Braulio Correal, de l’Alzira FS; Santi Valladares, del Peñíscola FS; Carlos Márquez, del Llevant UD FS; Manolín Collado, del Platges de Castelló FS; i Álex Moro, del Xaloc Alacant FS van compartir la Taula Redona per a obrir el Curs d’Entrenadors/as 23-24 en la Universitat Catòlica de València.
El Comité Tècnic d’Entrenadors de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana organitzà una taula redona amb els tècnics de Primera i Segona Divisió de futbol sala de la Comunitat.
Esta taula redona s’inscriu en el programa d’activitats formatives que ofereix el Comité i l’Escola d’Entrenadors en el curs 2023/2024.
Van intervindre, a més, Kino García, director de l’Escola d’Entrenadors FFCV; Nacho Cantó, president del Comité Tècnic de Futbol Sala FFCV; i Salva Gomar, president de la FFCV.
La formació i la base
Braulio Correal: «En tindre més volum d’entrenaments el que he fet és delegar més la part administrativa. M’agrada seguir l’evolució dels jugadors del club i estar damunt de tots els entrenadors de la pedrera. Cal acompanyar-los en la part de formació interna. Una vegada al mes ens reunim de manera telemàtica per a aprofitar tot este tipus d’informació».
Santi Valladares: «Formadors som tots. És igual que siguen xics de 14 anys que jugadors de 30 anys».
Carlos Márquez: «Enguany parlem amb el del juvenil i el del filial i ens hem proposat en el Llevant UD cuidar molt més la pedrera. Ha d’haver-hi xics que algun dia pensen que jugaran en el primer equip».
Manuel Collado: «Nosaltres a Castelló és veritat que des de l’època bona del club ha apostat molt per a tindre una base, com en el cas de l’Alzira. Tenim fil directe amb l’entrenador del juvenil encara que és cert que el salt de categoria és molt gran. El nostre gran problema és la disponibilitat pels horaris. Estem treballant i a mi m’agradaria que cresquérem en la base. M’agradaria que en el futur hi haguera mínim quatre jugadors de Castelló en el primer equip».
Álex Moro: «Nosaltres tenim un flilal i ho tenim complicat a l’hora d’agafar jugadores per a la base. En el filial tenim a Txitxo (Lorena Rubio), una referent. La idea nostra és que la que s’ho meresca puga tindre l’oportunitat».
Defensa o espectacle?
Braulio Correal: «Cal buscar l’equilibri. Hi ha molt futsal helicòpter, molt de joc aeri directe. També ajudaria traure banda amb la mà. Tenim un producte molt bo».
Santi Valladares: «Jo ara soc tan contrari com quan era jugador, abans era molt defensiu. I ara m’agrada deixar un per a un en atac o dos per a dos. Si un equip defensa còmode, ataca còmode. Que l’equip siga sòlid i després potenciar l’espectacle».
Carlos Márquez: «En l’època que jugava jo m’agradava el futbol sala champagne, però has de veure com a entrenador l’equip que tens. Jo tinc un equip súper jove i el primer que mire és el tema defensiu. A partir d’ací a créixer».
Manuel Collado: «A mi m’ha agradat sempre el futbol sala jugat des de baix. No m’agrada rifar la pilota i ficar-lo de cap. És veritat que es treballa les segones accions. Però també és veritat que depén de l’equip que tingues has d’intentar competir, al final hi ha un club i unes exigències. I es comença a competir des de la defensa. Què és jugar bé al futbol sala? Generar les màximes ocasions possibles amb una bona defensa».
Álex Moro: «A mi tampoc m’agrada tant de joc directe, encara que he de reconéixer que ho tenim assajat per si ho hem d’usar. Ens emmotlem al tipus de jugadora que tenim. Cada any pot variar la cosa».
Els seus referents
Braulio Correal: «Pato, amb el qual he coincidit en moltes ponències i xarrades. Miki i Manolo Peris, aprenentatge brutal amb ells. I Manu Vázquez, amb qui he aprés molt. En la Comunitat Valenciana tenim molt bons entrenadors».
Santi Valladares: «*Pulpis, amb el qual vaig tindre l’oportunitat d’entrenar en la màxima categoria. Venancio, del qual realment vaig aprendre, van ser moltes hores. I Tomás de Déu, un entrenador que és per a mi el més complet.».
Carlos Márquez: «Amb el pas dels anys he estat amb molts com a jugador. Hi ha entrenadors que manegen el vestuari molt bé, una cosa primordial. I altres entrenadors molt bons en altres aspectes».
Manuel Collado: «Quan era jugador tenia entrenadors que m’agradaven molt en cada aspecte. Em quede amb una miqueta de cadascun. Amb el pas dels anys anem canviant».
Álex Moro: «Tinc dos referents molt clars perquè van ser els meus formadors: Carlos Navarro i Miki, a l’escola d’entrenadors».
