El RCD Espanyol – Valencia CF obria la jornada dominical en LaLiga Santander de forma frenètica. Un encontre entre dos equips necessitats en el seu context: els de Diego Martínez, amb una victòria, un empat i quatre derrotes que els feien rondar els llocs de descens; els valencianistes, en millor forma en quant a resultats, però sense haver puntuats encara lluny de Mestalla. Així, es va viure un xoc d’alti-baixos, de gran ritme i de menor intensitat, que va concloure amb empat a 2-2 gràcies a un regal final d’Álvaro Fernández.
Els primers 25 minuts del partit van ser frenètics. Les àrees dels dos combinats estaven en perill contínuament. El protagonisme valencianista es va desenvolupar completament per la zona esquerra, amb un Gayà molt profund i amb un Samu Lino contínuament trobant les cosquilles de Calero. El jugador cedit pel Atlético de Madrid es va sentir molt còmode i va intentar trobar a Cavani en diverses ocasions. L’uruguaià no va poder rematar en primera instància un centre molt ben mesurat i, després, va enviar el seu xut des de darrere per sobre del travesser. Per la seva banda, l’Espanyol concentrava les seves possibilitats en Braithwaite. El conjunt ‘perico’ va disposar d’una gran ocasió al 16′ amb el xut del danès, que va trobar a un gran Mamardashvili.
A poc a poc el ritme va decreixer. I era lògic. El cansament va apujar i el gran ritme i les grans oportunitats van caure en conseqüència. A més, els dos equips començaven a prendre’s la mesura en territori defensiu. De fet, no hi va haver grans oportunitats a ressaltar en el darrer quart d’hora del primer temps. Tant els de Diego Martínez com els de Gattuso van encarar el túnel de vestuaris amb deures per fer i amb la sensació de major superioritat per part visitant.
El segon temps arrancaria amb el premi que es mereixien els dos equips en un primer temps vibrànt. Al 54′, Gabriel Paulista aprofitava el gran centre de Gayà per batre a Álvaro Fernández amb un gran cabezazo. Eufòria valencianista que acabaria aviat. Al 56′, Joselu recollia la pilota a la punta dreta de l’àrea i amb un gran xut amb efecte, i ajudat pel pal, batia a Mamardashvili per convertir un autèntic golàs. 1-1 i a tornar a començar. El ritme havia crescut suficientment com per igualar el viscut durant els primers instants de partit, encara que no per veure les mateixes ocasions. La igualtat sobre el camp, fins i tot amb major domini perico, deixava un sprint final enèrgic.
L’Espanyol era l’encarregat de posar les oportunitats sobre el camp. Al 63′, amb una jugada una mica estranya amb parada de Mamardashvili i dos rebuigs, Darder va rematar sense porter de forma picada i el cuir va topar amb el travesser. Uns minuts després era Joselu, home més important del partit per als barcelonins, qui s’acostava a la defensa valencianista per aprofitar el mínim forat i provar novament al porter georgià. Els de Diego Martínez vivien els seus millors moments i Keidi Baré, a la sortida d’un córner i després d’un rebuig, enviava el cuir fora.
Els canvis valencianistes en els darrers 20 minuts semblaven agitar el xoc. El València va començar a manejar un major percentatge de possessió i els apropaments van augmentar en quantitat. Al 77′, els intents de Marcos André i Samu Lino de forma consecutiva van posar el susto al cos del quadre perico. Va servir com a puny sobre la taula. Dos minuts després era Guillamón qui provava a Álvaro Fernández amb un grandíssim xut llunyà que estava a punt de convertir-se en el segon gran gol de la tarda. Gattuso va saber donar-li la volta al partit des de la banqueta i l’Espanyol es va desventar amb el pas dels minuts per diversos motius: cansament, falta de revulsius i millora defensiva valencianista. Però, quan tot semblava indicar que el València gaudiria dels millors moments per posar el 1-2, va arribar el 2-1. Al 82′, Darder robava la pilota al centre del camp i protagonitzava un xut llunyà, amb un cert efecte raro que va despistar a Mamardashvili, per anotar un gran tant.
L’Espanyol tenia el partit de cara i Marcos André es va encarregar de posar més costa amunt el xoc per als seus. L’atacant brasiler, entrat al 72′, va caure en la llista provocadora de Vini Souza i li va propinar un manotada a la cara que Pizarro Gómez va sancionar amb targeta roja directa. Superioritat numèrica, avantatge en el marcador i amb l’estadi volcat a seu favor. Això sí, Braithwaite va decidir afegir picant al encontre, amb set minuts d’afegit, propinant un codet absurd a Correia que Pizarro Gómez, prèvia revisió de VAR, també va decidir castigar amb roja. Deu contra deu i els ches amb la moral, de sobte, molt alta. La necessitat i l’expulsió recent de Braithwaite van arengir als de Gattuso cap a un gol que els salvés un punt de la seva visita al RCDE Stadium, i Nico va estar molt a prop. El migcampista va propinar un gran xut fort que a Álvaro se li va escapar, però el mateix meta riojano va salvar sota pals. Finalment, el porter de l’Espanyol va tornar a fallar un minut més tard, aquesta vegada amb pitjor conseqüència. Cömert posava el peu per salvaguardar una pilota que anava cap a porteria. El meta riojano la va deixar passar pensant que anava fora… i va ser gol. 2-2 i final estrany.
Fitxa tècnica
RCD Espanyol (2): Álvaro Fernández; Oliván, Cabrera, Sergi Gómez, Calero (73′, Melamed); Sergi Darder (82′, Simo), Vini Souza, Edu Expósito (61′, Keidi Baré); Puado (46′, Aleix Vidal), Joselu, Braithwaite.
Valencia CF (2): Mamardashvili; Correia, Paulista (72′, Cömert), Diakhaby, Gayà; Guillamón, André Almeida (72′, Nico González), Ilaix Moriba (83′, Hugo Duro); Samu Lino, Samu Castillejo (46′, Kluivert), Cavani (72′, Marcos André).
Gols: 0-1, Paulista (54′); 1-1, Joselu (56′); 2-1, Sergi Darder (82′); 2-2, Cömert (95′).
Àrbitre: Valentín Pizarro Gómez va amonestar per part local a Sergi Darder (61′), Oliván (75′); i per part visitant a Diakhaby (97′). Va expulsar al valencianista Marcos André (84′) i a Braithwaite (91′) amb roja directa.
Incidències: Partit corresponent a la jornada 7 de LaLiga Santander disputat al RCDE Stadium (Cornellà-El Prat, Barcelona) davant 19.766 espectadors.
