El passat dilluns Jaime Zumalacarregui viatjà a Madrid com un dels nominats a Millor Defensa als Premis Golsmedia 2021 que reconeixen els millors jugadors del curs anterior 2020/21, i que es decideix després de les votacions dels entrenadors de cada grup, lectors i premsa especialitzada.
Finalment, el defensiu d’Algorta aconseguí guanyar el trofeu de Millor Defensa de la Tercera Divisió Grup IV a la Ciutat del Futbol de Las Rozas, a la seu de la RFEF. Golsmedia ha contactat amb el veterà defensor per descobrir més sobre la seva trajectòria en el futbol basc i sobre el seu club, el Sestao River que somia alt a la Segona RFEF.
“Els meus primers records en el futbol són els camps de terra i que em van haver de deixar les meves primeres botes per jugar perquè no tenia”
P. Quin és el teu primer record que tens del futbol?
R. El meu primer record és al Romo FC, on vaig començar a jugar perquè el pare d’un amic de la classe entrenava allí. I record els camps de terra i que em van haver de deixar les meves primeres botes per jugar perquè no tenia.
P. Sempre has jugat en defensa?
R. No, de central porto els últims 5 o 6 anys. Des dels 5 o 6 anys fins a Juvenil vaig jugar a dalt, després de banda, lateral, pivote i ara de central.
P. Quin va ser el teu ídol o jugador de referència en el futbol?
R. De petit de davanter em fixava en Ziganda de l’Athletic, i també Bergkamp. Ara de central sempre m’ha agradat molt Laporte i Íñigo Martínez, i Bonucci en el futbol més internacional.
P. Vas molts anys a Tercera Divisió, a Segona B amb l’Arenas de Getxo, i ara a Segona RFEF. Com definiries la teva trajectòria esportiva?
R. Sóc un jugador sorgit de la cantera del Romo i que m’he pres el futbol sempre com un hobby, tenint en compte l’estudi i la feina, i he gaudit molt aquests anys. De vegades penses si podria haver-me dedicat professionalment al futbol, veig altres jugadors que ho han aconseguit i que s’han mogut més per clubs d’Espanya o a l’estranger i penses si jo podria haver fet això, però com et deia he gaudit molt en el futbol.
P. Què important és tenir aquest pla b a part d’aquest somni del futbol no? Per això que comentaves que sempre a més del futbol has estudiat o treballat…
R. Recordo que hi havia un jugador a Lezame que he tingut la sort de conèixer, Soberón, que anava a donar xerrades als jugadors de la cantera sobre que és molt difícil arribar al futbol professional. Ell és de la generació de Susaeta i Beñat i comentava que de la seva generació només dos havien arribat al futbol professional, molts altres s’havien quedat al futbol de Segona B i Tercera, que no està malament, però que no et dóna per viure. Per això és molt important el tema dels estudis i la feina. A la terra Messi només hi ha un, està bé voler arribar al màxim nivell però sense descuidar estudis o feina.
“Valoro molt el Premi Golsmedia perquè és el reconeixement de gent molt propera al futbol, al haver estat votat al 50% pels entrenadors”
P. Este passat dilluns guanyaves el Premi a Millor Defensa de la Tercera G IV del curs anterior als Premis Golsmedia 2021, celebrats a la Ciutat del Futbol de la RFEF. Què ha suposat aquest reconeixement per a tu?
R. Estic molt feliç per això, perquè és el reconeixement de gent molt propera al futbol al haver estat votat al 50% pels entrenadors, no només aficionats o premsa. Valoro molt que els tècnics que són gent que m’han vist molts anys en aquest futbol hagin pensat en mi com el millor jugador d’aquesta posició, és un bon reconeixement que agraeixo molt.
P. Quin davanter t’ha fet més patir aquests últims anys?
R. Imanol Etxabe del Gernika, sempre al finalitzar el partit una altra vegada m’havia menjat la torrada, bé, excepte alguna ocasió que ell pensaria que jo havia aconseguit aturar-lo. L’any amb el Guernika que va ser molt superior a la resta va tornar a ser un jugador molt perillós.
P. Ens ho comentava Ibon Barandiaran fa unes setmanes… però què té d’especial jugar al Sestao River?
R. És el club més diferent de Biscaia amb l’Athletic Club. L’admiració dels xavals pels seus jugadors, el fervor que es viu pel equip del Sestao és una bogeria. En un altre club no passa que et reconeguin pel carrer, que l’afició no deixi d’anar a cap partit. Aquí juga el Sestao a les 5 de la tarda a la mateixa hora que l’Athletic Club i la gent ve al camp, primer s’és del Sestao i després molts són de l’Athletic, però en aquest ordre. Això diu molt en aquestes categories.
“Del Sestao es pot esperar tot, hem demostrat en aquesta Segona RFEF que podem ser molt competitius”
P. En aquest futbol modest, és això que em comptes el que us fa als jugadors tenir aquesta gasolina per continuar gaudint del futbol no? El que anar al camp i veure com teniu una afició darrere que està amb l’equip i us empeny als vostres èxits…
R. Jo quan vaig arribar al Sestao em van dir que era un club per disfrutar, un tòpic que se sol dir però van passant els anys i notes el que és gaudir d’un camp com el nostre. I el fet d’arribar a disputar un play-off amb els camps plens, amb una agrupació de penyes donant suport, amb tot aquest ambient, és una cosa que en gran part del futbol actual s’ha perdut però que aquí continua al Sestao. Tot això als jugadors ens transmet molt per gaudir del futbol.
P. I què podem esperar del Sestao River aquesta temporada? (sisè en el Grup 2 de Segona RFEF)
R. Hem començat molt bé la lliga encara que en els dos últims partits ens ha costat una mica més, però del Sestao es pot esperar tot. Hem demostrat en aquesta Segona RFEF que podem ser molt competitius, però sí que en els dos últims encontres hem mostrat la nostra pitjor cara. Això ens ha de servir perquè ens adonem que o donem el màxim o no estarem en aquests llocs tan bonics de la zona alta on volem acabar.
