Per als jugadors valencians de tennis, sentir parlar de Paul Dorochenko son paraules majors.
Osteòpata, fisioterapeuta, preparador físic i tota una eminència en un món com el del tenis en què ha treballat amb les millors raquetes, Paul Dorochenko ha reinventat la filosofia del mètode en l’esport. Preparador físic de nombrosos jugadors internacionals en esports col·lectius, es va retirar als 52 anys del circuit professional de tenis al juny de 2006 per a obrir a València el Primer Centre Internacional de Rehabilitació de l’Esportista (CIRD). Experimentat en l’associacionisme i autor de nombroses publicacions, especialment sobre l’electroneuroestimulació i la lateralitat, ha fet del CIRD un centre de tecnificació i formació referent en matèria de rehabilitació i de formació. Hui en dia, recorren a la seua ajuda esportistes de qualsevol tipus. Sense anar més lluny, Willem Geubbels jugador de futbol més jove a debutar en l’Europa League o el Limoges francés en el món de la cistella, són alguns exemples.
“És important que els entrenadors es donen compte que la tecnologia pot ser clau en la formació dels jugadors”. Amb este objectiu, Paul Dorochenko s’està convertint en un gran suport per a L’Alqueria del Basket, que no ha volgut deixar passar l’oportunitat de rebre els seus consells. A través de l’amistat que li unix amb el coordinador de planter masculí, Andreu Casadevall, ja està col·laborant amb la major instal·lació de bàsquet base d’Europa. “La neurociència ajuda a formar els jugadors d’una forma idònia, els ajuda a aprendre de forma diferent” diu Dorochenko. I així se’l transmet als preparadors físics de L’Alqueria.
Ara mateix se seguixen diverses línies de treball. En la primera d’elles, es treballa la lateralitat arran de l’ull director del jugador en qüestió, perquè “la posició en la tècnica de tir varia segons siga el dret o l’esquerre i cal adaptar-la al cos de cada jugador” explica el protagonista. D’altra banda, també es treballa a millorar la visió dinàmica dels jugadors. “En bàsquet hi ha poc de temps per a llegir les situacions i prendre la millor decisió. Per això si l’ull llig millor, el cervell codifica millor i el resultat és perfecte” analitza. I per a aconseguir-ho es treballa amb panells que els jugadors han de llegir i unes ulleres estroboscòpiques que dificulten la visió, provocant una resposta més àgil després en els partits.
A més entre els projectes futurs està el treballar amb el mètode Allyane, que permet canviar els gestos tècnics d’un jugador a través de sons de baixa freqüència que ajuden a accelerar la motricitat.
