Jornada 15.- Real Madrid Castilla, 1; CD Castellón, 2.
El Castellón suma i continua. Ja són nou partits de lliga invictes amb un balanç de deu victòries i tres empats. El conjunt albinegre va aconseguir una victòria que significa un cop sobre la taula, els d’Escobar van ser els primers a guanyar al Alfredo Di Stéfano davant un Real Madrid Castilla invicte a casa, fins hui clar. Mario Barco va avançar als visitants als nou segons de joc, un dels tants més primers en la història del club, a priori només per darrere d’un gol davant el Requena en la temporada 1963/64. No obstant això, els madridistes van igualar a la segona part per mediació de Latasa. Però aquest Castellón està cada vegada més engrasat i ho va demostrar al marcar el gol del triomf poc després, en una diana de Bilal després d’una jugada col·lectiva. L’equip de la capital de la Plana ja està en places de promoció d’ascens i encara li queden dos partits pendents.
Només dues variacions respecte al seu últim partit davant el Betis Deportivo va fer Sergi Escobar, es van quedar fora de l’onze Cubillas i Koné, que ja estaven en la convocatòria en el partit de Copa a Pulpí i van entrar els protagonistes del gol del triomf davant el filial bètic, tant Bilal com Mario Barco, a més de mantenir la presència de Yac, que no va acabar l’últim duel. L’equip de la capital de la Plana es va formar amb un 1-4-2-3-1, amb Álvaro Campos a la porteria; Moyano i Salva Ruiz als laterals, a més de Sibille i Yac en l’eix de la defensa, Dani Torres i Carles Salvador van protagonitzar el doble pivote, César Díaz va partir des de la banda dreta, Bilal des de l’esquerra, amb Pablo Hernández en la mediapunta amb llibertat de moviments, i Mario Barco en punta d’atac. Per la seva banda, l’equip de Raúl González Blanco va sortir amb un 1-4-4-2, amb Luis López sota pals; Rafa Marín, Gila, Pablo Ramón i Miguel Gutiérrez en defensa; Dotor i Morante en la zona ampla, Peter i Blanco en bandes; i Arribas i Latasa en atac.
Molt aviat va golpear el Castellón, només havien passat nou segons del primer acte, alguns espectadors encara gairebé s’havien assegut a la seva localitat, quan Salva Ruiz va col·locar un centre molt perillós al cor de l’àrea que Mario Barco va conectar per avançar als visitants en el primer minut. Es posava albinegra el matí a Madrid, però evidentment no seria tan fàcil sumar els tres punts a l’Alfredo Di Stéfano, on ningú s’havia marxat amb els tres punts aquesta campanya. Pocs minuts després Pablo Hernández va poder obrir escletxa en el marcador però el seu disparo escorat el va rebutjar Luis López. No obstant això, amb el pas dels minuts el duel es va equilibrar, els locals també van arribar amb perill a la porteria d’Álvaro Campos, Miguel Gutiérrez va poder empatar amb un disparo llunyà i també va gaudir d’una opció Peter.
L’encontre estava bonic, amb dos equips que buscaven la porteria contrària, tot en un xoc amb alternatives, un duel equilibrat encara que amb avantatge, encara que escassa, en el marcador per al quadre orellut. No obstant això, Latasa es va quedar molt a prop de l’empat, però el seu remat, previ centre de Peter, i no era el primer, es va estrellar en el travesser. Amb el pas dels minuts els blancs van insistir en atac i van protagonitzar dues ocasions més, la primera en un disparo de Latasa que va desviar Campos, i la segona en un remat de cap d’Arribas, que va conectar un gran centre de Miguel Gutiérrez, però l’atacant local va enviar la pilota alta.
En el descans es va quedar al vestidor Koné, que va rellevar a César Díaz, de manera que Bilal va passar a jugar en el costat dret mentre que el marfileño es va posicionar en l’esquerre. Però els deixebles de Raúl González Blanco van continuar percutint i creant perill, Peter va obligar a intervenir al porter Álvaro Campos, tres quarts del mateix va fer el porter valencià responent a un remat d’Arribas, que va conectar un centre del de sempre, Peter, el més determinant en els locals. I finalment, fruit del context del partit, tant estava arribant l’equip blanc que va acabar trobant el gol de l’empat. Un córner el va rematar Latasa avançant-se a Álvaro Campos per equilibrar de nou el marcador.
Després del 1-1 Aranda va entrar per Morante en els locals, també va moure la banqueta Sergi Escobar, que va canviar al seu ariet, va eixir Mario Barco i va ingressar en el césped Cubillas. Però el Castellón va reaccionar, vaja que si ho va fer. Només vuit minuts després Bilal va culminar una gran triangulació entre Koné i Cubillas, entre relleus anava el joc, i el canterano va acabar definint la jugada amb un disparo ras per tornar a posar per davant als castellonencs. I va poder marcar el tercer el quadre de la capital de Plana amb un disparo de Pablo Hernández, que va provar sort des del cercle central en veure avançat al porter madridista, però la pilota no va trobar porteria. Els locals havien d’arriscar i anar a buscar el gol que els permetés, almenys puntuar, tot quan restaven 20 minuts per a la conclusió de l’encontre. Per això Raúl va decidir apostar per Santos i Gudjohnsen, es van quedar fora Peter i Pablo Ramón, també va entrar Esquerdo per Bilal en les files albinegres.
Els orelluts van actuar amb ofici en la recta final de l’encontre davant un RM Castilla que va intentar trobar l’empat amb més cor que cap. No és que els albinegres generaven molt perill sobre la porteria del filial madrileny però aquest tampoc posava en problemes als visitants, Raúl va retirar a Aranda, al qual havia posat en el 57’ i va donar entrada al juvenil Martín, també va fer el mateix amb Jardi. Finalment, no hi va haver variacions en el marcador i els ‘orelluts’ van conquerir l’Alfredo Di Stéfano davant el deler dels aficionats castellonencs que celebraven el triomf a les grades, no era per menys, els tres punts a Madrid són d’or i també representen una declaració d’intencions per a la resta d’equips que lluiten per l’ascens a la categoria de plata del futbol nacional.
La victòria suposa un cop d’autoritat d’un Castellón que assalta les places de promoció d’ascens a Segona Divisió, a falta que es complete la jornada, al quedar quart amb 24 punts i a cinc del líder, tot quan encara té dos partits pendents per jugar. En canvi, el Castilla és dotzè amb 20 punts després d’encajar la seva segona derrota consecutiva. En la pròxima jornada els albinegres rebran a l’Andorra a Castalia, concretament el dissabte (19.00 hores), abans els orelluts també jugaran a casa davant el Costa Brava el primer dels dos duels que va haver de ajornar en el seu moment pel brot de coronavirus al vestidor albinegre. En canvi, els madridistes mesuraran les seves forces amb el Sevilla Atlético, també el dissabte, en el seu cas a domicili a partir de les 17.00 hores.
Fitxa tècnica:
Real Madrid Castilla: Luis López, Rafa Marín, Gila, Pablo Ramón (Gudjohnsen, min. 74), Miguel Gutiérrez, Dotor (Jardi, min. 83), Morante (Aranda, min. 57; Martín, min. 83), Peter (Santos, min. 74), Blanco, Arribas i Latasa.
CD Castellón: Álvaro Campos, Moyano, Sibille, Yac, Salva Ruiz, Carles Salvador, Dani Torres, César Díaz (Koné, min. 46), Pablo Hernández, Bilal (Esquerdo, min. 75) i Mario Barco (Cubillas, min. 58).
Gols: 0-1. Min. 1: Mario Barco. 1-1. Min. 55: Latasa. 1-2. Min. 63: Bilal.
Àrbitre: Pablo Morales Moreno (Col·legi Andalús). Va amonestar als jugadors del RM Castilla Miguel Gutiérrez (13’), Rafa Marín (36’) i Blanco (94’); així com als futbolistes del Castellón Dani Torres (7’), Bilal (45’) i Moyano (86’).
Estadi: Alfredo Di Stéfano (Madrid). Entrada, 800 espectadors, 250 del CD Castellón.
Incidències: Matinal assolellada, ràfegues de vent de fins a 39 Km/h i 8ºC de temperatura.