Ahir es va celebrar a la seu oficial de la RFEF el sorteig per conèixer els emparellaments de la ronda prèvia a la Copa del Rei. Una de les mans innocents que es va encarregar d’obrir les boles va ser la de Jaime Regidor, comunament conegut com a Farru. El porter i capità del CF San Agustín ens atén a Golsmedia Sports per contar-nos com va viure l’experiència des de dins, què opina sobre jugar a casa i poder enfrontar-se després a un rival de la Liga Santander, i com afrontaria ell una possible tanda de penals. Farru defineix els seus com un equip molt intens i amb molta qualitat, però es queda ahir: “Tampoc vull donar moltes pistes.”
P: Ahir va eixir el sorteig per a l’última eliminatòria prèvia a la Copa del Rei, i el rival que va tocar va ser el Mora CF. Imagina que no teníeu preferència alguna, oi?
R: No. La veritat és que jo com a jugador no tenia cap preferència, ja que no sóc qui s’encarrega d’estudiar els informes. Segur que el meu entrenador sí que en tenia alguna, encara que el principal era jugar a casa, i això ho hem aconseguit.
«jugar a Madrid, a 10 minuts del camp o de casa teva, i no a 2 hores, ens ve bé als que treballem perquè ens permet descansar»
P: Què significa per al CF San Agustín que l’enfrontament es dispute al vostre estadi?
R: Com ja saps, això és futbol modest. Jugar a Madrid, a 10 minuts del camp o de casa teva, i no a 2 hores, ens ve bé als que treballem perquè ens permet descansar després de treballar per arribar al partit en les millors condicions. I, sobretot, estem contents per la nostra afició, que està molt il·lusionada amb la Copa del Rei.
P: Estaves present a Las Rozas. Com va eixir la possibilitat de ser un dels escollits per a realitzar el sorteig?
R: Em va trucar el president i em va dir que si podia anar al sorteig de la Copa del Rei, entenc que per proximitat a l’escenari en el qual es celebrava el sorteig. Jo sense pensar-m’ho li vaig dir que sí, que anava a viure l’experiència.
P: Com va anar? Vas sentir nervis?
R: Sí. A més, jo no sóc una persona que estiga acostumada a parlar en públic. Sóc més reservat en aquests casos. Estic molt nerviós, sobretot quan em va tocar obrir el bombo 4 que ens permetia conèixer al rival del nostre enfrontament i veure si ens tocava a casa o fora. Quan vaig obrir el primer paperet i vaig veure Canàries vaig dir: «Mare meva, que ens anem a Canàries.»
P: El que viueu és alguna cosa històrica al club. Tu has gaudit algun altre moment durant els darrers anys tant com el que viureu el pròxim 17 de novembre?
R: Jo et puc parlar del que he gaudit. Del que encara no, no et puc parlar. Tinc molta il·lusió, sobretot per poder guanyar i enfrontar-nos a un equip de Primera Divisió. Encara que el cert és que l’any que vam ascendir a Tercera Divisió va ser inesperat perquè no ens ho esperàvem. L’equip estava fet per fixar-nos en la categoria i just després de pujar de Primera Regional a Preferent vam ascendir a Tercera. Aquest és el millor record que tinc amb el club fins ara.
«Si t’hi poses a pensar que pots jugar contra un Primera Divisió, et pinten la cara, no jugues contra un Primera i a més la caiguda és més gran»
P: Com bé dius, en cas de guanyar us enfrontaríeu a un rival de Primera Divisió. És millor pensar en això a mode de motivació o és millor esborrar-ho del cap?
R: Jo sóc de les persones que opina com el Cholo Simeone, anar partit a partit. La veritat és que ho tenim al cap igual que ells ho tindran, però no ha de ser així perquè hi ha un partit entremig de 90’ contra un equip difícil. Si t’hi poses a pensar que pots jugar contra un Primera Divisió, et pinten la cara, no jugues contra un Primera i a més la caiguda és més gran.

P: Queden poc més de dues setmanes per a aquest enfrontament contra el Mora CF. Creus que pot ser una distracció per a la plantilla en les pròximes jornades o tot el contrari?
R: Jo parlo per a mi, i per a mi és una motivació perquè portem 6 partits i 4 empats. Entonces, la motivació és arribar en les millors condicions possibles a aquell partit. Com es arriba a aquestes millors condicions? Guanyant els tres partits que tenim abans d’arribar a aquella cita.
P: Quin moment futbolístic travessa l’equip en aquests moments?
R: Ara mateix portem molts empats i l’equip està fet per estar a la part de dalt. Hi ha molts jugadors nous, però poc a poc ens estem coneixent i anem millorant en el joc. Que no tinga cap dubte el Mora CF que al seu partit hi arribarem en les millors condicions.
«Que no tinga cap dubte el Mora CF que al seu partit hi arribarem en les millors condicions»
P: Un dels jugadors que no és nou és Rubén Bas. Creus que pot ser un dels homes determinants de l’eliminatòria?
R: Sí, clar. Espero que siga determinant perquè és un jugador que té molta qualitat. Ha de ser-ho i ho serà, no només en el partit de Copa, sinó al llarg de la temporada.
P: No fa molt disputàveu la Copa RFFM i la guanyàveu. I tu a més vas ser protagonista parant un penal a lo panenka en la tanda. Conte’ns, per què vas decidir quedar-te a la teua posició quan va tirar el porter rival?
R: La veritat és que em vaig quedar al lloc per la manera en què va arrencar la seua carrera. Ho va fer molt a poc a poc i el gest que tenia no era per a pegar-li fort, llavors vaig dir: «Vaig a aguantar un poc més del normal». Ja quan li vaig veure el gest de fer la panenka vaig pensar «¡Ay va! No m’he equivocat». Li va eixir mal. Això és el que correus quan tires un penal així. Si fiques gol és molt bonic, però si ho para el porter quedes un poc en entredit.
P: Què et sembla que un porter o qualsevol altre jugador faça aquest tipus de llançaments? Creus que forma part del joc o que amb això s’intenta humiliar l’oponent?
R: A veure, a mi em molesta que me’l facen en un entrenament. Com a porter, que en un entrenament em tiren vaselines i facen tonteries d’aquestes, em molesta. Però, si acaben en gol, és una manera més de tirar. El problema és que, com no siga gol, la gent et va criticar més del normal per tirar així.
«En els entrenaments, sempre que siga per a que el meu equip millore, els done consells sobre tot cap a on tirar els penals, on dol més, on no..»
P: Tu com a porter ets dels que aconsella als seus companys a l’hora de tirar els penals? «És més difícil per a nosaltres parar-ho en aquest lloc, si tires ací tindràs més opcions…»
R: Sí. Jo a més de ser capità sóc de les persones que al camp no es callen. En els entrenaments, sempre que siga per a que el meu equip millore, els done consells sobre tot cap a on tirar els penals, on dol més, on no… Per exemple, un penal al mig és més difícil de parar si va a poc a poc que si va fort… En les faltes, si veig que el porter rival o la barrera està mal col·locada, em sentiràs dir algun missatge que tenim per avisar d’això… Amb coses així jo sí que solc ajudar al meu equip.
P: Series capaç de quedar-te aturat en cas que ocorreguera el mateix contra el Mora CF o creus que la importància del partit impediria que un jugador rival tinguera tanta sang freda?
R: Doncs si el meu entrenador analitza els penals que han llançat els jugadors i em diu que cal quedar-se al mig, em quedaria al mig. Si em diu que cal fer-ho perquè aquell jugador ha llançat diversos tir al mig, sense dubte em quedaria.
P: Per finalitzar vull fer-te una pregunta trampa, encara que imagino la resposta. Si haguesses de triar entre ascendir a Tercera Divisió o guanyar a un rival de Primera Divisió en Copa, què triaries?
R: ¿Jo? Ascendir a Tercera Divisió. Sóc de les persones que prefereix guanyar una temporada i complir un objectiu, que és estar a Tercera Divisió, a viure un petit somni que, sent sincers, no ens permetria arribar a la final. ¿Es pot guanyar a un equip de Primera Divisió? S’ha vist que sí, encara que la probabilitat siga baixa. Però arribar a quarts o semifinals és alguna cosa impossible..