Difícil suposar un encontre que siga tan crucial a aquestes alçades de la temporada com el Levante UD – Sevilla FC. Necessitats en ambdós bandes. Els ‘granotes’ es veien amb capacitat per aconseguir el miracle de la permanència, encara que l’aigua ha pujat del coll a la boca després de les victòries de diversos rivals directes. No pot dir el mateix els de Nervión, que van veure com el Real Betis i l’Atlético de Madrid punxaven i deixaven la lluita per entrar a la Champions League de millor forma per als de Lopetegui. El Ciutat de València s’havia convertit en un feu difícil d’assaltar després de l’arribada de Lisci a la banqueta local, i els visitants van haver de suar per batre a un correós Levante. El segon penal de Morales podria haver canviat el guió d’un encontre que es va emportar el Sevilla per 2-3, no sense patir.
L’encontre va començar de bona forma per al Sevilla. Va saber mantenir l’arreó del Levante, a sabiendes de les seues necessitats, i va començar a atosigar el quadre local amb les bones accions ofensives del Papu i Tecatito. Encara que va ser Ocampos qui va tenir el primer en les seues botes amb un disparo a la mitja volta a l’àrea que va provocar la primera bona aturada de Cárdenas al 12′. Però el Sevilla no et perdonarà més d’una. Dos minuts després, Jordán va trobar a Ocampos a la banda, l’argentí va posar un centre amb neu i Tecatito va posar el 0-1 amb el cap. Jarro d’aigua freda per als ‘granotes’, que veien com podia escapar-se el partit amb un gol tan matiner.
Però aquest Levante és molt diferent al preLisci. A penes dos minuts després, Díaz de Mera anul·lava un gol local. Però en aquella mateixa jugada, el VAR detecta una mà de Diego Carlos i el col·legiat acaba assenyalant penal. Morales, que s’ha apoderat de les penes màximes després del que va ocórrer davant el FC Barcelona, ho va convertir al 22′ per tornar a posar l’ànim a les grades del Ciutat. Va durar poc. Una excel·lent acció individual de Tecatito Corona a l’àrea, regatejant a defensores i picant-li a Cárdenas, va acabar col·locant el 1-2 cinc minuts després. Tornar a començar per als de Lisci. A poc a poc el Sevilla es va anar desajustant darrere, la pressió alta va deixar de funcionar al cometre errors en la sortida i el Levante volia aprofitar-ho. L’únic disparo de Dani Gómez al 42′ no va intimidar a Bono, que a penes va tindre feina en la primera meitat.
El segon temps havia de començar de manera molt diferent per al Levante. L’objectiu local havia de ser desarborar la pressió alta del Sevilla, trobar en millor forma a Pepelu i Melero, i conduir la pilota cap als homes perillosos. Els hispalenses començaven a notar-se dubtatius eixint des de darrere i en accions defensives. Ho van llegir molt bé els valencians i van intentar aprofitar-se. Al 53′ va avisar Melero amb un centre-xut al primer pal que a prop va estar de sorprendre a Bono. A Lopetegui va deixar de agradar-li el que veia i va introduir dos canvis per enfortir-se darrere i en la medul·lar. A poc a poc va recuperar sensacions i s’aproximava de nou a les immediacions de Cárdenas. Un cop de cap d’Ocampos reafirmava les intencions del Sevilla al 61′. Encara que aviat van rebre un ensurt de pel·lícula.
Radoja es va embarcar en una aventura dins de l’àrea i li va eixir cara: Acuña el va agafar i va cometre penal. Morales anava a ser l’encarregat, de nou, de llançar. Aquesta vegada, el Comandant la va enviar massa creuada cap a la seua dreta i no va poder convertir el gol de l’empat a 2. Un dur cop psicològic del que els ‘granotes’ no van acabar de recuperar-se malgrat les seues contínues intents. Això ho va aprofitar el Sevilla, que va saber treure’s l’ensurt del penal ràpidament i incomodar al Levante fins acabar anotant el 1-3 definitiu. Al 81′, Rakitic va servir un bon córner al primer pal per trobar al primer pal a Koundé, qui va rematar sol i va anotar la tercera diana sevillista del dia. Previament, la pilota va tocar la fusta. Això sí, el Levante mai es rendeix i s’aplica a tots els moments del partit. També ara. Després d’una gran parada de Bono al testaràs de Son va arribar el 2-3, obra de Soldado al 88′ després de l’assistència de Morales en una jugada magistral. Més picant per a un partit que va concloure en l’àrea sevillista, però que no va ser a més. Punt i final a l’aventura llevantinista en un partit que podria haver canviat de guió si el Comandant hagués anotat la segona pena màxima. Però de «i si» no se viu. El Sevilla s’aprofita dels punxos dels seus rivals directes per donar un nou pas cap a la Champions League i deixar amb peu i mig en LaLiga SmartBank al Levante.
Fitxa tècnica
Levante UD (2): Cárdenas; Son, Postigo (40′, Duarte), Róber Pier, Vezo (76′, Cantero), Miramón (76′, Saracchi); Radoja, Melero (66′, Bardhi), Pepelu; Morales, Dani Gómez (76′, Soldado).
Sevilla FC (3): Bono; Jesús Navas (55′ Montiel), Koundé, Diego Carlos, Acuña (85′, Augustinsson); Rakitic, Jordán (55′, Delaney); Papu Gómez (72′, Óliver Torres), Ocampos, Tecatito Corona; En-Nesyri (72′, Rafa Mir).
Gols: 0-1, Corona (14′); 1-1, Morales (22′); 1-2, Corona (27′); 1-3, Koundé (82′); 2-3, Soldado (88′).
Àrbitre: Isidro Díaz de Mera Escuderos va amonestar per part local a Pepelu (57′); i per part visitant a Jordán (4′), Montiel (63′), Acuña (70′) i Rafa Mir (90′).
Incidències: Partit corresponent a la jornada 33 de LaLiga Santander disputat en l’estadi Ciutat de València.
