Les finals sempre tenen un aroma especial. No importa quina competició, quin moment de l’any, quins equips estiguin involucrats. Un desplaçament de l’afició, terreny neutral… i 90 minuts per tocar metall. La final regional de la Copa RFEF 22/23 anava a mesurar a CD Alcoyano i UD Alzira. Dos equips que, precisament, s’havien vist les cares quatre dies abans en un amistós de pretemporada. El premi era suculent: afegir un trofeu a les vitrines i obtenir el passi a la fase nacional per poder lluitar per una plaça a la Copa del Rei. El xoc, per tant, anava a ser igualat malgrat la diferència de categoria: el ritme, molt alt per ser agost; i el bon estat del césped artificial del Municipal d’Algemesí serien elements fonamentals per veure un gran encontre de futbol saldat amb triomf sorprenent de la UD Alzira per 2-1 en un encontre d’infart.
La primera meitat va ser de ritme elèctric i de guió una mica imprevisible. La grada, repartida en nombre malgrat la proximitat amb la ciutat d’Alzira, apretava mentre els també sorollosos alciristes responien. Això empujava als jugadors i els va permetre posar el punt de ritme que els faltaria en un encontre «de pretemporada». Només havia passat un minut quan Álvaro enviaria al limbo una bona triangulació de Marcos Blasco i Pitu. Aquest seria, juntament amb Fer Cortijo, un dels més actius per part dels de La Ribera Alta. Els de Fran Alcoy eren els propietaris de la possessió en major mesura i es van fer superiors a la seva parcel·la, encara que la defensa alcoyanista no els permetria, de moment, generar massa perill. L’Alcoyano també tenia les seves. Víctor provava a Álvaro Fernández al 11′ amb un disparo escorat.
El partit canviaria amb una genialitat de Fer Cortijo. El lateral esquerre de la UD Alzira es va veure sol i va efectuar un disparo de lluny que acabaria convertint-se en un golàs. Això sí, amb lleugera ajuda després de tocar en un defensa de l’Alcoyano. Després del gol, els de Parras es veien amb l’obligació d’anar-se’n amunt. El partit escalaria en polèmica i tensió quan, al 20′, l’afició de l’Alcoyano protestava una possible agressió de Selfa quan Rubio realitzava un desmarcament. El col·legiat ho va veure i va mostrar targeta groga, una decisió que va molestar als alacantins. Poc a poc els de Parras recuperaven protagonisme, per necessitat i per millora de sensacions, notant-se en les accions de perill de Primi, amb un testerazo al 23′.
Després d’una pausa d’ocasions i una mica de baixada de ritme, els minuts finals del primer temps van ser elèctrics. L’Alzira va quedar replegat per sortir al contraatac, com va fer Javi Serra al 42′: ell sol es va recórrer tot el camp i a prop va estar de realitzar un gran gol. Encara que el gir de guió arribaria al 47′. Iker Burgos va veure dues targetes grogues en dos minuts després, primer, protestar una decisió arbitral; i posteriorment propinar un codazo en una acció aérea. La segona meitat seria, sens dubte, de resistència per a l’Alzira.
La segona meitat anava a arrencar absolutament frenètica. Tal com s’intuïa, l’Alcoyano va sortir a mossegar al coll de l’Alzira des del segon un, i va aconseguir el seu objectiu. El recent entrat Varela, qui anava a realitzar un autèntic partidàs, posava un centre mesurat a la capçalera de Rubio, qui posava el 1-1. Però l’alegria alcoyanista anava a durar un minut. Pitu agafava la pilota, encarava amb la seva velocitat habitual i li servia un gran passe a Álvaro Gómez perquè, amb un toc subtil, batés a Tomaz per posar el 2-1. Instants de bogeria a Algemesí.
Després de tornar a la situació inicial en només un minut, l’Alcoyano seguia apretant i manejant la pilota davant un Alzira molt replegat. Però amb menys pegada. Els de Parras es trobaven amb el mur de Fran Alcoy constantment, aconseguint només fer mal pel costat esquerre gràcies a la profunditat i encert de Varela. L’Alzira només podia respondre amb accions a pilota parada i faltes directes errades per poc.
L’Alcoyano va comptar amb gran pegada des del moment del paron per hidratar-se. També per les necessitats. El volque va ser complet i l’Alzira es trobava menys còmode defensant. Les millors oportunitats van arribar en els instants finals, amb un Rubio que va tocar el gol de l’empat de no ser per la gran acció defensiva sota pals de l’Alzira. però, sens dubte, la més clara va succeir al 90′. Agüero, una mica escorat però ben posicionat, es va topar amb el pal i la xarxa exterior. Un ensurt dels grans per a l’afició de l’Alzira i una il·lusió feta estelles per als alcoyanistes que es van pensar que era gol. Finalment, després de molt intentar, res va poder canviar el triomf de la UD Alzira, que s’adjudica la quarta Copa Federació regional de la seva història en l’any del centenari.
VÍDEO RESUM DEL PARTIT:
| COPA RFEF |
🏆 @UDAlzira, CAMPEÓN de la fase autonómica de la #CopaRFEF 👏🏼
🎥 Así fue la final disputada en #Algemesí ante el @CD_Alcoyano (1-2)
📎 https://t.co/NACrOMePou#SomFutbol pic.twitter.com/3GgEL6TI8X
— FFCV (@FFCV_info) August 25, 2022
Fitxa tècnica
CD Alcoyano (0): Tomaz; Soler, Primi, Álvaro Vega (46′, Raúl), Pablo Carbonell (46′, Varela); Fran Miranda (56′ Imanol), Montava, Armental, Víctor Revert (68′ Raúl González); Jorge Pastor (68′, Agüero), Rubio.
UD Alzira (2): Álvaro Fernández; Fer Cortijo, Javi Soler, Selfa (46, Abraham Peleteiro), Carlos Minuesa; Marcos Blasco (46′ Jordi Marenyà), Lado (88′ Marzà), Álvaro Gómez; Pitu (78′, Sergio), Iker Burgos, Javi Serra (90′, Javi Zarzo).
Gols: 0-1, Fer Cortijo (16′); 1-1, Rubio (49′); 1-2, Álvaro Gómez (50′).
Àrbitre: José Miguel Carballa no va amonestar per part alcoyanista a cap jugador; i per part alcirista a Selfa (20′), Álvaro Fernández (37′), Iker Burgos (45′). Va ser expulsat l’alcirista Iker Burgos per doble amonestació (45’+2′).
Incidències: Partit corresponent a la final regional de la Copa RFEF disputat al camp de futbol Municipal d’Algemesí (València). Celebrat a porta oberta.
