En els últims dies, des de Golsmedia Sports hem estat parlant amb alguns entrenadors com Fede Bahón o Jesús Lucas, que es troben ara mateix sense equip després d’haver finalitzat la seua etapa en el SAD Villaverde i en el RCD Carabanchel respectivament. Els dos començaven projectes totalment nous, a diferència de Fran Morillas, la relació del qual amb el CDC Moscardó es va prolongar aquest estiu després d’haver ascendit de Regional Preferent a Tercera RFEF.
Aquest jove també va ser substituït en el càrrec en busca d’un canvi de dinàmica, encara que l’equip ara és dirigit per l’ex del CD Ursaria Carlos Cura. Fran, que va entrenar al juvenil de l’Escola Atlètic de Madrid, va entrenar durant més d’un lustre en l’Escola Esportiva Moratalaz. També va passar pel filial del CD Leganés en qualitat de segon entrenador i preparador físic, ja que és Llicenciat en INEF per la Universitat Politècnica de Madrid.
«Per a mi el Moscardó significarà un abans i un després en la meua carrera esportiva»
Avui hem volgut parlar amb ell perquè ens conte com va viure la seua sortida, a què es dedica ara i quins plans té per al futur. En primer lloc, el madrileny parla del seu cessament: «Per a mi el Moscardó significarà un abans i un després en la meua carrera esportiva. Per això em vaig sentir trist després de la destitució, perquè considerava que amb una mica de sort i algun petit detall a favor nostre, en lloc de en contra, podríem haver estat més amunt en la classificació. Però, al mateix temps, vaig estar tranquil perquè sabia que ho havia donat tot en els dos anys i mig que havia estat al club.»
Fran està convençut que ha deixat empremta al seu pas pel Román Valero: «Em sento molt orgullós d’haver contribuït a l’evolució i al creixement del Mosca, retornant-lo a Tercera Divisió després de cinc temporades en Preferent, i havent estat fins i tot al límit de la desaparició poc abans. Sent que ha estat una etapa molt bonica per tot el viscut al club, tant en l’àmbit personal com en l’esportiu.»
Assegura que un entrenador ho és també encara que estiga a l’atur. La seua feina va més enllà de la seua presència al terreny de joc, encara que també aprofita per compartir temps lliure amb els seus éssers estimats: «Veig futbol, passe temps amb la família i em siga formant per estar el més preparat possible per a futurs reptes. El futbol, encara que molta gent no ho veja així, és una professió que t’absorbeix perquè requereix que estigues al 100% durant el 100% del teu temps. Un no és només entrenador dins del camp o del vestidor, un és entrenador 24 hores al dia, i això moltes vegades et treu temps per a altres coses. Ara estic aprofitant per passar temps amb la meua família i els meus éssers estimats, als quals moltes vegades no els he pogut dedicar tot el temps que m’agradaria.»
«no deixe de veure i estudiar futbol pràcticament tots els dies»
Les seues paraules denoten felicitat en el seu dia a dia, però també un mono immens per continuar fent el que més li agrada: «El futbol a partir d’un cert nivell et requereix actualitzar-te de manera constant, per la qual cosa no deixe de veure i estudiar futbol pràcticament tots els dies. Crec que per ser un gran entrenador cal estar en formació contínua, i jo intento millorar cada dia. Em sento amb molta força i moltes ganes de treballar. Per descomptat que vull entrenar, però estic esperant un projecte que m’il·lusione, m’motivi i m’supose un desafiament. El important no és que arribe l’oportunitat, sinó estar preparat quan arribe. I jo ara mateix ho estic.
