Partit especial per al prime time dominical. El Valencia CF – Getafe CF retrotraïa a les aficions dels dos clubs duels i temporades recents amb alta tensió. Encara que només havien passat tres anys, la tensió en l’ambient s’havia rebaixat. Apenes quedaven protagonistes d’aquelles batalles sobre el camp. En la nit d’avui, de fet, només hi hauria un combinat eficient sobre el camp de Mestalla: el Valencia CF. Als de Gattuso els va bastar 15 minuts per encarrilar la primera victòria de la temporada amb una golejada per 5-1.
El domini valencianista, amb l’equip habitual encara que substituint a Soler per Nico, començaria des de ben d’hora. Els xes apliquen la seva filosofia i apenes van haver d’esperar sis minuts per veure el primer de la nit. I què gol. Lato rebia la pilota, recortava fenomenalment deixant al seu pare en la lona i, amb la seva cama menys bona i des de la cantonada de l’àrea, trobaria la quadrícula per sorpresa i eufòria de Mestalla. La seva ràbia en la celebració ho deia tot.
El Valencia havia aconseguit en sis minuts el que havia buscat en les dues primeres jornades sense èxit: convertir possessió en gols i perill. I només va haver d’esperar altres set minuts per veure el segon -i el tercer-. En el 15′, en una bona combinació en la frontal, Marcos André serveix un passe espectacular per sobre de la defensa blauona perquè Samu Lino, de mitja chilena superés a Soria. L’eufòria encara es digeria quan els getafenses van cometre un error en la creació de la jugada, van regalar la pilota a Castillejo i aquest, escorat, va anotar un gol sense porter molt complicat. 3-0 en 15 minuts i final del partit.
El partit, en la seva primera part, va seguir sent del Valencia per complet. Encara que no es van cantar més gols. Yunus dirigia de forma fenomenal, els laterals eren punxants i els atacants rendien. Els davanters rendien al màxim i els extrems regatejaven amb èxit al seu antull. El Getafe apenes va donar notícies de la seva aparició. Ni Arambarri, ni Mayoral, ni Portu van aparèixer. David Soria va sofrir els pitjors 45 minuts de la seva trajectòria. Molt que pensar per als de Madrid en el seu pas pels vestuaris.
Res va canviar en la segona part. Ni els canvis blauons, ni la gran avantatge i superioritat valencianista. Res va influir. El Valencia va continuar arrasant en domini i control, també en oportunitats. Encara que de menor perill, això sí, pel cansament físic i el 3-0 del marcador. La segona part va ser un mer tràmit, on el Getafe va llançar la tovallola i el Valencia va continuar en la seva línia, a més amb futbolistes nous amb ganes de reivindicar-se. En el 65′, Nico va aprofitar una jugada embolicada en un córner per posar el 4-0 i trencar la tònica de menor nombre d’ocasions. I, com en la primera part, només es van separar dos minuts del següent gol: la llei de l’ex sempre apareix i Hugo Duro, sortint de la banqueta fa escassos minuts, va rebre amb espai, va córrer i va superar a Soria. Sense celebració per getafense i blauó de formació.
En el 75′, en una de les primeres oportunitats del Getafe, va arribar el gol de Gastón que maquillaria el resultat i donaria una mica de moral als de Quique Sánchez Flores. Encara que res va canviar a Mestalla fins al final del partit.
Fitxa tècnica
Valencia CF (5): Mamardashvili; Correia, Cömert, Diakhaby, Lato; Guillamón, Yunus Musah, Nico; Samu Lino, Samu Castillejo, Marcos André.
Getafe CF (1): David Soria; Iglesias, Duarte, Djené, Angileri; Seoane, Arambarri, Portu, Aleñá; Unal, Mayoral.
Gols: 1-0, Lato (7′); 2-0, Samu Lino (14′); 3-0, Samu Castillejo (15′); 4-0, Nico (65′); 5-0, Hugo Duro (67′); 5-1, Gastón (75′).
Àrbitre: Manuel Munuera Montero.
Incidències: Partit corresponent a la jornada 4 de LaLiga Santander disputat a Mestalla (València).
