Notícia sorprenent la que va traure ahir a la llum Grada Set. Al parecer, el jugador del CD Móstoles Fran Montávez ha decidit per decisió pròpia abandonar el club de manera immediata. El madrileny de 25 anys d’edat va tornar a la disciplina mostoleña fa dos estius procedent del CD Toledo i, després d’una temporada i mitja vestint la samarreta blauona, ha posat punt i final a la seva segona etapa a El Soto. Recordem que abans de desplegar el seu millor futbol al Salto del Caballo, el migcampista ja havia jugat en aquell CD Móstoles que es va quedar a les portes de l’ascens a Segona B contra el Yugo UD Socuéllamos.
el jugador li va comunicar al club la seva intenció de posar fi a la seva etapa a El Soto
Fran, que havia complert el seu objectiu d’arribar a Segona RFEF amb el club que tants moments d’alegria li havia donat al llarg dels últims anys, ha estat valent per fer un pas endavant i comunicar-li a la direcció esportiva i a la resta de la plantilla que no se sentia al 100%. Sembla que les raons que han motivat la seva decisió no són només esportives. De fet, ni tan sols aquestes serien les principals. Desgastat pel gran sacrifici que suposa lliurar la seva vida al futbol, el canterà del Real Madrid CF ha volgut donar-se temps per reflexionar sobre la seva situació.
Grada Set va apuntar que el madrileny valorava la possibilitat d’abandonar definitivament el futbol, la qual cosa seria xocant tenint en compte la qualitat que atresora. No obstant això, el somni de convertir-se en futbolista professional augmenta de dificultat a mesura que van avançant els anys. Jugar a Segona RFEF és un privilegi que només està a l’abast d’uns pocs jugadors, però el rèdit econòmic que ofereix la categoria permet a molt poques persones viure còmodament. Es diu sovint que aquest esport és el més important de les coses menys importants, i és aquesta la frase que resumeix a la perfecció la sortida del ‘6’.
fran es formà a les inferiors del real madrid cf abans de començar la seva carrera en el futbol modest madrileny
Després de dedicar un alt percentatge de la seva vida a la pràctica del futbol, Fran es prendrà el seu primer gran respir per decidir si continua o no lligat a la seva gran passió. Recordem que la vegada que més temps va estar sense jugar va ser quan es va lesionar del lligament encreuat anterior del seu genoll sent integrant del DUX Internacional de Madrid. Abans d’aterrar al club infinit, el migcampista formà part de la UD Sanse. I també del Watford FC, equip de la Premier League en el qual va estar durant uns mesos. Abans de marxar a Anglaterra, Fran va estar sota les ordres de Luis Miguel Ramis (actual tècnic del CD Tenerife) al Juvenil A del Real Madrid CF, club en el qual va créixer com a jugador i com a persona.
Potser mai va ser considerat per la direcció esportiva com un jugador amb prou projecció per al primer equip. Potser per la seva baixa altura. Per inexplicable que sembli, no va arribar a signar cap gran contracte durant la seva etapa de formació, però sí va rebre sovint els consells i els elogis de Roberto Rojas González, exfutbolista d’equips com el Real Madrid CF, el Málaga CF o el Rayo Vallecano que entrenava a les inferiors de la casa blanca i que estava enamorat del seu futbol. Tant ell, com la resta d’entrenadors i companys que van compartir vestidor amb Fran, coincidien que era el Xavi de La Fàbrica, per les seves controls orientades i per la seva dominació de l’espai.
