclamen el màxim en cada entrenament. Aquesta exigència és una cosa que vas assumint des de xicotet i és una cosa a la que et vas adaptant amb el pas dels anys.
P. Els aficionats veuen com es disparen els Gavi, Hugo Guillamón quan arriben a l’elit… però no veuen el sacrifici que han passat ells, i que afronten molts més que arriben més o menys lluny per lluitar per eixe somni de ser futbolista. No és tan fàcil això, no?
R. Quan encara eres molt jove has de decidir si vols intentar ser futbolista professional. Això és una cosa que la gent no veu però que la teua vida passa a ser el col·legi i quan eixixes el d’anar a entrenar, i tot el temps és pensar en això. Els amics que tens són més del mòbil que una altra cosa perquè no pots quedar quasi amb ells, i intentes mantenir el contacte, és el sacrifici que has de fer per créixer en eixe somni.
P. Però val la pena…
R. Això està clar, més a la gent que estimem aquest esport i el volem per damunt de tot.
P. I ara tornes a la UD Alzira i el teu primer gol de pretemporada serveix per guanyar la Copa Federació en la seua fase autonòmica ¡per alçar un primer trofeu! Què suposava per a vosaltres aquest torneig?
R. La pretemporada està per rodar l’equip, per anar agafant minuts i bones sensacions perquè portes molta càrrega d’entrenaments i no pots oferir la millor versió de tu per això. Per al míster i per al club ens van transmetre que era molt important la Copa Federació i els jugadors hem intentat donar un plus més per intentar guanyar-la davant un equip com el CD Alcoyano que té una gran plantilla. Hem demostrat que si aconseguim ser un equip que siga difícil de fer-nos gols, i aprofitar les oportunitats que et brinda cada partit, doncs podem fer un bon any on els costi als rivals guanyar-nos.
📺 Los goles de ayer. Para verlo una y otra vez.
⚽️ @FerCortijo_99, en el primero mandó un zurdazo que nada pudo hacer el meta del Alcoyano, INAPELABLE. En el segundo, @marenya14 recuperó, arrancó y cedió a un @Alvaro7Hendrix que lo hizo muuuy fácil para poner el 1-2.
📹 FFCV pic.twitter.com/yBFUlg6uub
— UD Alzira (@UDAlzira) August 25, 2022
P. Tu marcant el 2-1 definitiu. Com recordes el teu gol?
Jo quan la roba Marenyà sabia que me la aniria a donar, això és important el conèixer-se ja de abans. Després jo vaig córrer, pensava que no aniria a arribar, però quan la vaig tindre pensava que aquesta és la meua. Després amb un jugador menys des del minut 40 aconseguir la victòria doncs ha sigut algo molt satisfactori per l’equip i ens alegram molt d’aconseguir guanyar aquesta Copa.
P. Hi va haver un gran ambient amb bona presència d’aficionats…
R. Si, la veritat que es va desplaçar força gent de l’Alzira i de l’Alcoyano generant un bon ambient en el partit. Fa il·lusió veure com tens la teua afició al teu costat acompanyant-te i els vam poder donar aquesta alegria.
«Les dues paraules que més repeteix el míster són “bloc” i “pressió després de pèrdua”, Ell vol que siguem un equip molt ordenat defensivament»
P. Sobre la UD Alzira 2022/23. Què us demana Fran Alcoy? Quin missatge us repeteix del que vol de l’equip?
R. Les dues paraules que més repeteix són “bloc” i “pressió després de pèrdua”. Ell vol que siguem un equip molt ordenat defensivament, que provoquem poques pèrdues i que si ens fan gol siga perquè l’altre equip ho ha fet molt bé, que siga una virtut d’ells i no un defecte nostre. Serà molt important per a nosaltres aprofitar el baló aturat i saber materialitzar en gol aquelles oportunitats que generem.
P. Observant el grup on competirà l’equip aquesta temporada, amb el nou Badalona Futur amb destacats fitxatges, clubs com l’Hèrcules amb molt nom… Com veieu la lliga en el vestuari?
R. Al final, tindre més o menys nom es demostra al verd. En aquestes categories els jugadors som semblants i guanya qui més ganes hi posa, qui més corre i qui més aprofita les seues oportunitats. Nosaltres anem a lluitar en tots els camps, volem ser un equip que siga difícil guanyar-nos però sense sostre.
«Poden esperar que treballaré al màxim per aquest escut perquè ho sent, Sóc un jugador que quan té la pilota intenta fer coses diferents»
P. Quin objectiu és el que us heu marcat a la lliga?
R. Al final el projecte és seguir mantenint-nos i creixent. L’any passat es va fer molt bona campanya i la idea és consolidar-nos i intentar millorar-la. I si l’equip competeix com estem segurs que competirà doncs per què no mirar amunt, però el primer és ser precavuts i sumar per mantenir la categoria i després ja veurem.
P. Per últim, per l’aficionat que torne de vacances al Suñer Picó i li diga al company del costat ¡hem fitxat a Álvaro Gómez! Què li pots dir al seu amic que poden esperar de tu?
R. El principal que poden esperar és que treballaré al màxim per aquest escut perquè ho sent. Sóc un jugador que quan té la pilota intenta fer coses diferents, com passar línies o buscar l’últim passe o acabar la jugada. Els dic que sobretot trobaran ganes, il·lusió i treball en mi.
