El veterà tennista de Xàbia culminarà la seua llarga carrera professional el proper any amb la participació en sis tornejos, la majoria sobre terra batuda i amb el Masters de Madrid com a cita triada per al seu punt i final. Per llavors, David Ferrer ja haurà complert 37 anys i hauran passat gairebé dues dècades des que va debutar en el circuit.
Just abans de disputar el recent US Open a la fi d’agost, l’alacantí va anunciar la seva decisió de penjar la raqueta en 2019 i va assegurar que aquella seria la seua última participació en un ‘Gran Slam’. Ara ha ofert més detalls sobre els seus plans de futur en una entrevista concedida al portal Javea.com, en la qual indica les sis cites que no es vol perdre l’any que ve.
Si el físic l’hi permet, Ferrer començarà el proper curs en la Copa Hopman al costat de Garbiñe Muguruza.
Serà la primera vegada que el veterà tennista dispute un torneig al que Espanya acudirà com a segon país amb el major nombre de títols (1990, 2002, 2010 i 2013), solament superat pels sis trofeus d’Estats Units.
L‘últim triomf espanyol també va tenir representació valenciana gràcies a la recentment retirada Anabel Medina, qui es va proclamar campiona fa cinc anys al costat de Fernando Verdasco, imposant-se en la final ni més ni menys que a la Sèrbia de Novak Djokovic i Ana Ivanovic.
En aquesta ocasió, el duo espanyol compta amb una bona oportunitat de triomfar, gràcies a l’enorme experiència d’un Ferrer guanyador de tres Copa Davis i a la qualitat d’una Muguruzacapaç de tot quan està inspirada, tal com demostra el fet que per al proper any sigui la segona favorita en Betway a guanyar Roland Garros.
Amb una quota de 8.00 a 19 de setembre, i la tercera per conquistar Wimbledon, amb una quota de 9.00 a aquesta mateixa data. Al cap i a la fi, en el seu palmarès ja figures tots dos títols i, a més, els va guanyar davant dues autèntiques llegendes com a Serena Williams en el cas parisenc i com la seva germana Venus pel que fa al torneig anglès.
Un últim passeig pels seus tornejos estela
La següent cita de Ferrer serà en el Open d’Auckland, el primer torneig sobre pista dura que va guanyar.
Fins a gener de 2007, l’alacantí hi havia disputat cinc finals individuals de l’ATP, totes elles en terra, però llavors va arribar a la final del torneig australià i la va guanyar enfront de Tommy Robredo.
Posteriorment tornaria a alçar el trofeu en 2011 amb una victòria davant David Nalbandián, en 2012 amb un triomf davant Olivier Rochus i en 2013 després de batre a Philipp Kohlschreiber i igualar el rècord de Roy Emerson, motius suficients perquè vulgui incloure aquest torneig en la seua escarida llista de compromisos durant 2019.
Els següents compromisos de l’ex número tres del món seran altres dos tornejos de gran importància en la seva carrera: el Opend’Argentina i el Open de Mèxic.
A Buenos Aires ha disputat quatre finals (2010, 2012, 2013 i 2014), la primera de les quals la va perdre davant Juan Carlos Ferrero, però les tres següents les va guanyar contra Nico Almagro, Stan Wawrinka i Fabio Fognini, respectivament.
En Acapulco és on més finals ha jugat, amb un total de cinc: en 2010 es va imposar a Ferrero, en 2011 va vèncer a Almagro, en 2012 va guanyar a Verdasco i en 2013 va caure davant Rafa Nadal, però en 2015 va recuperar el tron amb un triomf davant Kei Nishikori.
Traca final a Barcelona i Madrid
Encara que podria haver escollit com a últim escenari la Philippe-Chatrier parisenca, on en 2013 va disputar la seva única final de ‘Gran eslam’, Ferrer ha confirmat que ja no tornarà a jugar en cap gran i els dos esdeveniments de tennis de major importància a Espanya serviran per acomiadar-ho definitivament.
El Trofeu Conde de Godó de Barcelona ha vist a l’alacantí lluitar en la final fins a en quatre ocasions (2008, 2009, 2011 i 2012), però en totes elles va sucumbir enfront de Nadal. Si para llavors està en condicions de jugar, serà la seua quinzena participació en el torneig català.
Una menys que en el Masters de Madrid que posarà fi a la seua trajectòria com a tennista professional. Ferrer ha estat finalista en sis dels nou tornejos Masters 1.000 del circuit i considera el títol de París com el més important de la seva carrera, però ha volgut que la seua despedida siga a Madrid, on mai ha passat de semifinals.
Sense Ferrer ni Medina, l’indiscutible baluard del tennis valencià passarà a ser Roberto Bautista, integrant de l’equip espanyol en les semifinals de la Copa Davis.
