UEFA Champions League (Fase de grups, 6a jornada).- Atalanta BC, 2; Villarreal CF, 3.
El Villarreal torna a estar entre els 16 millors equips d’Europa, tretze anys després el club groc torna a uns vuitens de Champions League després de superar l’Atalanta en un partit boig. Els groguets van colpejar en moments clau, Danjuma va inaugurar el marcador als tres minuts i Capoue va duplicar la seva avantatge al final del descans. A la reanudació, de nou Danjuma semblava sentenciar el xoc, res més lluny de la realitat, Malinovskyi i Zapata van tornar a introduir els locals en el partit. N’hi havia prou amb l’empat, però el Villarreal va anar a per la victòria i la va aconseguir, encara que amb més patiment del que es podia esperar després de marcar el 0-3 al 50’.
El Submarí va registrar quatre variacions respecte al duel disputat a Sevilla el passat dissabte, les novetats van ser Estupiñán, Alberto Moreno, Danjuma i Gerard Moreno, es van quedar fora Pedraza, Manu Trigueros, Paco Alcácer i Yeremy Pino, aquest últim baixa coneguda. L’equip d’Unai Emery va formar amb un 1-4-4-2, amb Rulli sota pals; Foyth en el lateral dret, Estupiñán en el lateral esquerre, i Albiol i Pau Torres en l’eix de la defensa; Capoue i Parejo en el doble pivot, amb Moi Gómez en la banda dreta, Alberto Moreno a l’esquerra; i Danjuma i Gerard Moreno com a tàndem ofensiu.
El partit no podia començar millor per al quadre groguet, doncs als tres minuts ja vencien els grocs. Una imprecisió de Demiral la va aprofitar Parejo recuperant la pilota i servint una assistència d’or a Danjuma, per a la carrera del neerlandès, que va creuar la pilota per sota de Musso per inaugurar el marcador. Però la classificació no seria fàcil, així se’l va fer veure el conjunt bergamasc al Villarreal, especialment en accions a pilota aturada, sent la més clara un remat de Toloi que es va anar lleugerament per damunt de la porteria defensada per Rulli. Com era previsible, l’equip de Gasperini va imprimir un ritme molt alt a un partit que podia haver empatat, primer la va tenir Maehle, però el xut del danès es va anar al pal, malgrat que l’acció estava anul·lada per fora de joc, no va ser així amb l’acció de Freuler, que va obligar a intervenir de forma providencial a Rulli.
El partit es jugava al camp groc, els locals aconseguien tancar el Submarí en el seu propi camp, havien de fer un pas al davant Capoue i Parejo per canviar la dicotomia del xoc. Però qui va empènyer als groguets va ser Danjuma, en dues arrencades que van acabar a les mans del porter Musso. Però si Danjuma era qui creava perill en els vila-realencs, en els italians el jugador més incisiu era el colombià Zapata, no obstant això, no va ser l’ariet sud-americà sinó Demiral qui va poder igualar l’electrònic, Rulli va evitar-ho de nou amb una gran parada. Però de res serveix avisar si no asestes el cop i això és precisament el que va fer el Villarreal. Moi Gómez va enviar una passada interior a Capoue, i aquest, que es trobava sol a l’interior de l’àrea, va marcar el segon amb un autèntic tret.
Gasperini va fer canvis al descans, va introduir Malinovskyi i Djimsiti, però el Villarreal va anul·lar la possible reacció groga amb un autèntic golàs als cinc minuts de la reanudació. Gerard Moreno va aguantar la pressió, o una mica més, de la defensa local, i va filtrar una passada d’or al cor de l’àrea a Danjuma, el neerlandès va aconseguir girar-se i va batre a Musso amb un xut ras. 0-3 i classificació pràcticament a la butxaca per a l’equip d’Unai Emery quan encara quedaven 40 minuts per a la conclusió. Els locals havien de fer quatre gols, quelcom quasi impossible, però no per això el Submarí havia de caure en la relaxació.
El quadre bergamasc va canviar el seu plantejament després del tercer gol groc i va passar a jugar amb un 4-4-2 amb l’entrada de Muriel. Se’ls anava a jugar a un tot o res els locals, que van passar a buscar un partit de tornada i anada. Malinovskyi va estavellar una pilota al pal, i no va ser l’únic, doncs Zapata també es va topar amb el pal, i entre aquestes dues accions Muriel també va tenir la seva. Però quan els transalpins estaven abaixant els braços va arribar el gol de l’esperança local, amb un golàs des de fora de l’àrea de Malinovskyi després d’una pilota enrere de Maehle. Aquesta diana va donar ales a l’equip italià, que va començar a jugar molt en camp contrari, el joc es va volcar cap a la porteria grogueta.
Davant aquesta situació el Villarreal va tractar de realitzar una pressió alta que a punt va estar de donar els seus fruits amb un xut de Gerard Moreno, que va culminar una recuperació visitant, però Musso va atrapar la pilota per mantenir amb vida als seus. I de la possible sentència es va passar al 2-4. Una passada magistral d’Ilicic va anul·lar la defensa groga i Zapata, que va guanyar l’esquena de la línia de rereguarda grogueta, no va fallar en el mà a mà davant Rulli. Emery va reaccionar ràpidament introduint a Iborra per Gerard Moreno, un home de contenció i múscul al mig del camp per un davanter, tocava remar en la medul·lar. El Submarí va passar a jugar amb un 4-1-4-1, amb Iborra d’àncora per darrere del doble pivot i amb Danjuma com a única referència ofensiva. Tocava patir a Bèrgam. També van entrar Pedraza i Dia, així com Rubén Peña i Manu Trigueros, tots ells relleus naturals. Però val la pena patir quan tot acaba amb final feliç.
El Villarreal certifica la seva tercera classificació per als vuitens de la Champions League en un encontre d’autèntica bogeria a Bèrgam després de les aconseguides en les temporades 2005/06 i 2008/09, 13 anys després l’entitat groga torna a codejar-se amb la reialesa del futbol europeu i fixa la seva bandera en el ‘top 16’ del vell continent, on aquest dilluns (12.00 hores) estarà la seva bola en el sorteig que es realitzarà a la seu de la UEFA a Nyon. Això sí, la màxima competició continental no tornarà fins al mes de febrer vinent, pel que el Submarí haurà de centrar-se en la Lliga i en la Copa, començant pel partit d’aquest diumenge (14.00 hores), en el seu corresponent compromís liguer davant el Rayo Vallecano.
Fitxa tècnica:
Atalanta BC: Musso, Hateboer, Toloi, Demiral (Jimsiti, min. 46), Palomino, Maehle (Zappacosta, min. 90), De Roon (Muriel, min. 54), Freuler, Pessina (Malinovskyi, min. 46), Ilicic i Zapata.
Villarreal CF: Rulli, Foyth, Albiol, Pau Torres, Estupiñán, Capoue, Parejo (Manu Trigueros, min. 93), Moi Gómez (Rubén Peña, min. 93), Alberto Moreno (Pedraza, min. 87), Danjuma (Boulayé Dia, min. 87) i Gerard Moreno (Iborra, min. 81).
Gols: 0-1. Min. 3: Danjuma. 0-2. Min. 42: Capoue. 0-3. Min. 51: Danjuma. 1-3. Min. 71: Malinovskyi. 2-3. Min. 80: Zapata.
Àrbitre: Anthony Taylor (Anglaterra). Va amonestar al jugador de l’Atalanta Muriel (89’); així com al futbolista del Villarreal Parejo (57’),
Estadi: Stadio Di Bergamo (Bèrgam, Itàlia).
Incidències: Partit ajornat ahir a causa de la neu. 3ºC de temperatura.
