Després d’uns últims mesos senzillament espectaculars, només faltava el final de festa. El pavelló del Cabanyal hi era preparat. I l’afició llevantinista també. Més de 1200 persones plenaren les graderies fins el punt de col.locar-se el cartell de no hi ha entrades.
Dos jornades per al final de la lliga, últim partit a casa de una temporada on el conjunt blau-grana ha patit més del que tocava. Era necessari un final de competició fregant la épica. De fet, en el tram final de competició, el Levante UDDM només ha perdut els partits de Inter Movistar i El Pozo Múrcia. Ha tret profit de pistes tan complicades com la de Rehabmedic Peniscola FS.
Així que, amb l’esforç previ fet, nomes faltava arredonir el treball fet a una temporada on, no ho oblidem, l’equip ha jugat les semifinals de la Copa del Rei. El rival, Gran Canaria FS, tampoc no tenia els deures fets però l’ambient els va caure damunt.
Festa en el pavelló del Cabanyal:
Des de mitja hora abans de l’inici de l’encontre, el pavelló ja hi era plé. El calfament olorava a festa. I al minut quatre el marcador ja registrava un aclaridor 2-0. La qualitat de Buendia, l’agresivitat de Jé i la hiperactivitat de Cecilio era una barreja insuportable per al conjunt canari que va agenollar-se davant el primor de futbol sala que protagonitzava el Levante UDDM.
El 8-1 final, amb “hattrick” de Cecilio inclós, afegit a la derrota de Pescados Rubén a Múrcia, fan matemática la permanència del conjunt llevantinista a la primera divisió. El camí, que s’hi havia convertit en tort, s’ha redreçat a temps. Hi haurà futbol-sala de primera a la ciutat de València el proper curs.
