Té unes ganes enormes de tornar a marcar gols, en un nou destí. Jesús Berrocal (Còrdoba, 5 de febrer de 1988) està concentrat amb l’Equip AFE (Associació de Futbolistes Espanyols) a Oliva (València). Allí està disputant partits amistosos i esperant a decidir quin serà el seu nou equip on seguir gaudint del futbol, la seva gran passió.
Golsmedia ha conversat amb ell i hem repassat la seva trajectòria esportiva. Des dels seus inicis en el futbol, quan s’enfrontava als amics del bloc d’enfront de casa seva totes les tardes, fins al seu creixement en canteres de clubs tan importants com Còrdoba, Espanyol, Real Madrid... i analitzant la seva evolució com a futbolista en el Granada, San Roque de Lepe, Recreativo, Ponferradina, Hércules, Pontevedra, Villarrubia… Ell assegura que és millor futbolista ara del que ho era fa uns anys, perquè «ser veterà és un plus«.
«Tot anava relacionat en la meva vida amb el futbol, el veure Oliver i Benji, el llegir llibres de futbol, des de petit l’esport ha estat protagonista de la meva vida»
P. Com recordes les teves primeres tardes de futbol?
R. Recordo que jugava a futbol tot el dia, arribava de l’escola i tot era el futbol, al pati ja jugava, i després al tornar jugàvem els del meu bloc contra els del bloc d’enfront. Sempre en la meva vida el futbol ha estat lligat a ella. Curiosament en la meva família ningú jugava però agradava molt aquest esport, ens apassionava, i on jo anava sempre portava la pilota.
P. Eres d’aquests nens de finals dels 80 que devoraven la sèrie “Campions” o “Oliver i Benji”?
R. Sí, totalment (somriu). Tot anava relacionat en la meva vida amb el futbol, el veure Oliver i Benji, el llegir llibres de futbol, des de petit l’esport ha estat protagonista de la meva vida.
P. I on vas començar a jugar?
R. En el Deportivo Còrdoba, un equip del meu col·legi. Al poc temps vaig firmar pel Còrdoba en categories inferiors fins als 13 anys, quan ja vaig firmar pel Espanyol i em vaig formar a la seva cantera.
P. I com és créixer en canteres de clubs tan rellevants? Perquè després estaves també en el Real Madrid i Racing… Com vas portar tu aquella exigència que comporta ja competir en clubs de màxim nivell?
R. Al final en aquell moment tenia 13 anys… que seguien mantenint la innocència d’un nen. Jo volia complir els meus somnis, i no eres molt conscient llavors de on ets, ara sóc més conscient d’aquelles petites coses que et deien, i de estar sempre acostumat a guanyar cada partit. Te n’adones quan passes a edat Juvenil, i d’allí al futbol professional quan ja notes més aquella pressió o exigència de representar grans clubs.
P. Granada, San Roque, Recreativo, Ponferradina, Hércules, Pontevedra, Villarrubia… has jugat per clubs amb solera, has anat evolucionant fins ara als 33 anys amb tot aquest recorregut a l’esquena. Com et veus tu amb la teva evolució com a jugador? L’experiència acumulada t’ha fet créixer com a futbolista?
R. Tota la raó en això. Em considero millor jugador ara amb 33 anys que amb 28, tota aquesta experiència d’haver jugat en diferents categories, en aquests equips, d’aprendre d’altres jugadors… tot el que m’han transmès, noto tot aquell benefici. El ser veterà és un plus, tenim més informació sobre el futbol que abans. Ara són més els futbolistes que rendeixen molt bé quan són més veterans, els entrenaments són millors, ens cuidem més en el tema nutricional, i això més l’experiència es nota.
«En l’Equip AFE m’he trobar un grup de jugadors en la meva mateixa situació, que ens donem aquest suport anímic que necessitem, i això és important perquè la situació que passem ara és complicada per a un futbolista»
P. I vas jugar al Buriram United de Tailàndia! Com va ser aquella experiència?
R. Va ser una experiència inoblidable, el Buriram era el club més gran d’allí, com el Barça o el Real Madrid del país. Em vaig portar una sorpresa amb la manera de viure el futbol d’allí, els encanta aquest esport, i vaig poder disputar allí la Champions League asiàtica, que també va ser una gran experiència. Va ser una etapa curta en el temps però que em va enriquir molt.
P. Abans recordàvem alguns dels clubs on has jugat. En el rendiment d’un futbolista en un equip influeixen molts factors, el teu moment de forma i que tot el que et rodeja sigui el més idoni per explotar el teu potencial: entrenador, companys, entorn del club… On creus que has arribat a sentir-te més ple com a jugador? On consideres que has rendit millor?
R. A la Ponferradina he gaudit de molt bons anys, i al Pontevedra també, al Granada on vam aconseguir un ascens a Segona sent llavors sub-23. Al Espanyol al principi no va ser tan bé però el segon any molt bo. I al Recreativo de Huelva on vaig arribar a ser màxim golejador de l’equip, al San Roque de Lepe també vaig rendir bé.
P. I com estàs ara?
R. Amb moltes ganes, amb molta il·lusió d’afrontar un nou repte. Crec que per jugar i competir bé en aquest esport has de tenir moltes ganes i il·lusió. Ganans d’entrenar cada dia, i ser un apassionat d’aquest esport, això és fonamental que mantinc.
P. Ara estàs en l’Equip AFE (Associació de Futbolistes Espanyols), una selecció de futbolistes que busqueu equips i que heu estat escollits per un comitè perquè consideren que teniu un gran potencial per competir en nous reptes. Esteu a Oliva (València) concentrats i disputant partits amistosos perquè us puguin veure en acció representants de clubs, ojeadors… etc. Què t’has trobat tu en l’Equip AFE?
R. M’he trobat un grup de jugadors en la meva mateixa situació, que ens donem aquest suport anímic que necessitem, i això és important perquè la situació que passem ara és complicada per a un futbolista. Tots som gent de futbol, lligats a aquest esport molts anys, i intentem ajudar-nos els uns als altres amb consells o informació sobre clubs. És molt enriquidora aquesta experiència.
P. Si això fos com a la videoconsola quan inicies una partida que pots triar equip per jugar, Quin projecte triaries? Com t’agradaria que fos el teu pròxim destí?
R. Estic obert a qualsevol tipus d’experiència nacional i internacional. Vull trobar un equip on em valoren, em senci estimat, i on pugui demostrar tot el futbol i les ganes que tinc.
