Athletic Club – Valencia CF. Nit de les que un ‘athleticzale’ i un valencianista porten pensant des del moment del sorteig. Les semifinals d’una Copa del Rei molt ben encarat per ambdós conjunts es presentaven aquesta nit en un San Mamés vestit de gala, com en les grans ocasions, com ja han testat FC Barcelona i Real Madrid amb nefastos resultats per als visitants. Alts de moral rebien a un Valencia CF que gairebé pensa més a guanyar la Copa que a acabar entre els sis primers de la lliga. El duel, malgrat restar altres 90 minuts a Mestalla, va resultar carregadíssim de ritme i d’alternatives que es va saldar amb un 1-1 que farà que el finalista es decideixi a València.
L’Athletic Club, com era d’esperar, va eixir hipermotivado al partit. Un primer córner una mica innocent a favor dels locals va animar encara més a una grada que va posar la primera pedra en el camí de la victòria bilbaïna. L’Athletic eixia a mossegar a la pressió després de pèrdua, tot i que va intentar portar la possessió sempre que va poder. El València intentava resistir a les primeres intentones locals el millor que podia, fins i tot posant en apuros a Agirrezabala amb un testarazo de Hugo Duro al 5′.
Després d’això les ocasions van minvar, però la intensitat va continuar. El València sabia el que havia de fer per contrarestar l’impuls local: superar el ritme imposat per l’Athletic. Ho va aconseguir i, quan trobava a futbolistes com Guedes i Bryan Gil amunt, la grada de San Mamés tancava el puny per intentar passar el mal trago. Van ser de les poques oportunitats de gol d’un València que va ser de més a menys. Quan les forces van deixar de ser completes, els de Bordalás es van veure empassats pels de Marcelino. I aviat arribaven els desajustos i els errors. Un passe enrere de Diakhaby va ser mal connectat per Mamardashvili, que va tocar un autogol ridícul. El mateix porter georgià va eixir a per raons i gairebé va brindar en safata de plata el 1-0, però els jugadors de l’Athletic no van aconseguir trobar porteria.
l’athletic va mantenir el ritme i el valència va caure en picat
Iñaki Williams al 31′ va aprofitar una altra falta d’enteniment en la defensa che per quedar-se en un mà a mà escorat que va aturar Mamardashvili. Ja eren diverses. Al 37′, va arribar el gol. Muniain va treure un lliure directe -tot i que la falta prèvia l’havia comès ell- i, amb la seva qualitat habitual, la va posar en el cap d’un Raúl García que amb només un lleu gir de coll la va picar per posar el 1-0 davant la defensa de Diakhaby. Bogeria leona a San Mamés. I el València es va venir definitivament avall. Si hi hagués temps morts en el futbol, Bordalás els hauria demanat tots. Dani García, Iñaki Williams i Muniain van tenir oportunitat de fer el 2-0 abans del descans, tot i que l’avantatge bilbaïna va ser mínima. Jugadors a vestuaris, no sense baralla i sense bronca entre jugadors. Una tònica general durant la primera part.
El segon temps va calmar els ànims dins i fora del terreny de joc. L’Athletic i el València es van igualar en ritme, van protagonitzar un pols temblorós on ningú aconseguia trenzar una jugada. Ni tan sols tres passes seguits. Per mèrit d’uns o altres, no es van produir ocasions fins que al 65′ va arribar la igualada. Després de tot un encontre volant per la banda esquerra, la primera vegada que el València es prodiga per la dreta va trobar el 1-1. Foulquier va avançar fins la línia de fons i va posar un centre rematat de forma poc ortodoxa per Bryan Gil. El rebuig d’Agirrezabala li cau a Hugo Duro, que només va haver d’empujar-la. Contesa igualada i gerro d’aigua freda a San Mamés.
L’Athletic Club, quasi per inèrcia, semblava tenir més iniciativa per intentar el 2-1. Alguna cosa que no havia tingut durant tota la segona meitat. El València havia donat un pas endavant i els locals s’havien vingut avall, una tònica que es va mantenir durant la resta de l’encontre sabent dels altres 90 minuts per disputar-se. Amb més por d’encajar que valentia per anotar el segon per part d’ambdós bàndols va acabar el xoc. Elèctric, dinàmic, amb ritme, amb polèmica. Un Athletic Club – València que només ha assolit el seu equador i que continua amb la mateixa igualtat amb la que va començar.
Athletic Club (1): Agirrezabala; Yuri, Íñigo Martínez (46′, Vivian), Yeray Álvarez, Lekue; Vesga, Dani García (78′, Zárraga), Berenguer, Muniain; Raúl García (67′, Sancet), Iñaki Williams (78′, Villalibre).
València CF (1): Mamardashvili; Correia, Alderete, Diakhaby, Gayà (84′, Lato); Ilaix Moriba (94′, Uros Racic), Soler, Foulquier, Bryan Gil (84′, Helder Costa); Guedes (75′, Yunus Musah), Hugo Duro (94′, Marcos André).
Gols: 1-0, Raúl García (37′); 1-1, Hugo Duro (65′).
Àrbitre: José Luis Munuera Montero va amonestar per part local a Dani García (62′); i per part visitant a Foulquier (43′), Diakhaby (79′) i Hugo Duro (90′). Va expulsar al valencianista Maxi Gómez amb targeta roja directa a la mitja part.
Incidències: Partit corresponent a l’anada de les semifinals de Copa del Rei disputat en l’estadi San Mamés (Bilbao).
