Després de diversos mesos d’espera, el futbol de LaLiga Santander tornava. El València CF – Girona FC tallava la cinta de la temporada 22/23 a Mestalla amb multitud de novetats en ambdós combinats. Gattuso s’estrenava oficialment com a tècnic xé dirigint un equip amb pocs canvis, però que ha permès que la parròquia valencianista s’il·lusionara de nou. Encara que major il·lusió tenien els aficionats del Girona, que després de tres anys lluny de Primera, tornaven a l’elit amb ganes renovades. De nou sota la batuta de Míchel tractarien de col·locar els primers tres punts en el camí de la permanència.
L’encontre va transcorre com es preveia en les previs. El València de Gattuso va ser fidel a l’estil de l’italià, tocant i tocant en busca dels espais de la defensa gerundense. La possessió era per als valencianistes i el repliegue amb contraatac era per als de Míchel. Seguint aquest guió durant bona part del xoc, el marcador de Mestalla va il·luminar un 1-0 patit per als locals i, per la insistència visitant, potser injust.
L’inici del partit va tenir el ritme esperat per a una primera jornada a mitjans d’agost i en plena ona de calor. Les maquinàries havien de greixar-se i les primeres prises de contacte havien de tenir tiento per no cometre errors tontos. En aquell desert d’ocasions, van seure com un oasis dues ocasions de Jesús Vázquez que no van inquietar a Juan Carlos. El València va eixir amb la necessitat de tenir la pilota, encara que amb Comert i Diakhaby darrere se’n presentava difícil eixir fluidament. El Girona va disposar d’algun acostament tímid, com un centre de Couto que no va arribar a Castellanos per poc. Però era el València qui s’acostava amb major perill. Soler va comptar amb una bona falta al 35′ que a punt va estar de convertir-se en 1-0, igual que una pilota de David López en la seua pròpia meta que es va topar amb el pal. Les imprecisions del Girona van provocar una major quantitat d’ocasions per als de Gattuso en els minuts finals de la primera part. Hugo Duro va estar a punt de rematar un centre molt perillós, seguit d’un robatori en tres quarts de camp que gairebé va poder convertir en el 1-0. Castillejo, només un minut després, provava des de la frontal sense fortuna. Minuts de molt agobi per a un Girona que va acabar demanant l’hora. I no era per a menys. Al 45′, una falta directa botada per Castillejo va topar clarament amb la mà de Valery per provocar un penalti transformat per Carlos Soler.
La segona part va començar amb major igualtat entre ambdós equips. El desestabilitzador del guió del que restava del encontre va ocórrer al 55′. Cömert veuria la roja directa, prèvia revisió de VAR, després d’una dura entrada per darrere. L’afició de Mestalla, ja caldejada pel cas Gayà, va acabar d’explotar. Més li va caure a Figueroa Vázquez després d’amonestar a Gattuso per les seues protestes. El Girona, amb un més, no tenia altra que bolcar-se en l’àrea rival. Riquelme i Aleix García van comptar amb sendes tirs des de la frontal que no van trobar recompensa: el primer, fora; el segon, trobant-se amb Mamardashvili.
Poc a poc el València tractava de refer-se empès per la seua afició, encara que serien els gerundenses els que monopolitzarien la possessió fins al final, en busca del gol ansiat. Després de molta insistència, no va arribar la variació en el marcador. El 1-0 era inamovible.
Fitxa tècnica
València CF (1): Mamardashvili; Correia, Cömert, Diakhaby, Jesús Vázquez; Guillamón, Carlos Soler, Yunus Musah; Castillejo, Samu Lino, Hugo Duro.
Girona FC (0): Juan Carlos; Valery Fernández, Juanpe, David López, Santi Bueno, Yan Couto; Aleix García, Ramón Terrats, Riquelme, Samu Saiz; Castellanos.
Gols: 1-0, Carlos Soler (45′)
Àrbitre: Jorge Figueroa Vázquez va amonestar per part local a; i per part visitant a Yan Couto (14′), Samu Saiz (44′), Valery (45′).
Incidències: Partit corresponent a la jornada 1 de LaLiga Santander disputat a l’Estadi de Mestalla (València).
