L’extrem del Coruxo FC (Segona RFEF G 1) va tornar a demostrar-nos el seu gran talent futbolístic la passada jornada: golàs més assistència de gol en la victòria del seu equip davant el Ceares. Óscar Castellano «Chiqui» (Mèrida, 07/10/1997) va néixer a Extremadura, va créixer fins als 12 anys a Menorca (Illes Balears), i va despuntar com a futbolista a Galícia, ell defineix la seva nacionalitat com «del territori futbol».
El Salceda de Caselas vigues va ser l’equip on va jugar en Infantil, per després passar al Santa María, fins a Juvenil de tercer any. En aquell moment el RC Celta de Vigo va posar els seus ulls en ell, però ell estava molt a gust al Santa María i va decidir seguir gaudint de moment més al seu equip. El seu destí sempre l’ha tingut clar: «he volgut anar on em sentís feliç». Sempre amb aquella premissa per davant va jugar a Segona Regional, i després va provar al Choco passant a Tercera en un any, després d’això va arribar a Arosa, i després al Polvorín (el filial del CD Lugo). En aquest equip va aconseguir disputar quatre partits a LaLiga SmartBank, i també un encontre de la Copa del Rei. El 2020 es va marxar cedit al Marino de Luanco i aquest curs és un dels jugadors més destacats d’un Coruxo FC de menys a més que somia amb l’ascens a Primera RFEF (és sisè a quatre punts de la Promoció).
«Al principi per unes coses o altres ens va anar malament i ara ja estem en bona dinàmica, amb ganes de créixer més i ojalà puguem ficar-nos a la Promoció»
P. Com era Óscar Castellano de xicotet en relació amb el futbol?
R. Antigament es veia més nens al carrer jugar a futbol, i jo era un d’ells. Sempre anava amb els amics al parc i allà passava tota la tarda des de les 5 fins a la nit. I els meus referents eren Neymar i Ronaldinho, sobretot Neymar era qui més m’hi fixava.
P. El Celta va posar els ulls en tu… Com va ser?
R. Va ser en Cadets de segon any juvenil quan el Celta em va cridar dues vegades, jo estava super bé al club on estava i volia seguir jugant amb els meus amics. És curiós perquè després d’això vaig passar a jugar a Segona Regional, vaig probar al Choco i ho vaig fer bé a Tercera, i després Arosa i Polvorín. En aquells anys vaig passar de jugar a Segona Regional a debutar a Segona Divisió amb el filial del Lugo.
P. Deies que el Celta et va cridar però tu vas decidir seguir jugant a l’equip on eres feliç amb els teus amics. Ha estat la teva prioritat ser feliç al futbol?
R. Jo volia anar on em sentís més còmode i feliç. El jugador que no gaudeix no pot ser un bon jugador, un futbolista trist no agrada de veure. Cal estar on un és feliç jugant.
P. Ara els aficionats del Coruxo estaran feliços de veure la ratxa de l’equip i que us apropeu a la lluita per entrar a la Promoció d’ascens…
R. Vam començar força malament la lliga després d’una bona pretemporada. L’objectiu era l’ascens ja que comptem amb una plantilla molt bona de jugadors amb experiència a Segona B. Al principi per unes coses o altres ens va anar malament i ara ja estem en bona dinàmica, amb ganes de créixer més i ojalà puguem ficar-nos a la Promoció.
P. Quina és la identitat de joc d’aquest Coruxo?
R. Nosaltres tenim molt bons jugadors i moltes variants a la plantilla. L’equip sap jugar al contraatac i també a tenir més la pilota. Ara estem amb molta actitud per intentar seguir la bona ratxa i ficar-nos amunt.
P. Vaja golàs que vas fer l’altre dia davant el Ceares!
R. M’agrada molt ficar-me de fora cap a dins a l’àrea, no solc xutar molt a gol però aquell dia em va sortir bé (somriu).
«No sóc d’anar al espai i pegar-me a la banda, m’agrada anar endavant amb la pilota, tenir aquest contacte sempre, i quan ets feliç jugant doncs et surten aquestes coses com el gol»
P. He llegit algun comentari a les xarxes socials que et deia «màgic», «fes el que vulguis»… et veus com un «màgic» del futbol?
R. M’agrada tenir molt la pilota als peus, encara que siga extrem. No sóc d’anar a l’espai i pegar-me a la banda, m’agrada anar endavant amb la pilota, tenir aquest contacte sempre, i quan ets feliç jugant doncs et surten aquestes coses com el gol.
P. Com veus aquella lluita per l’ascens? Compostela, Bergantiños per dalt, per baix esteu intentant ficar-vos vosaltres i el Palencia Cristo Atlético, Leganés B, Móstoles…
R. Queden 30 punts encara, que és un món. Nosaltres anem a lluitar-ho però sense descuidar que també estem a 5 punts del descens. Aquesta és una lliga molt ajustada on no et pots fiar, cosa que també la fa molt bonica. Nosaltres hem de seguir jugant així com els últims partits i ojalà puguem ficar-nos amunt.
P. Per a qui ens lligui de diferents llocs d’Espanya que no conegui tant què significa el Coruxo FC, què té d’especial, què li diries?
R. El Coruxo és un molt bon club a nivell nacional i un dels clubs referents del futbol gallec. Li transmetria que es tracta d’una entitat molt familiar, d’un club molt unit on tots van a una, i que intentarem estar el més amunt possible.
